Anar al contingut

Prosopis strombulifera

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
retortón (Prosopis strombulifera)


El retortón[1] o retortuño (Strombocarpa strombulifera), també conegut com mastuerzo (Argentina), és una espècie arbustiva del gènero Strombocarpa ex gènero Prosopis que habita en regions àrides d'Amèrica del Sur.[2]


Descripció

[editar | editar còdic]

Si ben la seua altura és de només uns 3 cm, creix també estenent-se a partir d'una ret de llargues raïls. Molts eixemplars poden créixer junts, originats i units des d'un únic peu.

Les seues fulles tenen textura cerosa, i estan compostes d'un parell de folíols que estan dividits cada u en varis parells de foliolulos secundaris cada u de fins a 10 mm de llarc. En l'àrea basal de cada full presenta espines blanquecinas de fins a 20 mm de llarc. La inflorescència és una cabezuela esfèrica que medix uns 15 mm de diàmetro, contenint moltes flors grogues en forma de tubo molt estret. El seu frut és molt característic: una baïna cilíndrica enrollada apretadamente, de color groc lluent, i de fins a 5 cm de llarc. Conté vàries llavors verdes. Es dona principalment en Mendoza.

Distribució

[editar | editar còdic]

En la Argentina habita en les províncies de: Jujuy, Bota, Tucumán, Catamarca, La Rioja, Còrdova, Sant Luis, Sant Joan, Mendoza, Neuquén, Riu Negre, La Pampa, i Buenos Aires.[3][4]

En Chile habita en les regions de: Arica i Parinacota, Tarapacá, Atacama, Coquimbo, Valparaíso, Metropolitana, i O'Higgins.

Li'l va introduir com a planta ornamental en Califòrnia, a on es va afiançar en el mig selvat, creixent com una maleza invasora.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Prosopis strombulifera va ser descrita per (Lam.) Benth. i publicat en Journal of Botany, being a second series of the Botanical Miscellany 4(31): 352. 1841.[5]

Etimologia

Prosopis: nom genèric otorgat en grec per a la bardana, pero es desconeix per qué s'aplica a esta planta.[6]

strombulifera: epítet

Sinonímia
  • Strombocarpa strombulifera (Lam.) A. Gray
  • Acacia strombulifera (Lam.) Willd.
  • Spirolobium australe Orb.,
  • Mimosa circinalis Cav., —nom. illeg.—
  • Mimosa strombulifera Lam.[7]
Varietats

Posseïx dos varietats:[8]

  • Prosopis strombulifera var. strombulifera (Lam.) Benth.
  • Prosopis strombulifera var. ruiziana Burkart, 1976. És un endemisme de la província argentina de Mendoza.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
  2. Burkart, A. 1976 A monograph of the genus Prosopis (Leguminosae subfam. Mimosoideae) J. Arnold Arbor. Vol. 57 pp 219-249; 450-525
  3. Correja, M. N. 1984 Prosopis Editor= M.N. Correja Fl. Patagónica, Colecc. Ci. Inst. Nac. Tecnol. Agropecu. Vol. 4-b pp 258-267
  4. Steibel, P. & Troiani, H. O. 2000 El gènero Prosopis (Leguminosae) en la Província de la Pampa (República Argentina) Revista Fac. Agron. Univ. Nac. La Pampa Vol. 10(2) pp 25-48 issn= 0326-6184.
  5. «Prosopis strombulifera». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 21 de novembre de 2014.
  6. En Noms Botànics
  7. «Prosopis strombulifera». The Plant List. Consultat el 21 de novembre de 2014.
  8. Palaus, R. A. & Brizuela, M. M. 2005 Fabaceae, partix 13. Subfam. II. Mimosoideae, partix 4. Tribu VI. Mimoseae, partix B. Prosopis L. A.M. Anton & F.O. Zuloaga Fl. Fanerog. Argent. Vol. 92 pp 3-25

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Brako, L. & J. L. Zarucchi. (eds.) 1993. Catalogue of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286.
  2. Burkart, A. I. 1976. A monograph of the genus Prosopis (Leguminosae subfam. Mimosoideae). J. Arnold Arbor. 57(4): 450–525. View in BotanicusView in Biodiversity Heritage Library
  1. Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of Califòrnia 1–1400. University of Califòrnia Press, Berkeley.
  2. Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catàlec de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157.
  3. Munz, P. A. 1974. Fl. S. Calif. 1–1086. University of Califòrnia Press, Berkeley.
  4. Munz, P. A. & D. D. Keck. 1959. Calç. Fl. 1–1681. University of Califòrnia Press, Berkeley.
  5. Seigler, D. S., J. I. Ebinger, C. Aupic, G. G. Aymonin & C. Loup. 2014. Lectotypification in American Acacia species (Fabaceae, Mimosoideae), with clarifications for types at the Muséum national d'Histoire naturelle. Novon 23(1): 98–112.
  6. Zuloaga, F. O. & O. Morrone. 1997. Catàlec de les plantes vasculars de la república Argentina. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 74(1–2): 1–1331.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons