Proborhyaena
Proborhyaena és un gènero extint de mamífer esparasodonto proborhiénido que va viure durant l'época del Oligoceno en Amèrica del Sur. Se li considera com el major dels esparasodontos.
Descripció
[editar | editar còdic]Este animal era de gran tamany, les dimensions dels restants trobats sugerixen que el seu cràneu alcançaria més de 40 centímetros de llarc, i s'ha sugerit que el tamany corporal total s'hauria aproximat al dels orsos pardos. Un càlcul va sugerir queProborhyaena pugues haver pesat més de 600 quilograms, en un cos robust i fort. El cràneu estava equipat en un hocico curt i alt, i les seues dents caniniformes superficialment s'assemblaven a sabres, encara que no estaven tan desenrollats com els de el posterior Thylacosmilus. A diferència d'este últim, que els seus caninos tenien una vora esmolada i la seua secció travessera era en forma "almendrada", els de Proborhyaena eren de forma ovoide en secció travessera i per tant varen deure ser molt més robusts. De la mateixa manera que els tilacosmílidos, Proborhyaena solament posseïa un parell d'incisius inferiors.[1]
Classificació
[editar | editar còdic]Proborhyaena va ser descrit originalment per Florentino Ameghino en 1897, en base en fòssils trobats en la Patagonia en depòsits que daten de finals del Oligoceno (Deseadense). Posteriorment es varen identificar més fòssils referits a este gènero en la Formació Ix-la de Bolívia[2] i Uruguay,[3] la qual cosa sugerix una àmplia distribució i èxit d'este esparasodonto.[4] Adicionalment, restants fòssils assignats a Proborhyaena s'han trobat en la Formació Aigua de la Pedra en la província de Mendoza, Argentina.[5]
Proborhyaena és ademés el gènero epónimo de la família Proborhyaenidae, la qual inclou a animals menors tals com Callistoe i Arminiheringia, els quals a la seua volta són esparasodontos, un grup de metaterio molt propenc als actuals marsupialés que varen ocupar en Amèrica del Sur els casetes ecològiques típics d'atres grups de mamífers carnívors d'atres continents. Proborhyaena pot haver segut també el major dels metaterios carnívors que haja vixcut.
Paleobiología
[editar | editar còdic]Este animal deu haver segut un depredador d'emboscada que possiblement no perseguia als seus assuts per llargues distàncies; és provable que s'alimentara d'assuts grans i llentes tals com Pyrotherium. Tant Proborhyaena com a numerosos ungulats grans es varen extinguir al final del Oligoceno, i és possible que esta desaparició conjuta de depredador i preses fora influenciada pels canvis climàtics de llavors.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Muizon, Christian de. “Marsupial skulls from the Deseadan (clapix Oligocene) of Bolívia and phylogenetic analysis of the Borhyaenoidea (Marsupialia, Mammalia)” (en). Geobios 32 (3): 483–509. doi:. ISSN 0016-6995.
- ↑ Patterson, Bryan. “The Deseadan, early Oligocene, Marsupialia of South America”. Fieldiana 42 (2): 1-100.
- ↑ Mones, A.. “L'Edat Deseadense (Oligoceno inferior) de la Formació Fra Bentos i el seu contingut paleontológico, en especial referència a la presència de Proborhyaena #cf. gigantea Ameghino (Marsupialia: Borhyaenidae) en l'Uruguay. Nota preliminar.”. Comunicacions Paleontológicas del Museu d'Història Natural de Montevideo 7 (1): 151-158.
- ↑ Ameghino, Florentino. “Mammiféres crétacés de l’Argentine (Deuxième contribution à la connaissance de la fauna mammalogique de couches à Pyrotherium) [Cretaceous mammals of Argentina (second contribution to the knowledge of the mammalian fauna of the Pyrotherium Beds)].”. Boletin Institut Geografico Argentí 18 (4-9): 406-521.
- ↑ Cerdeño, I.. “Quebrada Fera (Mendoza), un important centre paleobiogeográfico en el Oligoceno tardà d'Amèrica del Sur” (és). Estudis Geològics 67 (2): 375–384. doi:. ISSN 1988-3250.
- ↑ Sorkin, Boris (24 de novembre 2008). “A biomechanical constraint on body mass in terrestrial mammalian predators” (en). Lethaia 41 (4): 333–347. doi:.