Anar al contingut

Predicat verbal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Un predicat verbal és un predicat que conté un verp no copulativo, a diferència del predicat nominal.

Predicat verbal en espanyol

[editar | editar còdic]

El concepte Predicat s'usa en dos significats, segons la Nova gramàtica bàsica de la llengua espanyola (2011), p. 10:

  1. Designa l'expressió gramatical el contingut de la qual s'atribuïx al referent del subjecte, constituint un comentari o aporte al mateix. Aixina, el grup o sintagma verbal que va en cursiva en "El mestre explicava la lliçó als alumnes" és el predicat que s'aplica a lo denotat pel subjecte ("el mestre").
  2. Designa a funcions exigides pel significat de qualsevol paraula (verp, sustantiu, adjectiu, adverbi i inclús preposició) que es complete per mig d'arguments o actantes (constituents exigits pel seu significat lèxic: estats, accions, propietats o processos). L'estructura formada per estes funcions es diu estructura argumental o valència.[1]

Primera accepció

[editar | editar còdic]

Es denomina predicat verbal a la classe de funció sintàctica predicat del sintagma verbal el núcleu del qual no és verp copulativo ni pot ser reemplaçat per verp copulativo, és un verp predicativo.

Semánticamente, açò és, per significat, el seu comés és comentar un subjecte o incrementar l'informació sobre ell instalant-ho en el món i les seues coordenades, accidents i circumstàncies.

Existixen varis tipos de predicat verbal; segons el paper que el subjecte represente respecte a ell, pot ser predicat verbal actiu (quan el subjecte és agent, fa coses o les presidix) o predicat verbal passiu (quan el subjecte és pacient, rep l'acció que eixecuta un complemente agent en una construcció passiva)

El predicat verbal actiu pot ser a la seua volta transitivo si posseïx objecte directe, o intransitivo si no ho posseïx.

Segona accepció

[editar | editar còdic]

Tota paraula pot desenrollar un predicat completant-se en diverses expressions afegides. En el cas concret del verp espanyol (vore l'apartat anterior), est admet fins a cinc complements sintàctics o arguments exigits pel significat (també pot admetre complements que no exigix el seu significat, cridats adjunts o perifèrics)

  1. Predicats de zero arguments. Verps sense expansió alguna, com els impersonals plou o neva, que ni tan sols tenen subjecte
  2. Predicats de un argument. Per eixemple, verps que solament exigixen un subjecte: "Morir". "Ell va morir"
  3. Predicats de dos arguments. Per eixemple, verps que exigixen subjecte i complement directe. "Trencar". "Ell (subjecte) va trencar les ulleres (C. D.)"
  4. Predicats de tres arguments. Per eixemple, verps que exigixen subjecte, CD i CI: "Ensenyar". "Ell (subjecte) ensenya gramàtica (CD) als alumnes (CI)". Tots eixos complements són exigits i necessaris per a que l'oració tinga sentit.
  5. Predicats de cinc arguments. Per eixemple, verps que exigixen subjecte, CD, CI, CCM i CCT: "Rentar": "Les accions (subjecte) em (CI) rentan dèu mil euros (CD) a determini fix (CCM) en un determini de tres mesos (CCT)"

Predicació no verbal o secundària

[editar | editar còdic]

Poden ser també elements predicativos els adjectius, adverbis i sustantius que s'atribuïxen al referent d'un grup o sintagma nominal al que no pertanyen. En freqüència esta atribució es realisa a través d'un atre verp, és dir, d'un atre predicat, per lo que es denomina predicació secundària. En "els viagers varen aplegar agotats", el subjecte "els viagers" és la base de dos predicacions; una, verbal (la que té com a núcleu "varen aplegar"), i una atra, adjetiva, (la que efectua l'adjectiu "agotats", que es denomina tradicionalment complement predicativo). En ocasions, esta predicació s'efectua sense l'intermediació d'un verp: en les construccions absolutes i en alguns enunciats sense verp: "Terminada la classe, es varen anar"; "El Barcelona, campeó".

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Nova gramàtica bàsica de la llengua espanyola. Madrit: Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola, 2011, p. 10-11.


Referències

[editar | editar còdic]