Anar al contingut

Prosopis vinalillo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


El vinalillo (Prosopis vinalillo) és una espècie arbòrea pertanyent al gènero de fabáceas Prosopis. Habita en el centre-sur de Sudamérica.

Distribució

[editar | editar còdic]

Es distribuïx en regions subtropicales del chaco occidental, en el chaco paraguayà i el nort de la Argentina, en les províncies de: Santiago el Estero, Tucumán, Bota, Chaco, Formosa i nort de Santa Fe. Es va postular que posseïx un orige híbrit, producte del creuament de P. ruscifolia i P. alba, espècies en les que també conviu.

Característiques

[editar | editar còdic]

És un arbre espinós, en una altura d'entre 4 i 10 m, en tronc de 40 a 50 cm de diàmetro. Les seues branques posseïxen fortes espines de fins a 12 cm de llarc. Els fulls són grans, glabras, uniyugadas. Les flors es disponen en arracades d'una llongitut d'entre 6 i 8 cm. El frut és un llegum subfalcada, prima, de 6 a 24 cm de llongitut, d'un ample de 6 a 12 mm i una gruixa de 3 a 8 mm. El exocarpo violeta; el mesocarpo és dolç i carnoso. El seu fusta és dura, densa i durable.[1][2][3][4][5]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Prosopis vinalillo va ser descrit en l'any 1900 pel botànic argentí Teodoro (Theodor) Juan Vicente Stuckert.

Etimologia

Etimológicamente, el nom genèric Prosopis prové del grec antic i podria significar ‘cap a l'abundància’ ("pros" = ‘cap a’ i "Opis" = ‘deesa de l'abundància i l'agricultura’).[6] El nom específic vinalillo referix al nom local de la planta.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Karlin, O. (1985). Prosopis en Argentina. Biblioteca de la Facultat de Ciències Agropecuarias.
  2. Palaus, R.; Agulló, M. A.; Mom, M. P.; Torregrosa, S.; P. Picca (1988). Espècies del Gènero Prosopis en Argentina. Taxonomia. Primer Taller Internacional sobre Recursos Genètics i Conservació de Germoplasma en Prosopis. Document Preliminar. FCA–UNC i FCE i N.
  3. Burkart, A. (1940). Materials per a una monografia del gènero Prosopis (Leguminosae). Darwiniana, 4(1), 57-128.
  4. Burkart, A. (1976). A monograph of the genus Prosopis (Leguminosae subfam. Mimosoideae).[Part 1.]. Journal of the Arnold Arboretum, 57(3), 219-249.
  5. Palaus, R. A. & M. M. Brizuela (2005). Fabaceae, partix 13. Subfam. II. Mimosoideae, partix 4. Tribu VI. Mimoseae, partix B. Prosopis L, En A. M. Anton and F. O. Zuloaga, eds. Fl. Fanerog. Argent., Vol. 92, 3- 25.
  6. Perry, G. (1988). Prosopis. Flora of Austràlia 12: 7-13.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons