Anar al contingut

Proopiomelanocortina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Derivats de la pro-opiomelanocortina
Proopiomelanocortina
     
γ-MSH ACTH β-lipotropina
         
  α-MSH CLIP γ-lipotropina β-endorphin
       
    β-MSH  

La proopiomelanocortina (POMC) és el nom d'un polipèptit precursor d'atres proteïnes, fonamentalment hormonas. És sintetisada principalment en les cèlules corticotropas de l'adenohipófisis, a on s'utilisen quatre llocs de cort principals, que generen: l'ACTH i la beta lipotropina, en atres teixits es generen vàries melanotropinas, lipotropinas i les endorfinas.

Estructura 

[editar | editar còdic]

El gen POMC codifica un precursor polipeptídico, cridat pre-pro-opiomelanocortina (pre-POMC) de 285aa. El seu subproducte principal és la Pro-opiomelanocortina (POMC) un precursor en 241aa, que sofrix extens processament post-traducció, de forma específica de teixit, a través de l'escissió per enzimes similar a la subtilisina conegudes com convertasas prohormonas.[1] Hi ha huit llocs potencials d'escissió en el polipèptit precursor i, depenent del tipo de teixit i les convertasas disponibles, el processament pot produir fins a dèu pèptids biològicament actius que participen en diverses funcions celulars.

La proteïna codificada és sintetisada principalment en les cèlules corticotropas de l'adenohipófisis, a on s'utilisen quatre llocs de cort. Els principals productes dels corts són l'adrenocorticotropina, essencial per a l'esteroidogénesis i el manteniment del pes adrenal normal, i la beta lipotropina.


En atres teixits, incloent l'hipotàlem, la placenta i l'epiteli, es poden aprofitar tots els llocs de tall de la POMC, donant lloc a pèptids en funcions en l'homeostasis del dolor i l'energia celular, l'estimulació dels melanòcits, l'activitat antimicrobiana per la modulació del sistema immune i la regulació de la gana.[2][3][4] Estos inclouen vàries melanotropinas, lipotropinas, i les endorfinas que s'inclouen dins dels pèptids de l'adrenocorticotropina i la beta-lipotropina.

Les mutacions en este gen s'han associat a l'obesitat d'inici primerenc,[5] insuficiència suprarrenal, i la pigmentació rojosa del cabell. Per una atra part, s'han descrit variants transcripcionales de codificació de la mateixa proteïna.[6]

Deficiència de POMC

[editar | editar còdic]

La POMC és una molècula precursora de varis pèptids actius de l'eix hipotalámico-pituïtari-adrenal, incloent les hormones estimulant del melanòcit (α-MSH), adrenocorticotrópica(ACTH), i β-endorfina. Els chiquets en deficiència d'esta hormona tenen pell pàlida i cabell rojós per la falta d'activitat de la α-MSH en els receptors de MC1. Els casos reportats han mostrat crisis adrenal durant la vida neonatal. La deficiència de POMC s'associa a hiperfagia i obesitat a edat primerenca per falta de la senyalisació en el receptor MC4R. Ademés dels casos de homocigotos a mutacions de la POMC, és possible que heterocigotos a mutacions en este gen també contribuïxquen a formes hereditàries d'obesitat, ya que existix elevada freqüència d'obesitat en els familiars dels chiquets en deficiència total de POMC. Esta observació sugerix que alteracions sotils d'este sistema poden ser suficients per a causar obesitat

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Dores RM, Lecaude S(2005).Gen. Comp. Endocrinol..142(1-2)
    81–93.doi:10.1016/j.ygcen.2005.02.003.
  2. Millington GW(2007).Nutr Metab (Lond).4
    18.doi:10.1186/1743-7075-4-18.
  3. Raffin-Sanson ML, de Keyzer I, Bertagna X(2003).Eur. J. Endocrinol..149(2)
    79–90.doi:10.1530/eix.0.1490079.
  4. Nature Genetics, 48:1396–1406.doi:10.1038/ng.3695.
  5. Farooqi S, O'Rahilly S(2007).Endocr. Rev..27(7)
    710–18.doi:10.1210/er.2006-0040.
  6. «Entrez Gene: POMC proopiomelanocortin (adrenocorticotropin/ beta-lipotropin/ alpha-melanocyte stimulating hormone/ beta-melanocyte stimulating hormone/ beta-endorphin)».