Província de Galápagos
Galápagos és una de les vintiquatre províncies que conformen la República de l'Equador. Està localisada a 1000 km de la costa de l'Equador continental. El seu territori està conformat pel archipèlec de Colón, també conegut com a illes Galápagos, del com adopta el seu nom. En total són tretze illes grans, sis mijanes, cent sèt illots i roques les que conformen l'archipèlec. La capital administrativa és la ciutat de Port Baquerizo Moreno, mentres que l'urbs més extensa i poblada és Port Ayora. Ocupa un territori d'uns 8010 km².
En el territori galapagueño, habiten 30,448 persones, sent la província menys poblada del país, degut principalment a l'afany de conservar al màxim la flora i fauna de l'archipèlec. La província de Galápagos està constituïda per tres cantones (San Cristóbal, Isabela i Santa Creu), en les seues respectives parròquies urbanes i rurals. Segons l'últim ordenament territorial, la província està regida pel Règim Especial de Galápagos, dins del proyecte de nova divisió en regions autònomes.
És el major centre turístic de l'Equador, aixina com també una de les reserves ecològiques més grans i importants del planeta. Les activitats principals de la província són el turisme, per la seua calitat de reserva natural, i la peixca.
L'archipèlec va ser descobert durant la colonisació espanyola en 1535, pel fra Tomás de Berlanga, encara que no es va establir una localitat en les illes. Durant gran part de la colónia, les illes varen servir com a amagatall de pirates que saquejaven vàries ciutats d'Amèrica del Sur. Equador va anexar les illes Galápagos el 12 de febrer de 1832, i l'actual província va ser creada el 18 de febrer de 1973.
Història
[editar | editar còdic]S'estima que les illes es varen formar fa huit millons d'anys com a resultat d'activitat tectónica en el fondo marí.
Les illes Galápagos varen ser descobertes per encert el 10 de març de 1535, quan el religiós dominico fra Tomás de Berlanga, llavors bisbe de Panamà, es dirigia al Perú en compliment d'un encàrrec del monarca espanyol, Carlos V, el juge en una disputa entre Francisco Pizarro i els seus subordinats després de la conquista del Imperi inca. A causa d'una calma chicha i les fortes corrents marines, la nau del bisbe va ser arrastrada fins a les Galápagos. En la crònica de la seua aventura, dirigida des de Portoviejo a l'emperador Carlos V sobre el descobriment de les Illes Galápagos, Berlanga descrivia les inhòspites condicions prevalecientes en les desérticas illes, aixina com les jagantesques tortugues que les habitaven. També va descriure les iguanas marines, els llops marins i molts tipos d'aus, recalcant l'inusual mansedumbre dels animals i que expressava en les següents paraules:
El planisferi nàutic de 1551 de Sancho Gutiérrez [1], conservat en Viena, podria contindre la representació gràfica més antiga de les Illes Galápagos en la cartografia europea. Encara que sense nom, apareix una illa prop del paralel 1° S, alineada en l'ubicació de Galápagos. Elaborat durant l'expansió del Pacífic per la Corona espanyola, este mapa inclou detallades illes costeres i reflectix l'accés de Gutiérrez a senyes recents d'exploració, provablement vinculats al viage de Tomás de Berlanga en 1535. L'obra de Gutiérrez antecedix al mapa de Lopo Homem de 1554 i ejemplifica els primers esforços espanyols per cartografiar la “Mar del Sur.
El cartógrafo portugués Lopo Homem va ser el primer en registrar explícitament les Illes Galápagos en un mapa, identificant-les com “I. dones galapagos” en el seu planisferi de 1554 [2]. Esta designació antecedix per a lo manco 15 anys a les representacions més conegudes de Abraham Ortelius (1570) i Gerard Mercator (1569). L'evidència situa el mapa de Homem com una fita en la cartografia de el MARE DEL SUR (Pacífic sudoriental), establint la primera referència nominal precisa a l'archipèlec.
Les Galápagos varen ser utilisades per pirates anglesos com a amagatall en els seus viages de pillage als galeones espanyols que duyen or i argent d'Amèrica cap a Espanya. El primer pirata que es coneix va visitar les illes va ser Richard Hawkins, en 1593. Des de llavors fins a 1816 molts pirates varen aplegar a l'archipèlec.
Alexander Selkirk, l'home les aventures del qual en les illes de Juan Fernández varen inspirar a Daniel Defoe per a escriure Robinson Crusoe, va visitar les Galápagos en 1708 després de que fora rescatat de l'illa Juan Fernández pel corsario Woodes Rogers. Rogers va ser a l'archipèlec per a reparar les seues naus després de saquejar Guayaquil.
La primera missió científica que va visitar les Galápagos va ser l'expedició Malaspina, una expedició espanyola dirigida per Alejandro Malaspina, que va aplegar en 1790. No obstant, els registres de l'expedició mai varen aplegar a ser publicats. En 1793, James Collnet va descriure la flora i fauna de les illes i va sugerir que podien ser utilisades com a base per als balleneros que operaven en l'oceà Pacífic. Collnet també va dibuixar les primeres cartes de navegació de les Galápagos. Els balleneros varen capturar i varen sacrificar mils de tortugues de l'archipèlec per a extraure el seu oli. Les tortugues podien sobreviure per mesos sense aliment ni beguda, per lo que li les transportava en els barcos a manera de alacenas vivents que en ser sacrificades proveïen proteïna fresca als marins. La cacera d'estes tortugues va ser la causa de la gran disminució, i en alguns casos fins a la destrucció de certes races d'este quelonio. Junt en els balleneros, varen aplegar els caçadors de foques pelliceres, la qual cosa va dur a les tortugues a un punt propenc a la seua extinció.
Anexió a Equador
[editar | editar còdic]El sargent Ignacio Hernández anexionó l'archipèlec en nom de la República de l'Equador en 1832. A la seua volta va proporcionar nous noms per a dos illes, Floreana entre ells. El primer governador de les Galápagos, el general José de Villamil, va dur a l'archipèlec a un grup de convictes per a poblar l'illa Floreana (batejada aixina en honor al president Flores qui va ocupar les illes) i en octubre de 1832 alguns artesans i grangers se'ls varen unir.
El segon viage del Beagle va dur al barco d'investigació britànic baix el mando del capità Robert FitzRoy a Galápagos el 15 de setembre de 1835 per a investigar els accessos als ports: El capità i uns atres a bordo, incloent el jove naturaliste Charles Darwin, varen realisar un estudi científic de la geologia i biologia en quatre de les illes abans de continuar la seua expedició al voltant del món el 20 d'octubre. El governador de la colónia de presos en Floreana (José de Villamil) va dir a Darwin que la closca de les tortugues diferia depenent de la seua illa d'orige. Igualment, després de la seua tornada a Anglaterra, Darwin es va donar conte de que els espècimen d'aus que havia capturat en les Galápagos no eren sino varietats de pinzones, que també diferien d'illa a illa. Estes senyes varen ser crucials en el desenroll de la teoria de l'evolució que Darwin va presentar en la seua L'Orige de les Espècies.
José Valdizán i Manuel Julián Cobos varen fer un atre intent de colonisació, dedicant-se a l'explotació d'un tipo de liquen que es recolectava en les illes (Roccella portentosa) i que s'usava com a colorant. Després de l'assessinat de Valdizán per part dels seus treballadors, Cobos va dur del continent un grup de més de cent treballadors a l'illa Sant Cristóbal per a desenrollar una plantació de canya de sucre. Va dirigir la seua plantació en mà de ferro la qual cosa va dur al seu assessinat en 1904. Des de 1897 Antonio Gil va iniciar una atra plantació en l'illa Isabela.
Durant tot un any, a partir de setembre de 1904, una expedició de l'Acadèmia de Ciències de Califòrnia, al mando de Roll Beck, va estar en les illes recopilant material científic en àrees de geologia, entomologia, ornitologia, botànica, zoologia i herpetología. Una atra expedició de la mateixa Acadèmia es va portar a terme en 1932 (Expedició Templeton Crocker) per a coleccionar insectes, peixos, closques, fòssils, aus i plantes.
Durant la Segona Guerra Mundial Equador va autorisar a Estats Units l'establiment d'una base naval en l'illa Baltra i estacions de radar en atres ubicacions estratègiques en la finalitat de monitorear el Canal de Panamà. Els nortamericans varen abandonar les illes un any despuix volta finalisada la guerra. En 1946 es va establir en Isabela una colónia penal, que va ser desmantellada en 1959.
l'Unesco va declarar a les Illes Galápagos com a Patrimoni Natural de la Humanitat en 1978 i, sis anys més vesprada, com reserva de la biosfera (1985), la qual cosa ha resultat en un creixent interés a nivell internacional per este archipèlec.
Geografia
[editar | editar còdic]Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Clima
[editar | editar còdic]El clima de les Illes Galápagos és inusualment divers i està fortament influenciat per corrents oceàniques que interactuen en la seua ubicació equatorial. A pesar d'estar ubicades sobre la llínea de l'equador, les illes no presenten un clima tropical típic, sino que experimenten dos estacions ben marcades. De juny a decembre predomina l'estació fresca i seca, coneguda com la “temporada garúa”, caracterisada per cels nuvolats, purnejos llaugers (garúa), temperatures de l'aire que oscilen entre els 18 °C i 24 °C, i aigües fresques per l'influència de la Corrent de Humboldt que ve des del sur. En canvi, de giner a maig es viu l'estació càlida i humida, a on les temperatures pugen fins a entre 25 °C i 30 °C, en major presència de pluges fortes pero breus, cels rebujats i aigües més càlides per l'arribada de la Corrent del Chiquet. Esta alternança d'estacions afecta directament la flora, la fauna marina i terrestre, i els patrons de comportament de moltes espècies endèmiques. Ademés, en anys a on es presenta el fenomen del Chiquet, el clima pot canviar dràsticament, duent temperatures encara més altes i pluges intenses que alteren el fràgil equilibri ecològic de l'archipèlec.
Demografia
[editar | editar còdic]La demografia de les Illes Galápagos és singular per la seua condició d'archipèlec protegit i la seua ubicació aïllada a casi 1000 quilómetros de la costa continental de l'Equador. Segons les últimes senyes oficials, la població de Galápagos supera els 30.000 habitants, distribuïts principalment en quatre illes habitades: Santa Creu, Sant Cristóbal, Isabela i Floreana. Santa Creu, en la ciutat de Port Ayora, és l'illa més poblada i en major desenroll turístic i econòmic. La majoria dels habitants són migrants o descendents de persones que varen aplegar des del continent en les últimes décades, lo que genera una població culturalment diversa, encara que menuda. La migració cap a les illes ha estat regulada des de l'any 1998, quan es va promulgar la Llei Especial de Galápagos, que establix estrictes controls migratoris per a protegir l'ecosistema. Per tant, solament poden residir en les illes persones en permís llegal (residència permanent o temporal), la qual cosa ha estabilisat el creiximent demogràfic. A pesar del seu tamany poblacional reduït, Galápagos conta en servicis bàsics com a educació, salut i comunicacions, pero enfronta reptes importants relacionats en l'accés sostenible a recursos, el maneig de residus, i la pressió que el creiximent humà eixercix sobre un ecosistema sumament fràgil. La densitat poblacional és baixa en comparació al continent, pero es concentra en zones urbanes costeres, la qual cosa genera focs d'activitat que deuen ser cuidadosadament administrats per a evitar impactes negatius sobre la biodiversitat única de les illes.
Divisió administrativa
[editar | editar còdic].svg){kind=link}
- Artícul principal → Anex:Governadors de Galápagos.
- Artícul principal → Anex:Alcaldes de Galápagos.
Galápagos està conformada per tres cantones. És l'única província de l'Equador que no està governada per un prefecte o una prefecta
| Cantón | Població (2022) |
Àrea (km²) |
Capçalera cantonal | Població (2022) |
|---|---|---|---|---|
| Isabela | Plantilla:Nts | Plantilla:Nts | Port Villamil | Plantilla:Nts |
| San Cristóbal | Plantilla:Nts | Plantilla:Nts | Port Baquerizo Moreno | Plantilla:Nts |
| Santa Creu | Plantilla:Nts | Plantilla:Nts | Port Ayora | Plantilla:Nts |
Economia
[editar | editar còdic]L'economia de les Illes Galápagos se sosté principalment en dos pilars fonamentals: el turisme i l'activitat agropecuaria, encara que en magnituts molt distintes. El turisme representa la principal font d'ingressos i ocupació per a la població local. Cada any, mils de visitants nacionals i estrangers apleguen a l'archipèlec atrets per la seua biodiversitat única, els seus paisages volcànics i la possibilitat d'observar espècies endèmiques en el seu hàbitat natural. Esta activitat genera una gran demanda de servicis com a hostage, transport, alimentació, guies naturalistes i excursions, dinamisant l'economia en les illes habitades, especialment en Santa Creu i Sant Cristóbal. No obstant, el turisme en Galápagos està fortament regulat per a minimisar l'impacte ambiental, lo que implica que el seu creiximent deu mantindre's baix estrictes normes de conservació. Per un atre costat, l'activitat agropecuaria, encara que secundària en térmens econòmics, és vital per al autoabastecimiento de la població. L'agricultura es desenrolla principalment en les zones altes de les illes, a on el clima és més humit, i es cultiven productes com a banana, yuca, café, frutes i hortalices. La ganaderia també té presència, encara que està llimitada per restriccions ambientals. La agropecuaria ajuda a reduir la dependència del transport d'aliments des del continent, lo que és crucial donada la lluntea de les illes. No obstant, enfronta desafius com el control d'espècies invasoras, l'us llimitat de sol i la necessitat d'aplicar pràctiques sostenibles.
L'economia de Galápagos té com a eix principal el turisme, que cada volta s'enfoca més en el desenroll sustentable. Les àrees protegides representen el 97,4% del seu territori i en el restant, 24 000 hectàrees, s'eixerciten l'activitat agropecuaria i industrial i creix la vivenda. L'activitat econòmica de l'archipèlec està relacionada en el ecoturismo. S'han posat en pràctica accions com la prohibició de plàstics d'un sol us (sorbets) des de maig de 2024. El cantón de Santa Creu és el motor econòmic. Ha rebut múltiples premis per desenrollar un turisme ecològic dins de la regió. [1]
Els sols agrícoles de les illes Galápagos són d'orige volcànic, jóvens i pedregosos; no obstant, molt rics en nutrients, lo que permet que l'agricultura i ganaderia es desenrollen en èxit en la majoria dels rubros agrícoles. Un limitante fort és la disponibilitat dels recursos hídrics, les fonts d'aigua depenen de les pluges per a recarregar aqüífers, clavills, pous i reservorios, per a posteriorment regar els cultius usant sistemes de rec. [2]
Els cultius en major superfície sembrada en Galápagos han segut el café, la dacsa, la banana, els atres bananos i la yuca. El café ha ocupat històricament la major part de l'àrea agrícola, en un 84 % de participació, encara que per a 2014 va registrar una forta disminució del 16 % en la seua superfície, lo que va representar una part important de la reducció total de 918 hectàrees cultivades en eixe periodo. A pesar d'esta baixa, el café continua sent el principal cultiu en les illes.
En contrast, cultius com la dacsa i la yuca varen experimentar un creiximent en les seues àrees sembrades, lo que indica un lleu canvi en les dinàmiques de producció agrícola. La banana i els atres bananos, encara que en menor superfície, mantenen la seua presència en el sector. En general, l'importància relativa d'estos productes dins del sistema agrícola de Galápagos s'ha mantingut estable, reflectint una tendència de continuïtat en les preferències de cultiu de la regió. [2]
Turisme
[editar | editar còdic]Les Illes Galápagos és un dels destins més visitats del Equador en 270,000 de visitants cada any aproximadament.
Els llocs més visitats en Santa Creu solen ser Tortuga Bay, el Centre de Criança Fausto Llerena i Els Clavills; mentres que, en Sant Cristóbal es varen destacar Cerro Tijeretas, Punta Carola i el Centre d'Interpretació Ambiental Gianni Arismendi. En Isabela, entre els llocs turístics més concorreguts varen estar el Centre de Criança Arnaldo Tupiza, el Complex de Chapulls i el volcà Serra Negra.[3]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ https://www.elcomercio.com/pages/economia-província-galapagos/
- ↑ 2,0 2,1 https://sipa.agricultura.gob.ec/bolletins/territorials/agricola-integral/2018/galapagos/2020/boletin_zonal_galapagos_giner_2020.pdf/
- ↑ https://www.ambiente.gob.ec/279-277-visitants-varen aplegar-a-les-illes-galapagos-durant-2024/#::text=Seg%C3%BAn%20el%20Informe%20Anual%20de,ingrés%20va ser%20de%20329.475%20turistes./
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Província de Galápagos.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Provincia de Galápagos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.