Programa Surveyor
El Programa Surveyor va ser el tercer i últim programa nortamericà de sondas llunars automàtiques en capacitat fotogràfica, d'anàlisis químic i excavació del sol.
Història
[editar | editar còdic]Es va tractar de 7 missions en 5 èxits, llançades entre el 31 de maig de 1966 i el 7 de giner de 1968 i els objectius del qual en conjunt varen ser: possibilitat de realisar alunizajes suaus, transformant-se en base llunar, proporcionar informació bàsica i realisar estudis científics sobre la superfície de la Lluna per al Programa Apolo.
El disseny, desenroll i construcció de la primera sonda va ser realisat pel Jet Propulsion Laboratory l'1 de març de 1961 per mig de contracte en la Hughes Aircraft Company que va encarregar la seua elaboració a la Ryan Electronics, Santa Barbara Research Center, National Waterlift Corp. i Thiokol Chemical Corporation.
Missions
[editar | editar còdic]
(31 de maig de 1966 / 2 de juny de 1966) - 995 kg
Va descendir en l'Oceà de les Tempestats a una velocitat de 22 m/min. Va emetre 11.150 fotografies fins al 13 de juliol de 1966. L'últim contacte va ser el 7 de giner de 1967. Portava una cambra de TV i més de 100 sensorés per a medir les condicions de la nau. Va conseguir provar que el sol llunar aguanta el pes d'una nau, encara que la sonda soviètica Lluna 9 ya hi havia alunizado mesos abans. Alunizó a 2,5ºS-43,2ºW.
(20 a 23 de setembre de 1966) - 1.000 kg
Era una còpia del Surveyor 1. Va caure a la superfície llunar per falta d'estabilitat i s'estrela a 5ºN-25ºW detruyéndose completament. No es va obtindre, per tant, cap senya científica.
(17 a 20 d'abril de 1967) - 1.005 kg
Va descendir en l'Oceà de les Tempestats, a 2,9ºS-23,3ºO dins d'un cràter de 198 m de diàmetro i 15 de profunditat. En una draga, va excavar el sol llunar, trobant cudols a 15,2 cm de profunditat. Va enviar més de 6.315 imàgens. Va ser posat fòra de servici el 3 de maig de 1967, despuix de deixar de respondre per les baixes temperatures soportades durant 2 semanas en la nit llunar. Els seus restants varen ser analisats per la missió Apolo XII en novembre de 1969, per a estudiar la contaminació llunar, en experiments sobre quarantena.
(14 a 17 de juliol de 1967) - 1.002 kg
Devia repetir les tasques de les sondes anteriors en una zona del Sinus Medii. Es va perdre contacte 3 minuts abans del seu alunizaje, estrelant-se a 0,4ºN-1,3ºSurveyor NASA lunar lander.jpg
(8 a 11 de setembre de 1967) - 1.065 kg
Va descendir en el Mar de la Tranquilitat, a 1,4ºApollo 12 and Surveyor 7135.jpg,2ºI, en l'interior d'un cràter de 10 m de diàmetro i a sol 25 km del lloc destinat al Apolo XZZFILE2___. Va portar a terme un anàlisis químic en partícules alfa que va revelar l'existència de basalts llunars. Va emetre 19.118 imàgens. Va sobreviure a la primera nit llunar (-150°), pero la calitat de les senyes va disminuir.
(7 a 10 de novembre de 1967) - 1.008 kg
Va descendir en el Sinus Medii a 0,5ºXZZFILE3___,4ºXZZFILE4___ Va efectuar el primer brincar llunar en un bot de 2,4 metros, ensaig d'envolament llunar. Va enviar 30.100 imàgens. Va realisar un estudi de la superfície llunar en partícules alfa.
(7 a 10 de giner de 1968) - 1.491 kg
Va descendir a 40,9ºXZZFILE5___,5ºO, en el cràter Tycho. Va enviar 21.274 imàgens. Va fotografiar la Terra i Júpiter. Va excavar el sol i va analisar el contingut de ferro. Marca el fi de l'exploració automàtica nortamericana.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Programa Surveyor» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.