Província de Huancané

La província de Huancané (aimara: Wankani Archivo de audio "Ai-Wankani.oga" no encontrado [wan.ˈka.ni]) és una de les tretze províncies que conformen el departament de Puno en el sur del Perú. Llimita pel nort en la província de Sant Antonio de Putina; per l'est en Bolívia; pel sur en la província de Verdet, la província de Puno i el llac Titicaca, i per l'oest en la província de Azángaro i la província de Sant Román.

Archiu:Iglesia San Santiago Apostol Huancane.jpg

Iglésia de Santiago Apòstol en Huancané, la capital provincial

Des del punt de vista jeràrquic de l'Iglésia catòlica, forma part de la prelatura de Juli, sufragánea de l'arquidiócesis de Arequipa.

Història

Creada el 19 de setembre de 1827, Huancané és una de les províncies més antigues del Perú i conta en una infinitat d'ardits, mits, llegendes, etc.

El territori de la província de Huancané, entre 1717 i 1785 va formar part del bisbat de la Pau. Posteriorment, per la demarcació de 1782, va passar a formar part de Puno i des de 1796 va formar part del virreinato del Perú.

Després de l'independència, per decret de 7 d'agost de 1825 dictat per Simón Bolívar, va formar oficialment partix de la República del Perú. Més vesprada per decret del 21 de juny de 1825 es va crear el districte de Huancané. El 19 de setembre de 1827 Huancané va ser declarada província. Anys més vesprada per decret dictatorial del 2 de maig de 1854 en el govern de l'es va fer l'actual demarcació territorial en els llímits dels seus districtes.

És coneguda com a Terra Huamachuco, per haver-se desenrollat en dita àrea del llac Allunte la coneguda cultura dels chiriguanos, que es va estendre per la Amazonía. Esta cultura es va desenrollar junt a les dels lupacas, tiahuanacos i uros, que també varen habitar la regió circumdant al llac.

Encara que esta versió no està confirmada, ya que la població chiriguana es va desenrollar entre el Chaco, de Bolívia i Paraguay, en els llocs coneguts com piedemonte, és dir, la cella de selva sur-oriental, per lo tant no està provat que eixa comunitat salvage de guaraníes units en matrimoni en els chané i arawack, hagen aplegat siquiera a les màrgens més extremes del Altiplano, replanell geogràfic a on està ubicada la província de Huancané, per ser una zona freda, i els chiriguanos eren de zones càlides i a penes usaven taparrabos. A lo més han aplegat fins a Santa Creu (de la frontera) o Tarija en Bolívia. Dir llavors que allí s'hagen desenrollat la cultura dels chiriguanos és una falàcia, creada cap als anys cinquanta i xixanta de el xx, quan encara no hi havia estudis clars sobre els qui eren els chiriguanos, que convivien en les missions catòliques de l'oriente bolivià i ponent paraguayà en l'época de la colónia, l'últim grup de la qual organisat va ser desaparegut en l'any 1892.

Els pobladors d'esta província antigament també han segut coneguts per matacuras i walawalas. Un dels indígenes sobreixents, Mariano Pacco, va ser precursor de la lliberació dels mistis i va fer una rebelió.

Existixen molts grans ilustres personages d'antany i actuals, com a Juliol Mendoza Díaz, Felipe Sánchez Huanca, Saturnino Corimayhua, entre uns atres. I, del periodo actual, estarien José Contes, el professor Guillermo Aliaga, Manuel Aguilar i el doctor Arturo Álvarez Mendoza, aixina mateix el Ing. Juliol Apaza Lopez.

Geografia

Comprén un àrea de 2805,85 km².

Divisió administrativa

Esta província es dividix en huit districtes:

1. Huancané
2. Pusi
3. Vilque Chic
4. Taraco
5. Huatasani
6. Inchupalla
7. Rosaspata
8. Cojata

Població

Té una població de 57 651 habitants segons el cens nacional de 2017.

Autoritats

Regionals

• Conseller regional
  • 2019-2022: Germán Allunte Apaza (Moviment d'Integració pel Desenroll Regional, El meu Casita)
  • 2009-2010: Julián Condori Mamani, accesitario transitori (Moviment Moral i Desenroll)

Municipals

Artícul principal → Anex:Alcaldes de Huancané.

• 2015-2018
  • Alcalde: Efraín Vilca Callata, Moviment Proyecte de l'Integració per a la Cooperació (PICO).
  • Regidors: Hugo Mamani Rafael (PICO), Horacio Martafalla Chambi (PICO), Carlos Alberto Vargas Mamani (PICO), Felipe Mamani Canaza (PICO), Pastor Eloy Espinoza Martafalla (PICO), Ana Coasaca Apaza (PICO), Rogelio Daniel Zúñiga Cerdán (Democràcia Directa), Pedro Pablo Mantilla Mamani (Moral i Desenroll), Platòn Euler Luque Chuquija (Poder Andino).
• 2014
  • Alcalde: Feliciano Pérez Martafalla, del Moviment Reforma Regional Andina Integració, Participació Econòmica i Social (RAICES).
  • Regidors: Gladis Nicolasa Quispe Cari (RAICES), Mélida Vilma Pampa Zamata (RAICES), Javier René Parisuaña Molleapaza (RAICES), Nancy Luque Quispe (RAICES), Efraín Félix Mamani Huanca (RAICES), Silvia Chambi Tula (RAICES), Rogelio Coaquira Condori (Gran Aliança Nacionalista - Popular - Poder Democràtic Regional), Miguel Condori Condori (Moviment Andino Socialiste MAS), Omar Vilca Chambi (Moviment Independent Unió i Canvi).
• 2012-2013
  • Alcalde: Faustino Mamani Pilco, del Moviment Reforma Regional Andina Integració, Participació Econòmica i Social (RAICES).
• 2011-2012
  • Alcalde: Hernán Ulises Bizarro Chipana, del Moviment Reforma Regional Andina Integració, Participació Econòmica i Social (RAICES)
  • Regidors: Faustino Mamani Pilco (RAICES), Feliciano Pérez Martafalla (RAICES), Gladis Nicolasa Quispe Cari (RAICES), Mélida Vilma Pampa Zamata (RAICES), Javier René Parisuaña Molleapaza (RAICES), Nancy Luque Quispe (RAICES), Rogelio Coaquira Condori (Gran Aliança Nacionalista - Popular - Poder Democràtic Regional), Miguel Condori Condori (Moviment Andino Socialiste MAS), Julian Comdori Mamani, CPC Carlos Comdorena (Moviment Independent Unió i Canvi).
• 2007-2010
  • Alcalde: Álex Gómez Pacoricona.
• 2006
• Alcalde: Julian Condori Mamani, natural de CPC Carlos Condorena. Va ser un govern local curt pero indígena, en grans guanys cap al sector agropecuario, educació i salut.

Policials

• Comissari: PNP

Religioses

• Prelatura de Juli
  • Bisbe prelat: Mons. José María Ortega Trinitat
• Parròquia Santiago Apòstol

• • Retor: Pbro. Percy Rojas Ballón
  • Vicari parroquial: Pbro. Holes Apaza Chambilla

Festivitats

• Maig: Festivitat de la Santíssima Creu de Maig, se celebra de l'1 al 5 de maig, recentment declarada Patrimoni Cultural de la Nació.
• Juliol: Santiago Apòstol

• Novembre 19

Vore també

• Organisació territorial del Perú
• Puno

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Província de Huancané.
• Huancané, terra chiriwana
• Huancaneños en Internet
• INEI Perú [1] archivat en Wayback Machine.