Programma 101
La Programma 101 va ser la primera computadora d'escritori produïda comercialment.[1][2] Inventada per l'italià Pier Giorgio Perotto, i llançada per la firma italiana Olivetti en la Fira Mundial de Nova York de 1964, la seua producció en massa es va iniciar en 1965, en un disseny futuriste per a la seua época; la Programma 101 tenia un preu de 3.200$[3] (23.000$ si s'ajusta al 2011[4]). Es varen vendre prop de 44.000 unitats, principalment en Estats Units.
És usualment considerada una calculadora programable en impressora, o calculadora d'escritori, perque tres anys despuix la Hewlett-Packard 9100A, un model que es va inspirar en la P101, va ser promocionada per HP com una "calculadora portàtil", en la finalitat de ser capaços de superar el temor cap a les computadores[5] i poder vendre a les empreses sense passar pel seu departament d'informàtica.[6]
Capacitats
[editar | editar còdic]
La Programma 101 és capaç de calcular les quatre funcions aritmètiques bàsiques (suma, resta, multiplicació i divisió), ademés de la raïl quadrada, valor absolut i part fraccionaria. També netejar, transferir, intercanviar i detindre una entrada. Té 16 instruccions de bot i 16 instruccions condicionals de bot. Hi ha 32 etiquetes disponibles com a destí per a les 32 instruccions de bot i/o les quatre tecles d'inici (V, W, I, Z).
Cada registre conté una série de 22 dígits en signe i punt decimal.
La seua memòria consistix en 10 registres: tres per a operacions (M, A, R); dos per a almagasenament (B, C); tres per a almagasenament i/o programar (asignable segons es necessite: D, I, F); i dos per a programar solament (p1, p2). Cinc dels registres (B, C, D, I, F) poden ser subdivididos en mijos registres, contenint números d'11 dígits en signe i punt decimal. Quan s'usa en programació, cada registre complet guarda 24 instruccions.
S'imprimien els programes i els resultats en un roll de cinta de paper, similar al d'una calculadora o una caixa registradora.
La programació era similar al llenguage ensamblador, pero simple, ya que hi havia menys opcions. Dirigia l'intercanvi entre els registres de la memòria i els registres de càlcul i les operacions en els registres.
Els programes almagasenats podien ser gravats en les targetes de plàstic d'aproximadament 10 cm x 20 cm que tenien una capa magnètica en un costat i una superfície per a escriure en l'atre. Cada targeta podia ser gravada en dos franges, lo que li permetia almagasenar dos programes. Els dèu registres s'almagasenaven en la targeta, permetent que els programes utilisaren un màxim de dèu almagasenen d'11 dígits constants.
El programa per al càlcul de logaritmos ocupava abdós bandes d'una targeta magnètica.
Construcció
[editar | editar còdic]Tots els càlculs es realisaven per mig de dispositius discrets (transistors i diodos montats en targetes de circuit de resina fenòlica), ya que llavors no hi havia microprocessadors ni circuits integrats. Com a dispositiu d'almagasenament de senyes, utilisava una memòria de llínea de retardo acústica en arams de metal. Els bits de senyes s'introduïen per mig d'imans que provocaven que el transductor contraguera, expandira o girara l'extrem de l'aram (basat en el valor binario que es volia introduir). L'ona resultant de la torsió es movia pel cable. Un transductor piezoelèctric convertia els bits en una senyal electrònica que podia ser amplificada i enviada de regrés en un retardo de 2,2 milisegons. Normalment, els bits estarien en trànsit pel retardo produït per la velocitat de propagació de l'ona, i l'ordenador els seleccionava per mig del método de contar i comparar la senyal en un rellonge mestre per a trobar el bit requerit.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «», Business Week.
- ↑ «[1]», Wall Street Journal. Consultat el 16 de giner de 2012.
- ↑ «Cyber Heroes: Camillo Olivetti». Hive Mind. Consultat el 7 de novembre de 2010.
- ↑ «US Inflation Calculator».
- ↑ «History of the 9100A desktop calculator, 1968». Hewlett Packard. Consultat el 18 de decembre de 2009.
- ↑ «Large Calculator… or Small Computer?». Computer History.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Programma 101» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.