Anar al contingut

Principi del producte (combinatòria)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El principi del producte, regla del producte o principi d'elecció és un dels principis fonamentals de la combinatòria. En la seua versió més simple establix:[1]

Principi del producte (informal). Si una tasca es realisa en dos etapes, a on la primera es pot realisar de m formes possibles i, si para cada una d'ells la segona etapa es pot realisar de n distintes formes, llavors la tasca completa es pot tirar mn formes possibles.

Eixemple
Si es desija triar una darreria i una beguda, tenint 5 opcions per a la darreria i 6 opcions per a la beguda, llavors l'elecció completa es pot realisar de 5·6 = 30 maneres diferents.

Versió formal

[editar | editar còdic]

El principi del producte pot expressar-se de manera formal i precisa:[2]


La relació en la versió informal del principi s'obté prenent A com el conjunt de possibles resultats o seleccions de la primera etapa, B el conjunt de resultats o seleccions de la segona, mentres que s'identifica cada parella (a, b) en un parell d'eleccions i per tant A×B en el conjunt total d'eleccions completes.

Existix una generalisació del principi del producte per a varis conjunts:[3]

Aplicacions

[editar | editar còdic]

El principi del producte es troba subjacent en tota prova o enumeració a on es realisen eleccions successives.

Eixemple: Paraules binarias

[editar | editar còdic]

Es desija determinar el número de paraules binarias de llongitut n. És dir, séries de llongitut n formades per sifres 0 o 1. Per eixemple, les paraules binarias de llongitut 4 són:

0000 0001 0010 0011 0100 0101 0110 0111
1000 1001 1010 1011 1100 1101 1110 1111

Es deu fer l'observació que estrictament parlant, una paraula binaria no és lo mateix que un número binario. Una paraula binaria és únicament una llista formal de símbols, i per tant les paraules 0010, 010, 10 són diferents encara que puguen interpretar-se totes elles com l'número binario 10.

Per a poder elegir una paraula, és necessari fer n eleccions, una per a cada posició de la paraula. Per eixemple: la primera posició pot ser 0 o 1 (dos opcions), la segona posició és independent de la primera i per tant pot ser 0 o 1 (dos opcions), i aixina successivament.

Cada série de n eleccions correspon a una paraula i cada paraula correspon a n eleccions, per lo que el número de paraules binarias és igual al número de formes de realisar n eleccions cada una de les quals té 2 possibilitats. El principi del producte establix llavors que el resultat ha de ser 2×2×2××2=2n.


Un argument similar permet concloure que si es desija enumerar paraules de llongitut n, en a on cada posició pot ser qualsevol de r possibles símbols, el número de formes de fer-ho serà rn.

Eixemple: Permutació

[editar | editar còdic]

Es desija determinar el número de formes en que n objectes es poden ordenar de forma seqüencial.

Com a ilustració, considerem el conjunt de les 4 lletres {A, B, C, D}. En ordenar-se de forma seqüencial obtenim totes les següents permutació

ABCD ABDC ACBD ACDB ADBC ADCB
BACD BADC BCAD BCDA BDAC BDCA
CABD CADB CBAD CBDA CDAB CDBA
DABC DACB DBAC DBCA DCAB DCBA

Per a obtindre una permutació, és necessari realisar n eleccions corresponents a cada una de les posicions de la mateixa.

  • La primera posició pot ser qualsevol dels n elements, de modo que la primera elecció pot realisar-se de n formes.
  • La segona posició pot ser qualsevol dels elements llevat l'element seleccionat per a la primera posició, tenint llavors n'-1 opcions diferents.
En l'eixemple, si la primera opció va ser B, la segona posició solament pot ser A, C o D, quedant en 4-1=3 possibilitats.
  • La tercera posició pot ser qualsevol element llevat els dos ya seleccionats, tenint aixina n-2 formes de triar la tercera posició.
En l'eixemple, si la primera opció va ser B i després es va seleccionar D, la tercera posició pot ser únicament A o C, és dir, hi ha 4-2 = 2 possibilitats.

Continuant el procés, s'observa que per a la posició k hi ha únicament n-(k-1) = n-k+1 opcions (ya que les k-l selecciones realisades en anterioritat no poden ya repetir-se), mateix procés que continua fins a realisar la n-ésima selecció, la qual solament pot fer-se d'1 forma.

Aplicant el principi del producte, es conclou que el número de formes en que pot realisar-se el procés complet de selecció és

n(n1)(n2)321,

és dir, el factorial de n.

Concloem: el número de formes d'ordenar secuencialmente n objectes, és dir, permutació de n objectes és igual al factorial de n.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Grimaldi (1997). «Principis fonamentals de conteo», Matemàtiques Discreta i Combinatoria: Una introducció en aplicacions, 3a edició (en espanyol), Mèxic: Addison Wesley. ISBN 9684443242.
  2. Aigner, Martin (2007). «Elementary Counting Principles», A Course in Enumeration (en anglés), Springer. ISBN 9783540390324.
  3. (2007) Introduction to Enumerative Combinatorics, 1a edició (en anglés), McGraw-Hill. ISBN 9780073125619.

fi:Todennäköisyysteoria#Tuloperiaate ja summaperiaate


Referències

[editar | editar còdic]