Anar al contingut

Pseudoboleíta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Pseudoboleite-207336.jpg
Pseudoboleíta

La pseudoboleíta és un mineral, clorur de coure i plom en hidroxilos. Va ser identificada com una nova espècie a partir d'eixemplars obtinguts en les mines de coure de Boleo, en el municipi de Mulegé, Baixa Califòrnia Sur, (Mèxic), que conseqüentment és la seua localitat tipo. El nom deriva del de la boleíta, trobada en el mateix jaciment, en a l'afegitó pseudo, falsa, per la facilitat en que poden confondre's.[1]

Propietats físiques i químiques

[editar | editar còdic]

La boleíta sol aparéixer en una morfologia molt característica, resultat del creiximent epitaxial sobre boleíta, lo que produïx una forma pareguda a la gaveta pero en ànguls entrantes en les arestes.[1] Pot contindre una menuda proporció d'argent

Jaciments

[editar | editar còdic]

La pseudoboleíta és un mineral rar, que apareix com a mineral secundari en jaciments de plom i coure situats en zones de clima àrit i en presència de clorur. Es troba associada a la boleíta, cumengeíta, fosgenita, paratacamita i laurionita. La localitat més important, i en la que s'han obtingut els majors i millors eixemplars és la localitat tipo, la mina Amelia, en Boleo (Mèxic). Es coneix en al voltant de 30 localitats, en prou d'elles com a producte d'alteració de escorias antigues.[2] Entre les localitats d'este últim tipo, poden destacar-se els escoriales de Laurion, en Ática (Grècia), en els que les escorias varen resultar alterades per l'aigua d'mar.[2]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Bulletin du Muséum D'Histoire Naturelle, Paris, 1, 39-42..
  2. 2,0 2,1 «Pseudoboleíte. Mindat».