Anar al contingut

Prejuí de punt cego

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Prejuí de punt cego és la tendència a no donar-se conte dels propis prejuïns cognitius i de vore's com menys biaixat que els demés. El prejuí de punt cego és un biaix cognitiu pel qual un mateixa no es dona conte dels prejuïns propis. El terme va ser creat per Emily Pronin, professora en el Departament de Psicologia de l'Universitat de Princeton, en els seus colegues Daniel Lin i Lee Ross[1] en referència al punt cego de l'ull humà.

Pronin i els seus coautores expliquen l'efecte halo i el biaix d'autoservici i molts atres prejuïns cognitius. Segons el "biaix de millor que el promig"(biaix d'autoservici), específicament, és més provable que la gent es veja sí mateixa, de manera inexacta, com "millor que el promig" per a possibles tractes positius i "menys que el promig" per a tractes negatius. Quan se'ls pregunta, subsecuentemente, quin és el seu nivell de tolerància front als prejuïns, les persones es consideren a sí mateixes com menys subjectes als prejuïns descrits que la "persona promig".

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]