Pou de la Salut

Plantilla:Coord/display/title</noinclude>

El pou en l'any 2008

El Pou de la Salut o Pou de Sabinosa és un pou d'aigües miner-medicinals en la costa del poble de Sabinosa, terme municipal de La Frontera, en l'illa del Ferro, província de Santa Creu de Tenerife, Espanya.

Història

El pou entre els anys 1911 i 1913. Detall d'una targeta postal.

A lo llarc dels últims sigles, l'illa del Ferro va sofrir tremendes sequies i l'escassea d'aigua va forçar l'emigració de part de la seua població. El pou va ser perforat entre els anys 1702 i 1704, per a abastir-se d'aigua potable. I, a pesar de que les seues aigües varen eixir un tant salobres, varen ser molt ben aprofitades per a donar de beure als animals, que les acceptaven en gust. En el temps es va constatar que les persones que bevien l'aigua d'este pou gojaven de millor salut.

Ya en el XIX, es va estendre la fama d'estes aigües a atres illes, des d'a on partien malalts necessitats de milloria. Des de Tenerife va aplegar desterrat el mege Leandro Pérez, que va comprovar les propietats curativas de les aigües del Pou de Sabinosa. En 1843-1844, varen ser declarades aigües miner-medicinals. I en l'última década d'eixe sigle, l'aigua s'arreplegava en garrafones i s'exportava a Cuba i Puerto Rico.

En el XX, l'ingenier militar José Ángel Rodrigo-Vallabriga Brito va ser un dels seus màxims propagandista. En 1925, va obtindre la concessió per a explotar les aigües del pou. En 1945, va registrar el nom "Aigües de Sabinosa", i en els anys 50 i començos dels 60, embotellava l'aigua per a la seua venda en farmàcies i tendes de les illes. També va construir l'antic balneari, per a prendre els banys calents, que va quedar abandonat despuix de la seua mort en 1965, als 89 anys d'edat. L'aigua del pou va ser el seu elixir de l'eterna joventut. En el poble de Sabinosa existix una plaça dedicada a el "ingenier Vallabriga".

En 1949, preparava els banys calents Valentina Hernández coneguda com a Donya Valentina, la de Sabinosa, junt en el seu marit Esdras. I és que el tractament incloïa banys a 45 graus, i beure diàriament varis litros d'aigua.

Donya Valentina és considerada com una figura llegendària del folclore canari. Era cantadora i tamborilera. Va conseguir preservar l'antiga herència musical de l'illa. El seu eixemple és únic en l'història de la música tradicional canària. Gràcies a esta dòna, el folclore herreño conserva tota la seua purea i tots els seus misteris. I en el Pou de la Salut, en els moments de descans, els malalts i acompanyants escoltaven les seues antigues melodies.

En els anys 70 i començos dels 80 de el XX, Donya Rosa era qui preparava els banys, junt en el seu marit, en el seu establiment conegut com "Casa Rosa", en els voltants de la boca del pou. S'afirma que era neboda de Donya Valentina. Emigrada a Gran Canària, es mudava al Ferro en la temporada de banys (de maig a octubre).

Per últim, en els anys 90 es va construir un modern hotel, que ha servit com a estage turístic convencional, ademés d'oferir la possibilitat de prendre els banys tradicionals.

Sistema hidrotermal

El Pou de la Salut, conegut inicialment com a Pou de Sabinosa, és una surgencia llitoral d'aigües salobres situada en la costa de la depressió gravitacional del Valle del Golf. L'aigua mana a nivell de la mar, a través de les breches autoclásticas de base situades baix una fractura oberta en el massiu d'una colada basáltica «aa». La colada aflora al peu d'un cantil marí d'uns 12 m d'altura. Es tracta d'una font llitoral, és dir, una surgencia d'aigües subterrànees que fluïxen des de l'interior de l'illa cap a la mar sobre la falca d'aigua marina infiltrada en el subsol des de la llínea de costa. Per això, l'eixida de l'aigua salobre ocorre preferentment en marea baixa.

La forta mineralisació de les seues aigües està produïda per l'activitat volcànica recent. Estos processos queden atestats per la relativament alta temperatura de l'aigua del pou i la seua riquea en bicarbonats i sulfat, que indica fluix de CO₂ i H₂S (o SO₂), gasos d'orige volcànic, en el subsol.

Les propietats terapèutiques d'estes aigües mesotermales (T: 36 °C) cloruradas (-sulfatadas-bicarbonatadas) sòdiques de mineralisació forta (TSD: 11462 mg/L; CE: 17470 μS/cm) són conegudes popularment des de molt antic, pero el pou, de 12 m de profunditat.

Les seues aigües varen ser les primeres en ser declarades miner-medicinals en Canàries (1844). L'actual balneari data de 1996 i és l'únic establiment d'este tipo en funcionament en l'archipèlec.