Principi del producte (combinatòria)
El principi del producte, regla del producte o principi d'elecció és un dels principis fonamentals de la combinatòria. En la seua versió més simple establix:[1]
|
- Eixemple
- Si es desija triar una darreria i una beguda, tenint 5 opcions per a la darreria i 6 opcions per a la beguda, llavors l'elecció completa es pot realisar de 5·6 = 30 maneres diferents.
Versió formal
[editar | editar còdic]El principi del producte pot expressar-se de manera formal i precisa:[2]
La relació en la versió informal del principi s'obté prenent A com el conjunt de possibles resultats o seleccions de la primera etapa, B el conjunt de resultats o seleccions de la segona, mentres que s'identifica cada parella (a, b) en un parell d'eleccions i per tant en el conjunt total d'eleccions completes.
Existix una generalisació del principi del producte per a varis conjunts:[3]
Aplicacions
[editar | editar còdic]El principi del producte es troba subjacent en tota prova o enumeració a on es realisen eleccions successives.
Eixemple: Paraules binarias
[editar | editar còdic]Es desija determinar el número de paraules binarias de llongitut n. És dir, séries de llongitut n formades per sifres 0 o 1. Per eixemple, les paraules binarias de llongitut 4 són:
| 0000 | 0001 | 0010 | 0011 | 0100 | 0101 | 0110 | 0111 |
| 1000 | 1001 | 1010 | 1011 | 1100 | 1101 | 1110 | 1111 |
Es deu fer l'observació que estrictament parlant, una paraula binaria no és lo mateix que un número binario. Una paraula binaria és únicament una llista formal de símbols, i per tant les paraules 0010, 010, 10 són diferents encara que puguen interpretar-se totes elles com l'número binario 10.
Per a poder elegir una paraula, és necessari fer n eleccions, una per a cada posició de la paraula. Per eixemple: la primera posició pot ser 0 o 1 (dos opcions), la segona posició és independent de la primera i per tant pot ser 0 o 1 (dos opcions), i aixina successivament.
Cada série de n eleccions correspon a una paraula i cada paraula correspon a n eleccions, per lo que el número de paraules binarias és igual al número de formes de realisar n eleccions cada una de les quals té 2 possibilitats. El principi del producte establix llavors que el resultat ha de ser .
Un argument similar permet concloure que si es desija enumerar paraules de llongitut n, en a on cada posició pot ser qualsevol de r possibles símbols, el número de formes de fer-ho serà .
Eixemple: Permutació
[editar | editar còdic]Es desija determinar el número de formes en que n objectes es poden ordenar de forma seqüencial.
Com a ilustració, considerem el conjunt de les 4 lletres {A, B, C, D}. En ordenar-se de forma seqüencial obtenim totes les següents permutació
| ABCD | ABDC | ACBD | ACDB | ADBC | ADCB |
| BACD | BADC | BCAD | BCDA | BDAC | BDCA |
| CABD | CADB | CBAD | CBDA | CDAB | CDBA |
| DABC | DACB | DBAC | DBCA | DCAB | DCBA |
Per a obtindre una permutació, és necessari realisar n eleccions corresponents a cada una de les posicions de la mateixa.
- La primera posició pot ser qualsevol dels n elements, de modo que la primera elecció pot realisar-se de n formes.
- La segona posició pot ser qualsevol dels elements llevat l'element seleccionat per a la primera posició, tenint llavors n'-1 opcions diferents.
- En l'eixemple, si la primera opció va ser B, la segona posició solament pot ser A, C o D, quedant en 4-1=3 possibilitats.
- La tercera posició pot ser qualsevol element llevat els dos ya seleccionats, tenint aixina n-2 formes de triar la tercera posició.
- En l'eixemple, si la primera opció va ser B i després es va seleccionar D, la tercera posició pot ser únicament A o C, és dir, hi ha 4-2 = 2 possibilitats.
Continuant el procés, s'observa que per a la posició k hi ha únicament n-(k-1) = n-k+1 opcions (ya que les k-l selecciones realisades en anterioritat no poden ya repetir-se), mateix procés que continua fins a realisar la n-ésima selecció, la qual solament pot fer-se d'1 forma.
Aplicant el principi del producte, es conclou que el número de formes en que pot realisar-se el procés complet de selecció és
,
és dir, el factorial de n.
Concloem: el número de formes d'ordenar secuencialmente objectes, és dir, permutació de n objectes és igual al factorial de .
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Grimaldi (1997). «Principis fonamentals de conteo», Matemàtiques Discreta i Combinatoria: Una introducció en aplicacions, 3a edició (en espanyol), Mèxic: Addison Wesley. ISBN 9684443242.
- ↑ Aigner, Martin (2007). «Elementary Counting Principles», A Course in Enumeration (en anglés), Springer. ISBN 9783540390324.
- ↑ (2007) Introduction to Enumerative Combinatorics, 1a edició (en anglés), McGraw-Hill. ISBN 9780073125619.
fi:Todennäköisyysteoria#Tuloperiaate ja summaperiaate
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Principio del producto (combinatoria)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.