Anar al contingut

Pterodaustro

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Pterodaustro guinazui.png
Pterodaustro

Pterodaustro (del grec, "ala del sur") és un gènero de pterosaurios pterodactiloideos del Cretácico Inferior que va viure fa 105 millons d'anys en l'Albiano, en la regió de Sudamérica. Per a aprofitar les grans cantitats de crustacis i atres chicotetes criatures que viuen suspeses en l'aigua, el Pterodaustro va adaptar el seu pico per a filtrar el seu aliment en més de 500 llarcs i angostes dents. Tenia un cap llarc i estreta, un pico curvat i una mandíbula inferior en un miller de cerdes llargues i elàstiques en les que "agranava" els fondos d'estanys i mars poc profundes.

Descripció

[editar | editar còdic]

Pterodaustro tenia una envergadura de 132 cm; el seu cap media 23 cm de llongitut i era molt estreta en un pico curvat en l'extrem.

Tenia una boca armada en més de 500 llarcs i angosts dents, que presumiblement estaven dissenyats per a filtrar el contingut alimentici suspés en aigua, de manera similar a com ho fan els moderns flamencs. Posseïa infinitat de diminuts rulls en les mandíbulas que podrien haver segut amprats per a capturar crustacis i atres chicotetes criatures aquàtiques

La dieta de l'animal podria haver-li conferit una tonalitat rosada, una atra provable traça en comuna en els flamencs de hui en dia; en efecte, Pterodaustro és freqüentment malnomenat el "pterosaurio flamenc".

Història

[editar | editar còdic]
Archiu:Pterodaustro guinazui.jpg
Pterodaustro en una mostra de fòssils en el Museu Argentí de Ciències Naturals en Caballito, Buenos Aires, Argentina.
Archiu:Pterodaustro.jpg
Fòssil de Pterodaustro.

Va ser descobert en 1970 pels paleontòlecs José Bonaparte i José Román Guiñazú en un parage pertanyent a la Formació Lagarcito, en la regió noroest de la província de Sant Luis, en el centre d'Argentina.

Kevin Pdian, paleontòlec de l'Universitat de Califòrnia, junt a Michael Bell, varen trobar un jaciment en un gran número de fòssils d'este reptil volador en el nort de Chile. Se sugerix que esta formació es va originar quan successives i repentines inundacions varen arrasar en nidales d'este reptil. Va ser el primer pterosaurio trobat en el hemisferi sur.


Referències

[editar | editar còdic]