Punta Barrow

Punta Barrow

Punta Barrow (en inglés: Point Barrow; en inuit, Nuvuk) és un veta del oceà Àrtic, localisat en la costa septentrional d'Alaska (EE. UU.). És el punt més septentrional dels Estats Units.

Geografia

Punta Barrow és una important fita geogràfica que marca el llímit entre dos de les mars marginals de l'oceà Àrtic; en el seu costat occidental, el mar de Chukchi; i, en l'oriental, el mar de Beaufort. Les aigües que ho banyen normalment estan lliures de gèl solament dos o tres mesos a l'any.

Història

Punta Barrow ha estat ocupat per natius indígenes des de fa molt temps, com atesten els importants llocs arqueològics trobats, a on han aparegut enterrament i objectes funeraris de la cultura Thule.

El primer occidental en avistar punta Barrow va ser, en l'estiu de 1826, el marí de la Royal Navy i geógrafo anglés Frederick William Beechey. Beechey dirigia una expedició del Almirantazgo en busca del Pas del Noroest des de la costa oriental (1825-28) i li va donar el seu nom en honor de John Barrow (1764-1848), estadiste i geógrafo del Almirantazgo de l'época. L'expedició va resultar infructuosa.

Ha segut en lloc de partida de moltes expedicions a l'àrtic, inclosa l'expedició Wilkins-Detroit i del vol de Carl Eielson-Hubert Wilkins, que el 15 d'abril de 1928 va sobrevolar tot l'oceà Àrtic fins a illa Spitsbergen.

Es troba prop del lloc en que es va produir, el 15 d'agost de 1935, l'accident aéreu que va matar a l'aviador Wiley Post i el seu únic passager, el conegut i respectat comentariste social Will Rogers.

Entre 1965 i 1972 va ser utilisada com a lloc de llançament dels eixida sonda Nike Cajún i Nike Apache. En Punta Barrow hi ha una estació del servici de «Vigilància global de l'atmòsfera» («Global Atmosphere Watch»).

Panorama que mostra punta Barrow.