Prunus × subhirtella

Prunus subhirtella (Prunus × subhirtella)

Prunus subhirtella o Edo higan és el nom científic d'una de les espècies selvades de cerezos natius de Japó, i també és el nom que se li dona als cultivares derivats d'esta espècie. El nom científic de l'híbrit entre esta espècie i Prunus incisa és Prunus × subhirtella. Històricament, els japonesos han produït molts cultivares d'esta espècie selvada, i també se'ls crida cerezo llorón, cerezo d'autumne o cerezo de floració hivernal, per les característiques de cada cultivar.

Des de 2018, el Departament d'Agricultura dels Estats Units ha classificat l'espècie com Prunus itosakura. El nom itosakura originalment es referix al cerezo llorón, un cultivar derivat del Edo higan. No obstant, els cerezos llorones se'ls creïen espècies selvades en el passat i varen rebre noms científics abans que el Edo higan. Itosakura, el nom científic del cerezo llorón, també s'ha aplicat al nom científic de Edo higan, l'espècie tipo d'estes espècies, perque el nom científic dau anteriorment té prioritat.

Espècies selvades

L'altura màxima de l'arbre és de més de 30 metros. Les seues flors tenen cinc pétals i són de color blanc o rosa pàlit en moltes flors menudes. Les seues fulles són ovalats i de 5-10 cm de llarc. Té molts pèls en el talle de les flors i fulls, que és lo que dona orige al seu nom científic en llatí. Florix abans que el cerezo Yoshino. Es caracterisa per posseir una gran cantitat de flors menudes que florixen ans que es despleguen els fulls, i esta característica ha segut heretada pels cultivares: cerezo Yoshino i cerezo llorón.

Encara que creix llentament, té un tronc ferm, és resistent al dany de la neu i al vent i no es podrix fàcilment, per lo que té una vida més llarga que atres cerezos i és fàcil fer que es torne un arbre gran. Per esta raó, hi ha molts arbres grans i longeus d'esta espècie en Japó, i les seues cerezos a sovint es consideren sagrats i s'han convertit en un símbol que representa als santuaris sintoístas, temples budistes i àrees locals. Per eixemple, Jindai-zakura que té al voltant de 2000 anys, Usuzumi-zakura que té al voltant de 1500 anys i Daigo-zakura que té al voltant de 1000 anys, són arbres famosos. A canvi de longevitat, Edo higan tarda molt en florir despuix de la germinació, i florix solament quan alcança uns 10 metros d'altura. En alguns casos, poden passar varis anys des de la germinació fins a la floració.

Hi ha sinonímia per a varis noms científics, inclós Prunus subhirtella var. ascendens, Prunus pendula f. ascendens, Cerasus itosakura (Siebold) Masam. et Suzuki, i Cerasus spachiana Lavallée ex Ed. Otón.

Cultivares

Un estudi d'ADN detallat realisat per l'Institut d'Investigació de Silvicultura i Productes Forestals en 2014 va demostrar que molts cultivares en branques colgantes, com "Shidare-zakura" (cerezo llorón), i cultivares com el cerezo Yoshino, "Kohigan" i "Jugatsu -zakura", es varen derivar del Edo higan.

Segons documents històrics, fa 1000 anys, durant el periodo Heian, els japonesos varen crear un cultivar, "Shidare-zakura", basat en esta espècie, que és el cultivar més antic entre els cultivares de cerezo confirmats. En el periodo Edo, el cultiu més popular del món, el cerezo Yoshino, es va produir creuant esta espècie en el cerezo Oshima .

El cerezo llorón, que va nàixer com una mutació del Edo higan, hereta les característiques de longevitat del Edo higan. Per esta raó, els santuaris sintoístas, els temples budistes i les zones rurals de tot Japó tenen molts cerezos llorones antics, entre els que és famós el Miharu Takizakura, de 1000 anys d'antiguetat. Molts cultivares de cerezo llorón hereten la característica del Edo higan de que les flors florixen ans que es despleguen els fulls.

L'híbrit interespecífico entre esta espècie i Prunus incisa es denomina P. × subhirtella. Els cultivares d'estos híbrits són molt més menuts que les espècies selvades, d'uns 5 metros d'altura, i són adequats per a plantar en jardins perque florixen des d'una edat primerenca. P. × subhirtella "Jugatsu-zakura" (incorrectament coneguda com a P. × subhirtella "Autumnalis") es cultiva àmpliament pel seu clim a florir durant el clima templat d'hivern. P. × subhirtella "Autumnalis Rosea" es cultiva àmpliament en jardins i ha guanyat el Premi al Mèrit del Jardí de la Real Societat d'Horticultura. P. × subhirtella "Omoigawa" va nàixer de les llavors de "Jugatsu-zakura" en la ciutat de Oyama en 1954, i es considera un híbrit entre "Jugatsu-zakura" i el cerezo Yoshino perque va heretar els gens d'esta espècie, P. incisa i P. speciosa (cirera Oshima). "Omoigawa" florix solament en primavera. P. × subhirtella "Ujou-shidare" es va originar a partir de flors de cerezo en la residència del poeta, Ujō Noguchi, ubicada en la ciutat d'Utsunomiya, i es caracterisa per tindre branques caigudes.

Per un atre costat, l'híbrit interespecífico entre esta espècie i Prunus speciosa (cerezo Oshima) es denomina P. × yedoensis, cerezo Yoshino. El cerezo Yoshino hereta la característica de Edo higan de que les flors florixen ans que es despleguen els fulls i un gran tamany. Per un atre costat, no hereta la característica de creiximent llent i és la varietat de flors de cerezo de més ràpit creiximent.