Protopithecus
Protopithecus és un gènero extint de primat platirrino que va viure en Amèrica del Sur des de finals del Pleistoceno fins a inicis del Holoceno.[1][2] L'espècie P. brasiliensis va ser descrita en 1836 pel naturaliste neerlandés Peter W. Lund basat en fragments d'un fèmur i un húmer.[3] En 1992, en depòsits procedents del Pleistoceno en l'estat de Baïa, Brasil, es va trobar un esquelet complet de Protopithecus que les seues característiques evidenciaven un animal d'a lo manco 25 kg de pes, més del doble del tamany que qualsevol platirrino vivent. La troballa es va atribuir a l'espècie P. brasiliensis i guarda similituts en dos tàxons diferents; el seu cràneu posseïa un sac gular com en els mones aulladores actuals, pero el postcráneo li conferia qualitats de trepador i braquiador com en els mones arrapa vivents.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Harrison, T. (2002). «Clapix Oligocene to middle Miocene catarrhines from Afro-Aràbia», Hartwig, W. C. (ed.). The Primat Fossil Record (en anglés), Cambridge University Press, p. 196. ISBN 0521663156.
- ↑ The Paleobiology Database. . Consultat el 21 d'octubre de 2012.
- ↑ Lund, P. W.(1838).Det Kong. Danske Viden. Selsk. Natur. Matem. Afhand.8
- 61-144.
- ↑ Hartwig, W. C. & Cartelle, C.(1996).Nature.381(6580)
- 307-311.doi:10.1038/381307a0.