Anar al contingut

Província de Ferreñafe

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Location of the province Ferreñafe in Lambayeque.svg
Mapa polític de la província de Ferreñafe

La província de Ferreñafe és la més nova de les tres províncies que conformen el departament de Lambayeque en el noroest del Perú. Llimita pel nort i per l'oest en la província de Lambayeque, per l'est en el departament de Cajamarca i pel sur en la província de Chiclayo.

Des del punt de vista jeràrquic de l'Iglésia catòlica, forma part de la diòcesis de Chiclayo.[1]

Archiu:Ferreñafe - Iglesia de Santa Lucia.jpg
Iglésia de Santa Lucía
Archiu:Ferrenafe museo nacional de sican.jpg
Museu Nacional Sicán
Archiu:Iglesia de Inachuasi durante la procesión de la festividad del Niño Dios de Reyes 2011.jpg
Festivitat del Chiquet Deu de Reis en Incahuasi

Història

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Cultura moche.

La població de la costa de la província és descendent de les poblacions mochicas (associades a les cultures moche i lambayeque o sicán). Solien parlar la llengua mochica inclús despuix del posterior mestiçage en l'immigració espanyola i afroperuana despuix de la conquista espanyola. En canvi, part de la serra propenca a Cajamarca (districtes de Cañaris i Incahuasi) està poblada per comunitats quechuahablantes que usen una varietat regional coneguda com quechua inkawasi-kañaris en una història distintiva en haver-se associat, segons algunes teories, en l'ètnia cañar de l'actual Equador.[2]

Els lambayeque o sicán, despuix del decliu dels moche, es varen desenrollar durant el Horisó Mig i Intermig Tardà en el territori de la província a la que varen tindre com a núcleu cultural i administratiu entorn a la vall del ric La Llet ubicat en esta província, en tindre com a capital el lloc arqueològic de Batán Gran que forma part del Bosc de Pómac en el districte de Pítipo durant la seua fase mija.[2]

Despuix de la decadència d'estos varen ser conquistats pel regne chimú en el XIV que administrarien el territori fins a la guerra chimú-inca de finals de el XV, en la que els incas passarien a conquistar la regió. Després de l'arribada dels espanyols i la conquista de l'imperi inca, el territori de Ferreñafe va passar a dependre de la fundada ciutat de Zaña, en el periodo de l'entitat coneguda com Corregimiento d'Saña.


En 1784, despuix de la reformes borbòniques i la dissolució dels corregimientos, el territori actual de la província va ser integrat en el Partit d'Saña i Lambayeque de l'intendencia de Trujillo, que va tindre de facto com a cap o capital de facto a la ciutat de Lambayeque que es considerava per a l'época com la més important de la regió i a on residia l'administració del partit, despuix del desastre i ruïna de Zaña en 1720 per El Chiquet.[3]

Després en 1821, aplegada l'independència del Perú, el territori va passar a formar part de la zona centre-oriental de la província de Lambayeque del departament de Trujillo. Despuix de l'escissió de la província de Chiclayo de Lambayeque en 1835, el territori va passar a ser la zona suroriental de la província. Aixina es va mantindre, dins d'esta província, durant el XIX i la primera mitat de el XX, inclús despuix de la formació del departament de Lambayeque en 1874 en capital en Chiclayo.

Creació de la província

[editar | editar còdic]

La província va ser creada per mig de Llei Nº 11590, del 17 de febrer de 1951, durant el govern del president Manuel Odría.[4]Separant-se de la província de Lambayeque i com a núcleu al districte de Ferreñafe i junt en els llavors caserius de Tres Tomas, Poble Nou, Pítipo, Incahuasi i Cañaris que són elevats a la categoria de districtes tenint com a capitals els centres poblats homònims, a excepció de Cañaris que li varen assignar com a capital al poble de Colaya. Després baix llei N°16087 del 18 de març de 1966, al districte de Tres Tomas i la seua capital els canvien de nom per Manuel Antonio Posades Mur, i després en 1954, Colaya deixa de ser capital del districte de Cañaris, reemplaçant-se pel poble homònim.[5]

Geografia

[editar | editar còdic]

La província té una extensió de 1578,60 km².

Demografia

[editar | editar còdic]

La província conta en una població de 97 415 habitants, segons el cens del 2017,[6] i un estimat al 2020 de 107 241 habitants.

Centres poblats

[editar | editar còdic]

Solament la ciutat de Ferreñafe sobrepassa els cinquanta mil habitants,[7] mentres que atres ciutats i pobles no apleguen a sobrepassar els dèu mil habitants. Segons el Directori Nacional de Centres Poblats,[8] la província de Ferreñafe conta en 362 centres poblats, sent els més poblats els següents:

Centre poblat Població Centre poblat Població
1 Ferreñafe 35 224 6 Pítipo 1291
2 Poble Nou[9] 14 017 7 Incahuasi 1014
3 Batangrande 3211 8 Cachinche 843
4 Motupillo 2311 9 La Zaranda 821
5 Manuel Antonio

Posades Mur

1947 10 Huasicaj 734

Divisió administrativa

[editar | editar còdic]

La província de Ferreñafe es dividix en sis districtes.

Ubigeo Districte Capital Població (cens de 2017) Població estimada (2020)
140201 Districte de Ferreñafe Ferreñafe 34 229 37 715
140202 Districte de Cañaris Cañaris 11 366 12 251
140203 Districte de Incahuasi Incahuasi 13 858 15 112
140204 Districte de Manuel

Antonio Posades Mur

Manuel Antonio

Posades Mur

3808 4179
140205 Districte de Pítipo Pítipo 19 651 21 977
140206 Districte de Poble Nou Poble Nou 14 503 16 007
Total 97 415 107 241

Conta en 176 caserius, 76 anexos, 51 unitats agropecuarias, 1 cooperativa agropecuaria, 17 unitats veïnals, 3 urbanisacions, 2 conjunts habitacionales i atres 5 agrupacions.

La capital d'esta província és la ciutat de Ferreñafe.

Autoritats

[editar | editar còdic]

Regionals

[editar | editar còdic]

Municipals

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Anex:Alcaldes de Ferreñafe.

Policials

[editar | editar còdic]
  • Cap de la Divisió Policial: Coronel PNP Jorge Boucht Jócobi[11]
  • Comissaria
    • Comissari: Cmdt. PNP Luis Musayón Díaz

Religioses

[editar | editar còdic]

Festivitats

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Conferència Episcopal Peruana, Jurisdiccions eclesiàstiques». Archivat des d'el original, el 1 de novembre de 2008. Consultat el 22 de giner de 2016.
  2. 2,0 2,1 Bulletin de l’Institut Français d’Études Andines.4(3)
    243–274.doi:10.3406/bifea.1975.921.Consultat el 2025-09-27.
  3. Haenke, Thaddäus (1901). Descripció del Perú per Tadeo Haenke (en és), Llima: El Lucero, pp. 237-245. «Escrit durant l'Expedició Malaspina de la Corona d'Espanya, l'edició publicada és de la còpia de 1890 del manuscrit original que es troba en el Museu Britànic de Londres en còdic 17.592.»
  4. «Llei N° 11590». Consultat el 4 de maig de 2019.
  5. Municipalitat de Ferreñafe. «Resenya Historica». www.muniferrenafe.gob.pe. Consultat el 2025-09-27.
  6. «INEI - REDATAM CENSOS 2017». censos2017.inei.gob.pe. Consultat el 2021-04-11.
  7. Conurbación Ferreñafe-Poble Nou.
  8. «INEI - Directori Nacional de Centres Poblats. Censos Nacionals 2017.».
  9. Conurbado a la ciutat de Ferreñafe.
  10. 10,0 10,1 «JNE - Plataforma Electoral». Consultat el 4 de maig de 2019.
  11. []

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]