Anar al contingut

Problema de Catalan

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En matemàtiques discretes, el problema de Catalan consistix en determinar el número de formes Cn en que es pot calcular el producte de n factors ordenats, realisant les operacions per parelles.

Per eixemple, si n=4, el producte abcd pot calcular-se de les següents cinc formes:

  • [(ab)c]d,
  • [a(bc)]d,
  • (ab)(cd),
  • a[b(cd)],
  • a[(bc)d].

Aixina, per a calcular el producte 2345 es podria procedir:

  • Segons la primera forma: multiplicant primer 2·3=6, després efectuant 6·4=24 i finalment 24·5=120.
  • Segons la segona forma, primer es multiplica 3·4=12 i després es multiplica 2 pel resultat anterior per a obtindre 2·12=24. Finalment, el resultat obtingut es multiplica per 5 i s'obté 24·5=120.
  • Segons la tercera forma: multiplicant primer 2·3=6 i després multiplicant lo anterior pel resultat de 4·5=20 per a obtindre finalment 6·20=120.

El següent quadro ilustra els primers valors de Cn

n 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Cn 1 2 5 14 42 132 429 1430 4862 16796

Els valors de Cn es denominen números de Catalan en honor a Eugène Charles Catalan qui va presentar una solució a dit problema en 1838 en el Journal de Mathématiques.

Solució del problema

[editar | editar còdic]

L'anàlisis del problema revela que l'últim pas involucra multiplicar dos números, els quals poden haver segut calculats de moltes formes. De eta forma, l'última etapa sempre té l'estructura

(...)(...)

Per eixemple, els 5 productes de la secció inicial serien (afegint paréntesis extres per a claritat):

  • ((ab)c)(d),
  • (a(bc))(d),
  • (ab)(cd),
  • (a)(b(cd)),
  • (a)((bc)d).

En general, el primer grup (en blau) pot tindre des d'un fins a n-1 térmens (en l'eixemple, des d'1 fins a 3), mentres que el segon grup necessàriament tindrà els restants. Si representem per k el número de térmens del primer grup, el segon grup tindrà llavors n-k.

Pero el número de formes d'agrupar els k térmens de la primera part, és precisament Ck mentres que el número de formes d'agrupar els n-k térmens de la segona part és Cn-k.

D'esta forma, tenim la relació de recurrencia

(1) Cn=C1Cn1+C2Cn2+C3Cn3++Cn2C2+Cn1C1,

és dir

Cn=k=1n1CkCnk.

Retornant a l'eixemple, el sumant C1C3=12=2 estaria contant les últimes dos formes de multiplicar, el sumant C2C2=11=1 referix a la tercera forma, mentres que C3C1=21=2 correspon a les dos primeres. La suma de les opcions possibles en cada pas és el total: C4=2+1+2 = 5.

Finalment, observem que si es té només un factor, hi ha només una forma de realisar la multiplicació (puix l'únic factor és el resultat). En este punt de partida i la relació de recurrencia podem trobar els demés valors de Cn:

  • C2=C1C1=11=1 (només hi ha una forma de multiplicar dos números),
  • C3=C1C2+C2C1=11+11=2,
  • C4=C1C3+C2C2+C3C1=12+11+21=5,
  • C5=C1C4+C2C3+C3C2+C4C1=15+12+21+51=14,
  • C6=C1C5+C2C4+C3C3+C4C2+C5C1=14+5+4+5+14=42,
  • i aixina successivament.

També és possible obtindre una fòrmula directa per a calcular Cn a partir de la fòrmula recursiva (1) per mig de manipulacions més elaborades (per eixemple, relacionant-la en la série de números del problema de Euler sobre divisió de polígons o fent us de tècniques més recents com el método de funcions generadores, tenint com a resultat:

Cn=1n+1(2nn).

Vore també

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]