Proyecte de reanálisis d'huracans atlàntics
El proyecte de reanálisis d'huracans atlàntics de l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica pretén corregir i afegir nova informació sobre els huracans passats del Atlàntic Nort. Es va iniciar entorn a l'any 2000 per a actualisar la base de senyes d'huracans de l'Atlàntic Nort (HURDAT), la base de senyes oficial d'huracans de la conca atlàntica, que ha quedat desfasada des de la seua creació per diversos errors sistemàtics introduïts en la base de senyes a lo llarc del temps. Este esforç ha implicat reanálisis d'observacions de bucs del Conjunt Internacional Integrat de Senyes Oceàniques i Atmosfèrics (ICOADS), aixina com reanálisis realisats per atres investigadors a lo llarc dels anys. El proyecte està en curs des de 2024.
Inexactitudes i omissions en les senyes existents
[editar | editar còdic]Errors
[editar | editar còdic]HURDAT conté una série d'errors que deuen corregir-se, com demostren els valors atípics en el gràfic de pressió front a velocitat del vent dels punts de senyes de la base de senyes (dreta). Alguns d'estos errors han existit des de la creació de la base de senyes durant el Programa Apolo de la NASA, a on es va utilisar per a ajudar a produir provabilitats de vents induïts per ciclons tropicals en àrees crítiques com a Veta Kennedy (ara Veta Canyar).[1]
Nova informació
[editar | editar còdic]Despuix d'un important reanálisis de tota la conca en 1996, un proyecte dirigit per José Fernández-Paratagas en la colaboració d'Henry Díaz, es va dispondre d'una cantitat significativa de noves senyes sobre els sistemes entre 1851 i 1886. Les noves senyes es varen construir a partir d'antics artículs de prensa i de les séries de mapes meteorològics hemisfèrics. En la década de 1990 també s'havien construït historials d'huracans per a estats individuals, lo que va propondre noves tormentes i va aumentar el coneiximent dels ciclons tropicals que ya figuraven en la base de senyes. Per esta profusió d'informació rellevant no inclosa en HURDAT, i a l'evolució de les definicions dels ciclons tropicals i subtropicals a lo llarc de les décades, el proyecte es va iniciar entorn a l'any 2000 per a actualisar la base de senyes oficial.[2] Des de llavors, s'ha utilisat el Conjunt Internacional Integrat de Senyes Oceàniques i Atmosfèrics per a comprovar els informes de barcos més antics que no s'utilisaven ni estaven a disposició dels investigadors anteriors.[3]
Conjunt de senyes incomplet
[editar | editar còdic]Ya en 1957 es va reconéixer que la tendència a l'aument del número de ciclons tropicals cada temporada en la conca atlàntica estava lligada, a lo manco en part, a l'aument de les observacions i a la millora dels registres.[4] Analisant la densitat de les chafades dels barcos a lo llarc del temps, s'ha calculat que entre 1900 i 1966 falten en HURDAT una mija de dos tormentes a l'any. Açò es deu principalment a la falta d'imàgens per satèlit i d'avions de reconeiximent abans de 1943. És provable que faltara una tormenta més a l'any abans de l'arribada de les noves tecnologies. Estes tecnologies inclouen els vents Quikscat obtinguts per satèlit, l'informació del perfil de temperatura obtinguda per satèlit i els diagrames espacials de fase ciclònica de Robert Hart, que han permés aumentar recentment la detecció de ciclons tropicals. Quikscat va ser llançat en 1999, i se li atribuïx el mèrit d'haver permés nomenar a Chantal durant la temporada d'huracans atlàntics de 2007.[5] Els dos últims ajuden a determinar si una zona de baixes pressions és o no un cicló extratropical, un cicló subtropical o un cicló tropical.[6]
Christopher Landsea va senyalar que els esforços per a tornar a analisar la base de senyes d'huracans de l'Atlàntic:
No podran recuperar observacions de ciclons tropicals en mar oberta que simplement mai es varen prendre. Els investigadors no poden donar per assentat que la base de senyes de ciclons tropicals de l'Atlàntic present una descripció completa de la freqüència dels fenomens abans de l'arribada de les imàgens per satèlit a mitan de la década de 1960. Ademés, les noves ferramentes i tècniques alvançades també estan contribuint al seguiment d'aproximadament un cicló tropical atlàntic més a l'any des de 2002. Aixina que, les grans «tendències» a llarc determini en la freqüència dels ciclons tropicals són principalment manifestacions d'una major capacitat de vigilància i provablement no estan relacionades en cap canvi real en el clima en el que es desenrollen.[6]
L'informe del IPCC de 2007 senyalava sobre els conjunts de senyes més antigues: «El registre històric sol registrar la pressió central i els vents màxims, pero estos resulten no ser físicament coherents en els registres més antics, principalment abans de principis de la década de 1970. No obstant, els intents d'ajusts mutus donen lloc a auments en alguns anys i descensos en uns atres, en escàs efecte sobre les tendències generals.[7] No obstant, els científics també senyalen que no s'informa de moltes tormentes, sobretot de les que no toquen terra o permaneixen en mar oberta.[8] No obstant, els estudis emergents dels indicadors geològics en paleotempestología poden ajudar a traure a la llum més tendències, per eixemple evaluant els indicadors sedimentarios de les marees de tempestat.
Progrés
[editar | editar còdic]El proyecte classifica l'any 1914 com la temporada d'huracans més tranquila de l'història en la conca atlàntica, en una sola tormenta tropical. En l'actualitat, el proyecte ha tornat a analisar les tormentes del periodo comprés entre 1886 i 1970, revisant-se en giner de 2022 el periodo 1965-1970, i ha ampliat HURDAT fins a 1851.[9][10] En 2001, es varen afegir a la base de senyes oficial les senyes dels anys 1851-1885 procedents de la série de publicacions Fernández-Partagás. Ademés, es va celebrar una conferència de paleotempestología en l'Universitat de Carolina del Sur en la que es va propondre ampliar l'àmbit d'HURDAT de l'any d'inici 1851 al 1800. La conferència també va debatre formes d'intercanviar informació per a l'inclusió de ciclons tropicals més antics, com a través d'un disc compacte o un lloc web a l'estil de Wikipedia.[11] Encara que el reanálisis ha procedit en la seua majoria de forma seqüencial, s'han fet notables excepcions per al reanálisis d'alguns ciclons tropicals significatius.[9] En 2002, per al dècim aniversari del huracà Andrew, es va completar el reanálisis de l'huracà, que va ascendir a huracà de categoria 5. En 2014, un reanálisis similar es va portar a terme per a l'huracà Andrew. En 2014, es va completar un reanálisis similar per al huracà Camille.[9] En 2022, el Gran Huracà Atlàntic de 1944 també es va elevar a categoria 5.
El treball de Michael Chenoweth, en colaboració en Cary Mock, va aumentar el coneiximent dels ciclons tropicals en el Mar Carib entre 1750 i 1786. En 2006, Chenoweth va completar i va publicar una revaluación de tota la conca per al material de fonts antigues del periodo de 1700 a 1855 per mig de l'us d'observacions meteorològiques de superfície principalment en forma d'informes de barcos, periòdics i varis diaris i diaris de la regió al voltant de la Mar Carib.[12][13] En 2014, Michael Chenoweth i Dmitry Divine varen completar i varen publicar també una revaluación de tota la conca atlàntica per al periodo 1851-1898.[14]
Esforços futurs en atres conques
[editar | editar còdic]En els círculs de ciclons tropicals s'està d'acort en realisar un reanálisis «a l'estil atlàntic» per a atres conques oceàniques. S'estan realisant esforços per a iniciar reanálisis similars en el Pacífic noroccidental[15] i oriental,[16] pero és provable que es tarde més en completar-els. Açò es deu a la necessitat de coordinació entre els múltiples Centres Meteorològics Regionals Especialisats, que tenen la responsabilitat de rastrejar i pronosticar els ciclons tropicals a través d'eixe oceà. Durant febrer de 2016, el NHC va publicar el reanálisis del huracà de Mèxic de 1959, que va anar el primer sistema fòra de la conca de l'Atlàntic en ser revaluado utilisant métodos desenrollats per al procés de reanálisis de l'Atlàntic.[17]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ NOAA/Hurricane Research Division..
- ↑ «HURRICANE RE-ANALYSIS PROJECT». web. archive. org. Consultat el 2024-11-05.
- ↑
- ↑
- ↑ «NameBright - Domain Expired». sweetness-light. com. Consultat el 2024-11-05.
- ↑ 6,0 6,1 Eos.doi:10.1029/2007EO180001.
- ↑ «3.8.3 Evidence for Changes in Tropical Storms - AR4 WGI Chapter 3: Observations: Surface and Atmospheric Climate Change». web. archive. org. Consultat el 2024-11-05.
- ↑ «Hurricane period ravaging Atlantic is the most active on record - National | Globalnews. ca» (en en-us). Global News. Consultat el 2024-11-05.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 «"Atlantic hurricane best track (HURDAT) Meta Data"». Consultat el 2024-11-05.
- ↑ United States National Hurricane Center..
- ↑ «Paleoclimatology | National Centers for Environmental Information (NCEI)». www. ncei. noaa. gov. Consultat el 2024-11-05.
- ↑
- ↑ NOAA/Hurricane Research Division.
- ↑ Journal of Climate. Volume 27, issue 23. American Meteorological Society.
- ↑ 27th Conference on Hurricanes and Tropical Meteorology. American Meteorological Society..
- ↑ AMS.Consultat el 2024-11-05.
- ↑ United States National Hurricane Center..
Fonts
[editar | editar còdic]- The 18th Century Climate of Jamaica, Derived from the Journals of Thomas Thistlewood, 1750 - 1786 0-87169-932-X
- Landsea, Christopher W.; Prim, Sandy; Willoughby, Hugh (juny de 2018). "Reanálisis de les temporades d'huracans atlàntics de 1954-63" (PDF). Journal of Climate. 31 (11). Boston: American Meteorological Society: 4177-4192
- Este artícul conté una traducció derivada de «Proyecto de reanálisis de huracanes atlánticos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.