Proyecte de intercomparación de models acoplats
| Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
En climatologia, el proyecte de intercomparación de models de clima acoplats (CMIP en les seues sigles en anglés, Coupled Model Intercomparison Project) és el marc de comparació dissenyat per a millorar el nostre coneiximent del canvi climàtic, sent l'equivalent del Proyecte de intercomparación de Models Atmosfèrics (AMIP en les seues sigles en anglés, Atmospheric Model Intercomparison Project) per a models acoplats oceà-atmòsfera models de circulació general (GCMs). Va ser organisat en 1995 pel Grup de Treball en models acoplats (WGCM) del Programa mundial d'investigació del Clima Mundial (WCRP). Està desenrollat en fases successives adoptades per a millorar els successius models de clima, pero també per a informar a les agències nacionals i internacionals sobre possibles accions per a mitigar els efectes del canvi climàtic.
CMIP Fases
[editar | editar còdic]El Programa per al Clima del Model de Diagnòstic i de Intercomparación desenrollat el Laboratori Nacional Lawrence Livermore ha donat respal inicial a vàries CMIP fases, colaborant en el WGCM per a determinar l'alcanç i necessitats del proyecte, per a mantindre les base de senyes de les simulacions de clima generades i per a participar en l'anàlisis de les senyes produïdes. CMIP ha estat constituït, a l'inici, sobre la base dels resultats de models climàtics basats en un escenari preindustrial (cridat "control run"), i en un escenari definit per un increment del 1% per any en la concentració de CO2. Fins a 30 models acoplats de clima ha proporcionat resultats per a dites simulacions. En fases més recents del proyecte (20C3M, ...) s'han inclós escenaris més realistes tant en les simulacions històriques del clima, simulacions paleo-climàtiques i com en escenaris de clima futur.
CMIP fases 1 i 2
[editar | editar còdic]Segons Lawrence Livermore Laboratori Nacional PCMDI, la resposta a l'anunci de el CMIP1 va ser molt exitosa i fins a 18 models globals de clima varen participar en la fase colecció de senyes, que representava, en aquell moment, la majoria dels grups internacionals d'investigació que moment disponien de models de clima globals acoplats en l'oceà. En conseqüència, en el setembre de 1996, en la reunió de CLIVAR NEG2 en Victoria, Canadà, es va decidir que CMIP2 seria un intercomparación d'increment de 1% en CO2 per any durant un total de 80 anys, lo que suponia de modo efectiu que el CO2 es duplica al voltant d'any 70.
CMIP Fase 3
[editar | editar còdic]Durant 2005 i 2006, les simulacions dels models de clima va estar coordinada i almagasenat per PCMDI.[1] Mentres que les simulacions varen incloure escenaris del passat i el present climàtic, aixina com escenaris de clima futur. Esta activitat ademés va permetre que aquells models de clima, fòra dels centres d'investigació més importants, pogueren contribuir en els seus resultats a la preparació i soport del IPCC Quart Informe de Valoració (IPCC-AR4). Per a el CMIP3 la llista de simulacions propostes es va ser estesa fins a 20 experiments. El PCMDI manté tota la documentació i els resultats produïts[2][3]
CMIP Fase 5
[editar | editar còdic]CMIP5 és la fase més recent del proyecte CMIP que ha segut completada (2010-2014).[4][5] Des del punt de vista tècnic, CMIP5 va incloure més metadatos descrivint les simulacions dels diferents models que les fases anteriors. El proyecte va crear un esquema exhaustiu descrivint tant les parts científica i tècnica, com els aspectes numèrics dels resultats.
Un objectiu principal de CMIP5 era respondre a les qüestions científiques més complexes sorgides durant la confecció de el IPCC AR4, pero també promoure un millor enteniment general del clima, i a la seua volta proporcionar estimacions de canvi de clima futur útils per a evaluar les conseqüències i impacte del canvi climàtic. l'IPCC Quint Informe de Valoració conté informació dels experiments de CMIP5, mentres el protocol experimental CMIP5 va ser acordat durant la 12.ª Sessió de el WCRP de el WGCM.[6] Informació adicional es pot trobar en la web.[7]
CMIP Fase 6
[editar | editar còdic]La planificació de la sexta fase va escomençar en 2013 (poc abans de la finalisació de la fase anterior), mentres que la visió general del disseny i l'organisació de CMIP6 va ser publicada durant el 2016. En 2018 ya han segut aprovats 23 proyectes de intercomparación de models (MIPs) implicant 33 grups d'investigació de 16 països. També s'ha definit un número bàsic d'experiments comuns per a tots els models. La data llímit per a l'enviament de solicituts per a contribuir al sext informe de el IPCC és 2020.[8]
En conseqüència, la estructura de el CMIP6 ha segut estesa en respecte a CMIP5 per a proporcionar un marc equivalent a les fases anteriors cridat DECK (per les sigles Diagnòstic, Evaluació i Caracterisació de Klima), junt en un conjunt de fins a 23 experiments aprovats (cridats MIPs), referits anteriorment, i creats per a millorar la descripció d'aspectes de models de clima més allà del núcleu dels experiments comuns que conformen el DECK. Aixina i tot, els Proyectes de Intercomparación (MIPs) es construïxen també sobre les definicions que conformen DECK i les seues simulacions històriques. Per lo tant el seu objectiu principal és just respondre una gama més de qüestions que per ser més concretes, necessiten d'anàlisis i simulacions més específiques. Esta estructura serà mantinguda en futur per les pròximes fases CMIP.
CMIP6 també propon ser consistent sobre documentació i estàndarts de distribució de senyes. Per a conseguir-ho s'inclouen métodos per a facilitar una distribució més àmplia i una caracterisació més definida de les simulacions. També s'han propost ferramentes estàndars per als anàlisis. En tal fi s'han creat guies específiques[9] per als distribuïdors de senyes, els creadors dels models de clima i els usuaris dels resultats obtinguts.
Un conjunt de senyes oficials/comunes està disponible per als estudis que componen DECK, aixina com per als diferents MIPS.[10] Açò permetrà millors comparacions de totes les simulacions creada per a CMIP6.
Estes senyes comunes, coneguts com forcing datasets, estan almagasenats i coordinats per input4MIPS (sigles en anglés corresponents a input datasets for Model Intercomparison Projects). La majoria d'ells és lliurement disponible en [3] :
- Substàncies de curta vida mija en l'atmòsfera (SLCF, per les seues sigles en anglés) i emissions de gasos d'efecte hivernàcul (CO2 i CH4).
- Emissions relacionades en la crema de material de biomassa (biomass burning en anglés)
- Senyes globals d'us/canvie del terreny: les senyes és disponible en [4].
- Concentracions històriques de gasos d'efecte hivernàcul (GHG) concentracions: la publicació[11] inclou informació detallada.
- Concentracions d'ozon i Nitrogen (N)-Deposición: informació adicional està disponible en [5], mentres que[12] inclou una descripció ozon forçant radiativo de l'ozon basat en dits senyes.
- Propietats òptiques dels aerosols i Canvi Relatiu en Concentració gotes d'aigua en els núvols: les senyes estan disponible en el suplement de l'artícul Stevens et al. (2016) en.[13]
- Forçat climàtic solar: les senyes i la seua descripció estan disponibles en [6] aixina com en la publicació.[14]
- Senyes d'aerosols estratosféricos: el conjunt de senyes està disponible en [7].
- Temperatura de Superfície de la mar i cobertura de gèl.
Més allà d'estos forcing datasets per al forçat històric dels models de clima, CMIP6 també té un conjunt comú dels escenaris futurs que comprenen el canvi en l'us tant de la terra (terreny) com de les emissions. Abdós són requerides per a construir: future Shared Soci-economic Pathway (SSP) and Representative Concentration Pathways (RCPs) .[15]
CMIP Fase 7
[editar | editar còdic]El CMIP profundisa en l'enfocament de la fase CMIP6 encara que menuts conjunts d'experiments específics de «via ràpida», ademés de el DECK i el creixent número de PIM que ya s'han descrit en la fase anterior.[16] Estes vies ràpides de el CMIP són un conjunt d'experiments que inclouen el DECK i experiments seleccionats dels PIM comunitaris que respondran a necessitats específiques. La primera via ràpida es correspon en els requisits imposts per AR7 de el IPCC.
- DECK posseïx els experiments més comuns
- MIPS fins al moment s'han registrat 33 diferents.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «CMIP3-Info» (en en). pcmdi.llnl.gov. Consultat el 20 de maig de 2018.
- ↑ «CMIP3-Experiments» (en en). pcmdi.llnl.gov. Consultat el 20 de maig de 2018.
- ↑ «CMIP3-Models» (en en). pcmdi.llnl.gov. Consultat el 20 de maig de 2018.
- ↑ «ESGF-LLNL - Home | ESGF-CoG» (en en). esgf-node.llnl.gov. Consultat el 9 d'octubre de 2017.
- ↑ «[1]». Consultat el 9 d'octubre de 2017 (en en).
- ↑ BAMS.
- ↑ «CMIP5-Overview» (en en). cmip.llnl.gov. Archivat des d'el original, el 24 de giner de 2017. Consultat el 20 de maig de 2018.
- ↑ «Overview of the Coupled Model Intercomparison Project Phase 6 (CMIP6) Experimental Design and Organization». Consultat el 6 de juliol de 2018.
- ↑ «CMIP Phase 6 (CMIP6) - Coupled Model Intercomparison Project» (en en-gb). Consultat el 2024-11-26.
- ↑ «[2]». Consultat el 18 de juliol de 2018 (en en).
- ↑ Geosci. Model Dev..10(5)
- 2057–2116.ISSN 1991-9603.doi:10.5194/gmd-10-2057-2017.
- ↑ Geophysical Research Letters.45(7)
- 3264–3273.ISSN 0094-8276.doi:10.1002/2017gl076770.
- ↑ Geosci. Model Dev..10(1)
- 433–452.ISSN 1991-9603.doi:10.5194/gmd-10-433-2017.
- ↑ Geosci. Model Dev..10(6)
- 2247–2302.ISSN 1991-9603.doi:10.5194/gmd-10-2247-2017.
- ↑ Geosci. Model Dev..9(9)
- 3461–3482.ISSN 1991-9603.doi:10.5194/gmd-9-3461-2016.
- ↑ «CMIP Phase 7 (CMIP7) - Coupled Model Intercomparison Project» (en en-gb). Consultat el 2024-11-22.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Proyecto de intercomparación de modelos acoplados» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.