Processador de text
El processador de texts és una aplicació informàtica per al tractament de texts (creació, edició, modificació i processament de documents de text en format tal com el tipo i tamany de la tipografia, adició de gràfics, etc.) a diferència dels editors de text, que manegen solament text simple.[1][2]
Antecedents
[editar | editar còdic]Dels processadors de texts no es varen desenrollar a partir de la tecnologia informàtica. Més be, varen evolucionar a partir de màquines mecàniques i solament més tart es varen fusionar en el camp de l'informàtica. [3] L'història del processament de text és l'història de l'automatisació gradual dels aspectes físics de l'escritura i l'edició, i després del refinament de la tecnologia per a posar-la a disposició de corporacions i individus.
El terme processament de text va aparéixer en les oficines nortamericanes a principis de la década de 1970 i es va centrar en l'idea de simplificar el treball per als mecanógrafos, pero el significat pronte va canviar cap a l'automatisació de tot el cicle d'edició.
Al principi, els dissenyadors de sistemes de processament de text varen combinar tecnologies existents en les emergents per a desenrollar equips independents, creant un nou negoci distint del món emergent de la computadora personal. El concepte de processament de texts va sorgir del processament de senyes més general, que des de la década de 1950 havia segut l'aplicació de les computadores a l'administració d'empreses.[4]
A lo llarc de l'història, hi ha hagut 3 tipos de Processadors de Text: mecànics, electrònics i de software.
Programa de processament de texts
[editar | editar còdic]L'últim pas en el processament de texts va aplegar en l'aparició de l'ordenador personal a finals de la década de 1970 i en la década de 1980 i en la consegüent creació de programes de processament de texts. Es varen desenrollar programes de tractament de texts que creaven resultats molt més complexos i capaços, i els preus varen escomençar a baixar, fent-los més accessibles al públic. A finals de la década de 1970, els Processadors de Text informàtics seguien sent utilisats principalment per empleats que redactaven documents per a empreses grans i mijanes (per eixemple, bufets d'advocats i periòdics). En pocs anys, la caiguda dels preus dels ordenadors personals va posar per primera volta el tractament de texts a l'alcanç de tots els escritors en la comoditat de les seues llars.
El primer programa de tractament de texts per a ordenadors personals (microordenadorss) va ser Electric Pencil, de Michael Shrayer Software, que va eixir a la venda en decembre de 1976. En 1978 va aparéixer WordStar i, per les seues numeroses novetats, pronte va dominar el mercat. No obstant, WordStar va ser escrit per al primitiu sistema operatiu CP/M (Control Program-Micro), i para quan va ser reescrit per al més recent MS-DOS (Microsoft Disk Operating System), estava obsolet. WordPerfect dominava els programes de processament de texts durant l'era DOS, hi havia una gran varietat de programes menys exitosos.
La majoria dels primers programes de processament de texts requerien que els usuaris memorisaren combinacions de tecles semimnemotécnicas en lloc de pulsar tecles com «copiar» o «negreta». Ademés, CP/M caria de tecles de cursor; per eixemple, WordStar utilisava el «diamant» centrat en ls tecles I-S-D-X per a la navegació del cursor. No obstant, les diferències de preu entre els Processadors de Text dedicats i els PC d'us general, i el valor afegit a estos últims per software com les aplicacions de hoja (denominades «killer app»), per eixemple VisiCalc i Lotus 1-2-3, eren tan convincents que els ordenadors personals i el software de processament de texts es varen convertir en una séria competència per a les màquines dedicades i pronte varen dominar el mercat.
Més vesprada, a finals de la década de 1980, varen aparéixer innovacions com l'arribada de l'impressores làser, un enfocament «tipogràfic» del tractament de texts (WYSIWYG - What You See Is What You Get) utilisant pantalles de mapa de bits en múltiples tipos de lletra (en l'ordenador Xerox Alt i el programa de tractament de texts Bravo com a pioners), i interfaços gràfics d'usuari com «copiar i pegar» (una atra innovació de Xerox PARC, en el processador de texts Gypsy). Estes varen ser popularisades per MacWrite en l'Apple Macintosh en 1983, i Microsoft Word en l'IBM PC en 1984. Estos varen anar provablement els primers Processadors de Text WYSIWYG autèntics coneguts per molta gent. També és d'especial interés l'estandardisació de les fonts TrueType utilisades en els ordenadors Macintosh i Windows. Encara que els editors dels sistemes operatius proporcionen tipos de lletra TrueType, en la seua major part procedixen de fonts tradicionals convertides per editorials de fonts més chicotetes per a replicar les fonts estàndar. La demanda de fonts noves i interessants, que puguen trobar-se lliures de restriccions de drets d'autor, o encarregades a dissenyadors de fonts, es va produir.
La creixent popularitat del sistema operatiu Windows en la década de 1990 va arrastrar en si a Microsoft Word. Originalment cridat «Microsoft Multi-Tool Word», este programa es va convertir ràpidament en sinònim de «processador de texts».
A principis de el XXI, Google Docs va popularisar la transició al processament de texts en llínea o fòra de llínea basat en navegadors web. Açò va ser possible gràcies a l'adopció generalisada d'una conectivitat a Internet adequada en empreses i llars i, més tart, a la popularitat dels teléfons inteligents. Google Docs va permetre el processament de texts des de qualsevol tipo de dispositiu físic, incloses les tabletas i els teléfons inteligents. Ademés, estos dispositius ara també poden eixecutar qualsevol sistema operatiu de qualsevol proveïdor en una gran varietat de navegadors web, encara que l'edició sense conexió es llimita a uns pocs navegadors web basats en Chromium. Google Docs també ha permés un creiximent significatiu de l'us de les tecnologies de l'informació, com l'accés remot a archius i l'edició colaborativa en temps real.
Funcions
[editar | editar còdic]Els processadors de texts brinden una àmplia gama de funcionalitats, ya siguen tipogràfiques, semàntiques, organisatives i estètiques; estes en variants segons el programa informàtic de que es disponga.
Com ocorre en la majoria de les ferramentes informàtiques, els treballs realisats en un processador de texts poden ser guardats en forma d'archius, usualment cridats documents, aixina com impresos a través de diferents mijos.
Els Processadors de Text també incorporen correctors d'ortografia i gramàtica, aixina com diccionaris multilingües i de sinònims o tesauros, que faciliten en gran medida la llabor de redacció.
Les funcions que un processador de paraules oferix són:
- Facilitat per a escriure text.
- Agregar, borrar o moure paraules, oracions o seccions completes de text.
- Correcció d'errors.
- Canvi de l'aspecte del text.
- Impressió del contingut.
- Capacitat d'almagasenament permanent d'informació.
Tipos
[editar | editar còdic]La majoria dels Processadors de Text més utilisats en l'actualitat es basen en el concepte WYSIWYG (del anglés What You See Is What You Get, que significa ‘lo que veus és lo que obtens’), en el que l'aspecte final del document deu aproximar-se al màxim a lo que l'usuari veu en la pantalla mentres ho edita. Este tipo de programes utilisen formats d'archiu propis, o ben estàndars, tals com OpenDocument (.odt) o Office Open XML (.docx). Alguns Processadors de Text prou reconeguts que pertanyen a esta última categoria són Apache OpenOffice Writer, AbiWord, KWord, LibreOffice Writer, el més usat és Microsoft Word.
Una aproximació diferent a l'edició de texts és la que fan els editors de TeX (i els seus derivats com LaTeX), (text pla) que és processat per a crear archius de text en format en forma d'un archiu d'impressió, tal com PDF o PostScript. Entre este tipo de programes es troben Kile, Texmaker, TeXstudio, TeXworks, entre uns atres.
Un atre tipo són els processadors WYSIWYM (de l'anglés What You See Is What You Pixen, que significa ‘lo que veus és lo que vols dir’).[2] Estos integren les característiques dels editors de TeX en les característiques dels processadors WYSIWYG. Dins d'esta categoria es destaca el programa LyX.
Formats d'archiu
[editar | editar còdic]Cada programa de tractament de texts seguix tenint el seu propi format d'archiu per a almagasenar documents. Es va conseguir cert grau d'estandardisació en el Rich Text Format, que, no obstant, no garantisa l'uniformitat de la maquetació en distints ordenadors d'un mateix document.
Es va treballar en l'estandardisació dels formats d'archiu per mig de XML. En acabant de que els autors de KOffice utilisaren un format XML des de l'inici del proyecte en 1998, OpenOffice.org va presentar un format millor especificat en 2002 en els seus formats d'archiu basats en XML. No obstant, per algunes diferències en les implementacions, mai es va produir l'adopció de l'atre format.
Més vesprada l'organisació OASIS va especificar el format d'intercanvi obert OpenDocument. Este format es basa en el format d'archiu OpenOffice.org i ara és compatible en LibreOffice, Apache OpenOffice, StarOffice, KOffice, Microsoft Word para Windows, AbiWord i TextMaker en les seues versions actuals. Ha segut un estàndart de còdic obert des de la seua adopció en 2006 i és una norma ISO.
Un atre format utilisat per a l'intercanvi de documents no destinats a una edició posterior és el PDF. Cada volta més programes de tractament de texts ho oferixen com a format estàndar adicional o com a controlador d'impressora virtual independent com a funció d'exportació (és dir, per a guardar). El format PDF pot llegir-se en la majoria dels principals sistemes operatius (incloses algunes versions antigues) i conserva l'aspecte dels documents. No obstant, la fidelitat de la maquetació, independent del programa i del sistema operatiu, es "compra" en un gran número de característiques de format adicionals que dificulten el tractament posterior. En alguns programes també és possible exportar els texts en HTML independentment de la plataforma.
Dispositius de processament de text japonesos
[editar | editar còdic]En Japó, encara que les màquines d'escriure en sistema d'escritura en japonés s'havien utilisat àmpliament per a empreses i governs, estaven llimitades a especialistes que requerien habilitats especials per la gran varietat de caràcters, fins que varen aparéixer en el mercat els dispositius basats en ordenador. En 1977, l'empresa Sharp va presentar un prototip de processador de texts informàtic en sistema d'escritura japonés en la fira Business Show de Tòquio.[5][6]
Toshiba va llançar el primer processador de texts japonés JW-10 en febrer de 1979.[7] El preu era de 6.300.000 JPY, equivalents a 45.000 US$. Este fet es considera un de les fites pel IEEE.[8]
El sistema d'escritura japonés utilisa un gran número de kanji (caràcters logográficos chinencs) que requerixen 2 bytes per a almagasenar-se, per lo que tindre una tecla per cada símbol és inviable. El processament de texts en japonés es va fer possible en el desenroll del método d'entrada japonés (una seqüència de pulsacions de tecles, en retroalimentación visual, que selecciona un caràcter) -- ara àmpliament utilisat en ordenadors personals. L'empresa Oki va llançar el OKI WORD EDITOR-200 en març de 1979 en este sistema d'entrada de teclat basat en kana. En 1980, vàries marques d'electrònica i equips ofimáticos varen entrar en este mercat en ràpit creiximent en dispositius més compactes i assequibles. Mentres que el preu mig per unitat en 1980 era de 2.000.000 JPY (14.300 dólars), es va reduir a 164.000 JPY (1.200 dólars) en 1985.[9] Inclús en acabant de que els ordenadors personals es generalisaren, els processadors de text japonesos varen seguir sent populars, ya que tendien a ser més portàtils (un "ordenador d'oficina" era inicialment massa gran per a dur-ho a totes parts), i es varen convertir en necessitats en el món empresarial i acadèmic, inclús per a particulars en la segona mitat de la década dels 80.[10] La frase "processador de text" s'ha abreviat com "Wa-pro" o "wapuro" en japonés.
Crítiques
[editar | editar còdic]En la difusió enorme dels programes de tractament de texts, també varen aumentar les crítiques cap a ells. Escriure en la pantalla pot dur a tindre poca visió de conjunt del text. L'autor Stefan Weber parla d'una "cultura del text sense cervell".[11] Els texts ya no són creats i preparats per un mateixa íntegrament (i casi mai llegits), sino ensamblados per mig de copiar i pegar. Este fenomen és especialment evident en el cas dels texts plagiats que es busquen en buscadors en internet.[12]
Programes de tractament de text de tipo WYSIWYG
[editar | editar còdic]Vore també
[editar | editar còdic]- Tractament de texts
- Format de text
- Maquetació
- Autoedición
- Ofimàtica
- Corrector ortogràfic
- WYSIWYM
- Editor de text
- Mecanografía
- Mecanografía al tacte
- Màquina d'escriure
- Història de les ciències de la computació
- Editor de pàgines web
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Anatomia de la cognició». Proyecte autodidacta. Consultat el 5 de març de 2020.
- ↑ 2,0 2,1 «Word complix 25 anys». elpais.com. Consultat el 5 de març de 2020.
- ↑ Price, Jonathan (1984). The Definitive Word-Processing Book, Viking Penguin Inc., pp. xxiii. ISBN 9780140465914.
- ↑ (1971).Administrative Management.Geyer-McAllister Publications.32(6)
- 20-27.Consultat el 27 de juny de 2021.
- ↑ «日本語ワードプロセッサ». IPSJコンピュータ博物館.
- ↑ «【シャープ】 日本語ワープロの試作機». IPSJコンピュータ博物館.
- ↑ 原忠正. “日本人による日本人のためのワープロ”. The Journal of the Institute of Electrical Engineers of Japan 117 (3): 175–178. doi:. Bibcode: 1997JIEEJ.117..175..
- ↑ «プレスリリース；当社の日本語ワードプロセッサが「IEEEマイルストーン」に認定» (en japonés). 東芝.
- ↑ «【富士通】 OASYS 100G». IPSJコンピュータ博物館.
- ↑ 情報処理学会 歴史特別委員会『日本のコンピュータ史』ISBN 4274209334 p135-136 Plantilla:Jp
- ↑ Stefan Weber: Dones Google-Copy-Paste-Syndrom. Wie Netzplagiate Ausbildung und Wissen gefährden. Verlag Heinz Heise, Hannover 2006, ISBN 3-936931-37-2 (alemà)
- ↑ «EL PENSAMENT CRÍTIC, MÉS ALLÀ DEL PROCESSADOR DE TEXT» (en espanyol). Trad de “Processing Idees, Move Beyond Word Processing into Critical Thinking” publicat en el Núm 6, del Vol 27 de la revista Learning & Leading with Technology (http://www.iste.org).. Consultat el 8 de maig de 2023.
- ↑ Éditeurs Google Docs. «Utiliser Google Docs» (en fr). Google. Consultat el 26 maig 2022.
- ↑ «P o m D o c». pomdoc.com. Consultat el 30-06-2023..
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- FOSS word processors compared: OOo Writer, AbiWord, and KWord (en anglés)
- History of Word Processing (en anglés)
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Procesador de texto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.