Proyecte Daedalus

El proyecte Daedalus va ser un estudi conduït entre 1973 i 1978 per la Societat Interplanetaria Britànica per a realisar un disseny plausible de nau espacial no tripulada per a realisar viages interestelares. Una dotzena de científics i ingeniers conduïts per Alan Bond varen treballar en el proyecte i varen propondre com a motor principal un eixida de fusió.
Els criteris de disseny havien especificat que la nau espacial tenia que usar tecnologia actual o molt pròxima a esta, i que devia alcançar el seu objectiu dins del temps de vida humana (es va assignar una duració del viage de 50 anys). No obstant, com s'ha comentat, no anava a ser tripulat, sino que l'intenció principal era usar-ho com sonda científica.
L'objectiu triat va ser l'estrela de Barnard, a una distància de 5,9 anys llum, que quan el proyecte va ser dissenyat es pensava que albergava a lo manco un planeta extrasolar. No obstant, en el disseny s'havia requerit que fora lo suficientment flexible com per a que la nau poguera ser enviada a qualsevol de les atres estrelas seleccionades.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- Project Daedalus Study Group: A. Bond et al., Project Daedalus - The Final Report on the BIS Starship Study, JBIS Interstellar Studies, Supplement 1978
- Este artícul conté una traducció derivada de «Proyecto Daedalus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.