Proton-M
Protón-M, (en rus: Протон-М) també conegut com 8K82M o 8K82KM, és una llançadora espacial russa derivada del desenroll soviètic Proton. Són construïdes per Khrunichev i llançades des del Cosmódromo de Baikonur en Kazakhstan. Els llançaments són comercialisats per International Launch Services (ILS). El primer Proton-M va ser llançat el 7 d'abril de 2001.
Descripció
[editar | editar còdic]
El Protón-M conta en modificacions en les primeres etapes per a reduir la massa estructural, aumentar l'espente, i utilisar plenament els propulsors. Un sistema de guiat de bucle tancat s'utilisa en la primera etapa, lo que permet un consum més complet del combustible. Açò aumenta llaugerament el rendiment de l'eixida en comparació a les variants anteriors i reduïx la cantitat de productes químics tòxics que queden en l'etapa. Pot colocar un màxim de 21 tonellades en una òrbita baixa terrestre. En una etapa superior pot colocar una càrrega útil de 3 tonellades en òrbita geosíncrona o una càrrega útil de 5,5 tonellades en òrbita de transferència geosíncrona.
La majoria dels Protón-M llançats han usat l'etapa superior Briz-M per a dur l'artefacte espacial transportat a òrbites superiors. Alguns llançaments varen ser fets usant l'etapa superior Blok-D; de fet es varen realisar llançaments de satèlits GLONASS utilisant etapes superiors Block-D.[1]
Protón-M millorat
[editar | editar còdic]El 7 de juliol de 2007 International Launch Services va llançar la primera eixida Protón-M millorat transportant el satèlit DirecTV-10 a la seua òrbita. Va ser el 326.° llançament d'un Protón, el 16.° llançament d'un Protón-M en etapa Briz-M, i el 41.° llançament d'un Proton en ser conduït per ILS.[2] Esta versió conta en motors millorats en la primera etapa, aviónica actualisada, tancs de combustibles més llauger i motors Vernier millorats en l'etapa superior Briz-M.
En 2010 Frank McKenna, CEO de ILS, va indicar que el "Proton M Fase III" es convertiria en la configuració estàndar per als llançaments de ILS, en capacitat de posar fins a 6,15 tonellades en òrbita de transferència geosíncrona.[3]
El 19 d'octubre de 2011 el satèlit Viasat-1, en un pes de 6.740 quilograms, va ser posat en òrbita de transferència geoestacionaria per un Protón-M/Briz-M Fase III.[4]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Proton». Gunter's Space Page.
- ↑ «DIRECTV 10». ILS.
- ↑ «ILS Reaps Reward of Khrunichev Takeover». Satellite Finance.
- ↑ «ViaSat 1». Gunter's Space Page.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Proton-M» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.