Pressió crítica
La pressió crítica és la màxima pressió a la qual dins d'un procés isobàric, és dir, a pressió constant, una substància pot canviar d'estat d'agregació entre líquit i gaseós en variar la temperatura. Per sobre esta pressió, la substància es troba en forma de decorregut supercrítico, que presenta propietats híbrides entre líquit i gas. És una propietat intensiva pròpia de tota substància, de la mateixa manera que la temperatura crítica.
En l'image del costat es mostra el comportament de l'aigua en el pla temperatura-entropía específica, la curva de l'aigua en este cas és amprada només com a eixemple, ya que una curva anàloga pot ser definida per a qualsevol atra substància. Des de la curva (en roig) que separa la fase líquida (baixos valors de T i de s) fins a la fase gaseosa (alts valors de T i de s) es veu que el pla pràcticament està dividit en tres zones: una zona a l'esquerra de la curva, en la que existix el líquit, una zona a la dreta de la curva en la que la substància està present com a gas i finalment una zona tancada per la curva en la que coexistixen les fases líquida i gaseosa en equilibri, havent un cert títul que representa la relació en pes entre líquit i vapor en equilibri. El pico de la curva és el punt crític, un determinat valor de pressió (pressió crítica) i temperatura (temperatura crítica).
La rellevància d'estes característiques de les substàncies ve del fet de que, a pressions superiors a la pressió crítica la transformació del líquit en gas succeïx sense pas per la fase del vapor, per lo tant de modo pràcticament instantàneu i conservant la continuïtat de les característiques físiques.
En el cas de l'aigua resulta:
- de l'aigua és 217,67 atm = 220,55 bar
- de l'aigua és 647,1 K = 374 °C
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Presión crítica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.