Prosopis laevigata

El mezquite bla, mezquite blanc o algarrobo (Prosopis laevigata) és una espècie del gènero Prosopis o mezquite de la família Fabaceae. És un arbre de fins a 13 metros d'altura, de fulls composts menuts en flors de color crema-groguenc. Es desenrolla en regions àrides i semiáridas de Mèxic, des de Baixa Califòrnia sur i Sonora en Mèxic, fins a Bolívia, Perú, i noroest d'Argentina (província de Jujuy).
És molt important ya que la seua fusta és usada com a combustible, per a construcció de cerques, les seues baïnes com forraje i com a aliment per a l'home; produïx resina que té us en la fabricació de pegaments i barnices, mentres que les seues flors són importants per a la producció de mel. Esta espècie de mezquite es destaca pel seu paper ecològic molt important ya que és un excelent fijador del sol i per lo tant, controlador de l'erosió; és fijador de nitrogen, la qual cosa millora la fertilitat del sol. Per una atra part, baixe certes condicions són font de forraje per al ganado domèstic i fauna selvada.[1]
Classificació i descripció
[editar | editar còdic]És un arbre, l'altura del qual pot ser fins a de 13 m i un diàmetro del tronc que varia de 0.8 a 1 m. encara que és més comú trobar arbres el diàmetro dels quals es troba entre 30 i 60 cm; corfa externa fisurada i a voltes molt lignificada, de color negruzca, interna de color crema groguenca, la gruixa de la qual és de 0.5 a 1.8 cm; copa més ampla que alta; branques glabras o pilosas, proveïdes d'espines estipulares d'1 a 4 cm de llarc; ulls de 2 a 3 mm de llarc, cobertes de escamas lanceoladas, verts, una miqueta pubescentes. Estípulas 2, lineares, caedizas; fulls disposts en espiral, aglomeradas en cada parell d'espines, pecioladas en 1 a 3 parells de pinnas, cada una en 10 a 30 parells de folíols sésiles, entre cada parell de foliolos primaris s'observa generalment una glándula protuberante aplanada; flors dispostes en arracades denses axilars de 3 a 10 cm de llarc, perfumadas, actinomormas; pétals de 5 a 4 mm de llarc, lineares en l'àpiç agut, plans o pubescentes; estams 10, de 7 a 8 mm de llarc, el filament i les anteres de color crema-groguenc; Frut, tipo baïna, el tamany de la qual varia de 8 a 20 cm de llarc per 8 a 15 mm d'ample, alguna cosa falcada, de color café-groguenc, a voltes rojós, alguna cosa constreñida entre les llavors; llavors, oblongas, comprimides de 8 a 10 mm de llarc, de color blanc-groguenc.[2][3]
Distribució
[editar | editar còdic]En Mèxic la seua distribució és àmplia, exceptuant les montanyes i les parts baixes del surest del país. Es distribuïx en l'alvertent del pacífic, localisant-se en els estats de; Baixa Califòrnia Sur, Sinaloa, Nayarit, Jalisco, Colima, Michoacán, Guerrero, Oaxaca i Chiapas, pel costat del Golf de Mèxic, s'ha localisat en Tamaulipas, Veracruz i Yucatán. Es troba #present també en els estats de Nou #León, Durango, Coahuila, Zacatecas, Aguascalientes, Sant Luis Potosí, Hidalgo, Pobla, Guanajuato, Morelos i Querétaro.[4][2] Es té reportes que ha segut un arbre introduït a les illes de Hawái i atres illes propenques.
Ambient
[editar | editar còdic]La seua distribució comprén casi tot el territori mexicà, en excepció de les zones montanyoses i les parts baixes del surest del país; és particularment abundant en les zones àrides i semiáridas, encara que el seu ampli ranc ecològic li permet ser localisat en zones en temperatures miges que van de 20 a 29 °C, en precipitacions que oscilen entre 350 i 1 200 mm anuals. Se li troba des del nivell de la mar fins als 2 200 m d'altitut; creix preferentment en planures i bajíos, sobre sols profunts aptes per a l'agricultura, la qual cosa ha originat el seu desplaçament de molts llocs.[3]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]El mezquite és un recurs valiós, ya que totes les parts de la planta són utilisades, d'ell es pot obtindre: llenya, carbó, goma, materials de construcció, aliment, forraje, néctar per a l'apicultura, i d'us medicinal. Ademés, juga un paper ecològic important en l'ecosistema, ya que és un excelent controlador de l'erosió i fijador de nitrogen en el sol. L'expansió urbana i l'increment de les activitats ganaderes varen afectar de manera considerable a les comunitats de mezquite. A pesar del seu fort aprofitament, és una espècie que no es troba baix alguna categoria de protecció d'acort a la NOM-059-ECOL-2010 de la SEMARNAT. No obstant, està considerada com una espècie de preocupació menor per IUCN.
Usos etnobotánicos
[editar | editar còdic]D'acort en Rodríguez Sauceda i colaboradors (2014),[5] va trobar els següents usos etnobotánicos:
- Maderable: S'utilisa en l'elaboració de mobles artesanals, en l'elaboració d'atres artefactes resistents com durmientes, parquets (taules de fusta per a pisos), adolixca, formes per a sabates, mànecs de ferramentes i utensilis de cuina, ademés d'utilisar-se per a la construcció en les zones rurals. Es processa en forma de brazuelos, taules i taulons, postes per a prop, trozas en roll.
- Combustible: S'utilisen les branques per a la preparació d'aliments, calfament d'aigua i forns o per a la calefacció de les llars. Els llauradors recolecten els volums necessaris per a satisfer les seues necessitats a curt determini, encara que en ocasions colectan excedents per a la seua comercialisació. Un atre producte combustible derivat del mezquite de gran importància econòmica és el carbó, que s'obté per calfament de fusta en absència d'aire.
- Forraje: El principal producte no maderable del mezquite és el frut cridat baïna, utilisada com a aliment per al ganado, en forma de farina, encara que també es realisa el ramoneo, que consistix en el consum de fulls i brots tendres del mezquite.
- Goma: Són exsudats lliberats principalment de polisacàrits, té semblança en la goma aràbiga. Existixen dos tipos de gomes: una blanca o de color ambarino que s'usa en medicina popular; l'atra goma és de color negre, rígida, trencadiça en elevat contingut de taninos i que s'usa com a colorant. Les característiques de les gomes del mezquite indiquen el seu potencial per a ser utilisades com a substitut de les gomes importades en l'indústria alimentària i farmacèutica.
- Aliment: Es consumixen les llavors que són altament nutritives per gran percentage de proteïna, este es prepara ya siga en forma de farina per a la preparació de pa o mezquitamal (tamal). En el cas per a preparar begudes primer es fa la melaça o mel de mezquite per a posterior realisar el mezquiatole (atole), Pel seu alt contingut en sucre també està documentat la realisació d'una beguda fermentada. Ademés, les #inflorescència es té registrat que es menjaven pero indirectament sostenen en bona mida la producció apícola en les regions àrides.
- Medicinal: Ademés de la goma també, la corfa de la raïl s'ha utilisat en cocció per a curar ferides, com vomitivo i purgante (disenteria). El suc dels fulls es diu curativo per a algunes malalties oculars i de la seua cocció s'obté bàlsem de mezquite. Les flors del mezquite en cocció servixen com vomitivo i purgante. Es consulta en l'Atles de Plantes Medicinals de Mèxic a on fa l'observació de que no hi ha registres d'estudis farmacològics per lo que és necessari realisar-los per a poder complementar en un futur als usos del Mezquite. Medicinal ocupant la raïl del mezquite i les seues branques, el seu modo de preparació consistix en una infusió en la planta trompetilla (Bouvardia ternifolia) usant la seua flor i açò servix per a la pressió.
- Culturals[6]: En algunes regions de Mèxic s'ocupa com a arbre de nadal, ferramentes agrícoles en especial per a l'elaboració de yuntas i azadones, ademés com a material de construcció en l'elaboració de Tejamanil. El seu us com a pegament per la seua goma o alquitrà. I elaboració de jugues com resorteras.
Galeria d'imàgens
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «ANÀLISIS TÈCNIC DE L'ARBRE DEL MEZQUITE (Prosopis laevigata Humb. & Bonpl. ex Willd.) EN MÈXIC».Ra Ximhai.Consultat el 17 de maig de 2017.
- ↑ 2,0 2,1 Pennington, T.D i Sarukhán, J. 2005. Arboles tropicals de Mèxic; manual per a l'identificació de les principals espècies. 3ra. ed. FCE. UNAM. Mèxic. 521
- ↑ 3,0 3,1 Rodríguez -Sauceda, I. N.; G. I. Rojo- Martínez; B. R. Valverde; R. Martínez Ruiz; M. de la C. Cong- Hermida; S. M. Medina -Torres i H. H. Pinya- Ruiz. Ra Ximhai, Giner - Juny, 2014/Vol. 10, número 3, Edició Especial Universitat Autònoma Indígena de Mèxic Mochicahui, El Fort, Sinaloa. pp. 173 - 193
- ↑ http://www.enciclovida.mx/especies/6019204 (visitada el 28 de Nov de 2016)
- ↑ «ANÀLISIS TÈCNIC DE L'ARBRE DEL MEZQUITE (Prosopis laevigata Humb. & Bonpl. ex Willd.) EN MÈXIC».Ra Ximhai, vol. 10, núm. 3, giner-juny, 2014, pp. 173-193.
- ↑ «Usos Etnobotánicos de Prosopis Laevigata en la comunitat de Sant Lucas Xolox, Municipi de Tecámac, Estat de Mèxic».Revista Digital Innovació en Ciència, Tecnologia i Educació.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Enciclovida: Neltuma laevigata
- FAO Els Algarrobos
- IUCN Ret List: Mezquite Blanco
- Naturaliste: Neltuma laevigata
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Prosopis laevigata.- Este artícul conté una traducció derivada de «Prosopis laevigata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.