Anar al contingut

Psju

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Psju

Psju (



Geografia

[editar | editar còdic]

Psju es troba en un bell i fèrtil vall rodejada per les cordilleres del Gran Caucas pel nort i la cordillera de Bzipi pels atres costats. Al sur del poble fluïx el riu Bzipi i en les afores també hi ha varis afluents. Psju està situat a 150 km al nort de Sujumi.

Ací també es troba la montanya Inal-Kuba (1290 m), un dels sèt altars d'Abjasia que està relacionat en el Príncip Inal.[2]

Història

[editar | editar còdic]

En les rodalies de Psju hi ha varis monuments prehistòrics (principalment dolmenés) i també les ruïnes del castell local, lo que atesta presència humana en la vall de Psju des de varis milenis abans de Crist.

Psju va ser habitada originalment per una nació caucásica cridada abasios, que estava relacionada en els abjasios. Varen protegir cuidadosadament el seu territori, la regió històrica de Psju-Aíbga, i Psju va ser aixina un dels principals llocs que varen conseguir resistir al Imperi rus durant el seu alvanç en l'ocupació del Caucas. Segons els oficials de la Rússia zarista, a fins de la década de 1830, entre 300 i 500 famílies abjasias vivien en el poble. Els habitants indígenes de Psju no eren ni cristians ni musulmans fins a la seua expulsió (ací no hi havia mesquites ni iglésies), processaven la religió tradicional abjasia.

Psju va caure com un dels últims llocs fins a 1864, i la gran majoria d'abasios va ser deportada: la majoria al Imperi Otomà, alguns varen permanéixer en Abjasia (en les àrees costeres) i una atra chicoteta part (fins a 800 persones) es va mudar al Caucas nort. No obstant, la majoria dels refugiats del poble no varen tolerar el clima marítim i molts varen sucumbir a la fam o la malaria abans de ser transportats a través del mar Negra, en lo que se sol denominar genocidi circasiano o Muhayir.

Açò implique que Psju permaneixquera completament despoblat i, en el temps, les famílies russes (principalment llauradors fugitius, aixina com els monges ermitaños) es varen mudar al poble al principi d'el XX.

En l'autumne de 1942, Psju va ser ocupada per la Wehrmacht durant varis dies en el transcurs de la batalla del Caucas, lo que la va convertir en l'única sèu transcaucásica que va governar l'Alemània nazi.[3]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Кварчия (2006). Историческая и современная топонимия Абхазии (Историко-этимологическое исследование), Сухум.
  2. Plantilla:In lang Верещагин Сергей. Абхазия. (Sergey Vereshchagin. Abkhazia) 2004 - 2005.
  3. Grečko, Andrej. Battle for the Caucasus. University Press of the Pacific. 2001. str. 143–144. ISBN 978-0-89875-396-7.