Anar al contingut

Potrero (geomorfología)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

]]

Una de les taules de replanell Pajarito, en la que es veu un potrero.

Un potrero és una taula llarga que en un extrem ascendix cap a terrenys més alts. Este accident geogràfic es dona habitualment en les ales d'una montanya, com a part d'una replanell seccionat.

Préstam de l'espanyol, el terme potrero és d'us corrent en el suroest d'Estats Units, a on a voltes es traduïx com a «llengua de terra» o «peça tancada de pastura».[1] En espanyol, no obstant, el seu sentit com a «llengua de la terra» és arcaic, com també ho és referit a algú que doma cavalls jóvens (potros) conservat en la crío de ganado (no de monta ni de tir). En espanyol, el sentit usual de potrero hui es referix a qualsevol terreny (com un rancho, camp obert, o pastures comunals) a on es guarden eixos cavalls.

En Espanya, ademés, un potrero és una terra comunal que, per la propietat comunal, es troba en mal estat (vore tragèdia dels comuns).

Eixemples notables de potreros són algunes de les moltes taules de la replanell Pajarito, prop de Santa Fe, Nou Mèxic (Estats Units). Històricament, estos potreros varen ser utilisats com a pastures d'hivern per al ganado (cavalls, ovelles i vaques) que va ser expulsats cap a i des de les pastures d'estiu en les valls frondoses d'herba alta (cridats en EE. UU., valls, en espanyol original) de Valls Caldera. Hui dia, estos potreros s'utilisen de la mateixa manera per una gran manada d'alces. Estos potreros són recints naturals, en una única eixida principal: l'estreta conexió a les terres altes.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. John Peabody Harrington (1916) The Ethnogeography of the Tewa Indians, pages 29–618 in Twenty-ninth Annual Report of the Bureau of American Ethnology to the Secretary of the Smithsonian Institution, 1907–1908, Government Printing Office, Washington. Pag. 259.