Precordillera
.JPG)
Precordillera és el nom en el que es denominen les estribaciones de menor altitut d'una cadena montanyosa, sent principalment utilisat en Argentina i Chile en relació en la cordillera dels Vages.[1]
En Chile, la precordillera és a voltes considerada com una de les estructures morfològiques de la geografia nacional, en conjunt en les planicies llitorals, la cordillera de la Costa, la depressió intermija i la cordillera dels Vages.
Extensió i concepte de la precordillera en Chile
[editar | editar còdic]A l'orient de la depressió intermija o vall llongitudinal de la geografia chilena en la seua zona central, a partir de Curicó al sur, s'aprecia una eixamplada de la cordillera dels Vages en altures que van des dels 400 msnm fins als 1000 msnm composts per materials com morrenas, acarreos fluvials, depòsits llacustres i glacialacustres, etc. Esta formació és anomenada localment "La Montanya" pels habitants de Parral, Sant Carlos i Chillán, que la distinguixen per estar coberta de boscs. El seu ample va en aument fins a la ciutat de Los Àngeles (Chile), a on ya ocupa tot l'ample de la vall llongitudinal, del que queda solament la planicie per a on fluïxen els afluents del riu Vergara.[2]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where
Orige de la precordillera en Chile i en la regió argentina de Que el seu
[editar | editar còdic]L'àrea a on es troba hui la precordillera de la regió de Que el seu, va estar ocupada des dels començos de la Era Paleozoica (fa 542 millons d'anys) per l'antic oceà Pacífic, cridada Mar Iapetus.
Un grup de científics de el CRICyT, en colaboració en colegues d'atres províncies, estudien la bioestratigrafía de les plataformes carbonáticas marines del periodo Cámbrico i Ordovícico, la seua evolució i paleogeografia. En els començos d'eixa era geològica, en el Cámbrico, es va produir la primera gran explosió de la vida marina que va provocar l'aparició dels principals grups d'invertebrats, els quals varen anar el ancestro a partir del com va evolucionar i es diversificó la vida en el nostre planeta.
L'investigació en precordillera nos és possible, gràcies al registre fòssil d'organismes que hui es troben en les roques calcáreas d'edat cámbrica i que atesten característiques d'eixa antiga mar pacífica i la seua fauna. L'estudi es basa principalment en determinar la composició i textura de les roques sedimentarias i en l'anàlisis de la fauna fòssil, relicto dels antics organismes que varen poblar l'oceà primigeni, per a reconstruir l'història paleoambiental d'eixa conca marina, en els inicis de l'Era Paleozoica, temps clau en la configuració geològica i en l'evolució i distribució de la vida del nostre planeta. Actualment existix un interessant debat sobre l'orige de la Precordillera. Científics argentins i d'Estats Units realisen una àmplia gama d'investigacions tendientes a dilucidar este problema. Dos hipòtesis es contraponen
- 1. aloctonía: la precordillera va ser en el seu orige un fragment exòtic després de Laurasia (Amèrica del Nort) que va derivar i que es amalgamó al supercontinente de Gondwana occidental (Amèrica del Sur) durant el Ordovícico mig-superior o posteriorment.
- 2. paraautoctonía: la precordillera va tindre una conexió gondwánica primerenca i va anar sempre partix de l'antic Gondwana.
En abdós hipòtesis resulten crítics diversos i complexos aspectes que encara deuen ser resolts abans de concloure sobre l'història evolutiva de la precordillera.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Precordillera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.