Anar al contingut

Promontorium Agarum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Promontorium Agarum
Esta vista des del Apolo 11 mostra el cràter Condorcet en el Promontorium Agarum en la part superior esquerra i el Mare Crisium al fondo

El Promontorium Agarum és una elevada veta montanyosa que descolla en el surest del Mare Crisium, localisat en la cara visible de la Lluna. S'introduïx uns 40 km en la mar i el seu ample és d'uns 80   km.

Localisació del Promontorium Agarum (quadrant superior dret de l'image)

Els seus Coordenades selenográficas són Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>.[1]

Orige del nom

[editar | editar còdic]

El Promontorium Agarum va ser nomenat en 1647 per Johannes Hevelius, qui va iniciar l'us d'assignar noms de traces geogràfiques terrestres als llunars.[2][3]

Va obtindre el nom grec antic d'una veta en la costa nort del Mar de Azov[4] - provablement el Berdiansk Spit o el Fedotova Spit segons les seues denominacions actuals.[5][6][7] És un dels quatre elements del relleu llunar característiques que conserva el nom que li va donar Hevelius.[3]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. "Promontorium Agarum". Gazetteer of Planetary Nomenclature. USGS Astrogeology Research Program.
  2. Hevelius J. (1647). Selenographia sive Lunae descriptio. Gedani: Hünefeld. pp. 226–227, 228. doi:10.3931/i-rara-238.
  3. 3,0 3,1 Whitaker E. A. (2003). Mapping and Naming the Moon: A History of Llunar Cartography and Nomenclature. Cambridge University Press. pp. 201, 209. Bibcode:2003mnm..book.....W. ISBN 9780521544146.
  4. W. Smith, ed. (1854). "Agari". Dictionary of Greek and Roman Geography. Vol.I. Boston: Little, Brown, and Company. p. 72. (on Google Books, on archive.org)
  5. R. Talbert, ed. (2000). "Map 84. Maeotis (description; on Google Books)". Barrington Atles of the Greek and Roman World. Princeton University Press.
  6. Tomaschek W. (1893–1980). "RE:Akra 2". Realencyclopädie der Classischen Altertumswissenschaft. Stuttgart: Metzler.
  7. Hazlitt W. (1851). "Agarum prom., Agarus fl.". The Classical Gazetteer: a Dictionary of Ancient Geography, Sacred and Profane. London: Whittaker and Co. p. 20.