Anar al contingut

Punyabíes-mexicans

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els punyabíes-mexicans o els mexicà-nortamericans punyabíes són una ètnia distintiva que té les seues raïls en un patró migratori que es va produir des de l'época de l'Índia britànica. El conglomerat d'estes cultures es va produir per primera volta en les valls Imperial i Central de Califòrnia en 1913,[1] prop del sistema de rec més gran de l'hemisferi occidental. La majoria d'ells es varen localisar en Yuba City, Califòrnia. Inclús hui en dia, la ciutat de Yuba City és coneguda per la seua gran població sij.

Actualment, eixa ètnia no existix com una unitat cohesiva, en els descendents de la població original casant-se fora de la comunitat.[1][2] Moltes de les persones d'eixes mateixes regions hui identifiquen únicament com punyabí o mexicà, en lloc d'una mixta.

Història

[editar | editar còdic]

L'immigració dels punyabíes

[editar | editar còdic]

A principis del sigle XX, les famílies punyabíes enviaven als seus fills fòra de Punyab en busca de millors oportunitats de treball.[3][4] En resposta dels problemes de pressió poblacional, divisió de la terra, i deutes rurals, molts hòmens punyabíes havien decidit a emigrar a l'estranger en lloc de l'emigració internal.[1] Molts dels immigrants havien servit en les forces armades o policials en China i Hong Kong pel Raj britànic al fi del sigle XIX, eventualment emigrant a Canadà o Estats Units per a fer diners més fàcilment.[1][5][6] L'agricultura va ser atractiva als immigrants per les semblances en el clima i la geografia entre Punyab i Califòrnia.[7] Adicionalment, la majoria d'ells era jat, una casta associada en l'agricultura, i per això, va ser experimentada en el camp.[5]

Erro al crear miniatura:
Un grup d'immigrants sijes punyabíes en l'Illa dels Àngels, baïa de Sant Francisco, Califòrnia en 1916.

Els treballs a l'estranger havien mirada com a temporals i molts tenien l'intenció de retornar a casa, en solament uns pocs hòmens varen dur en si a les seues esposes i fills.[1][8] En Estats Units, per les lleis d'immigració que regien en eixa época, no va ser possible que les famílies dels agricultors punyabíes es reuniren en ells. Per eixemple, la llei page de 1875 va previndre l'immigració de les dònes des d'Àsia, utilisant la prostitució com una excusa per a denegar-els l'entrada al país.[9] Encara que la llei va ser promulgada en relació a les dònes de China, les dònes d'orige punyabí també varen ser afectades. Eixa llei va ser promulgada décades abans que els primers immigrants punyabíes aplegaran als Estats Units, pero directament va influir l'entrada de les poblacions punyabíes i les seues habilitats de formar famílies.

Una atra llei que va tindre un impacte en l'immigració inicial dels punyabíes va ser la llei d'immigració de 1917. El territori polític que s'estén des del Mig Orient fins al surest asiàtic va ser denominat "la Zona Asiàtica Prohibida" per eixa llei, i els immigrants d'eixa regió no estaven autorisats a entrar als Estats Units. [10] Més encara, la llei va estipular proves de l'alfabetisació per als immigrants, com un atre instrument que el govern utilisava per a reduir el número d'immigrants.

L'immigració dels mexicans

[editar | editar còdic]

En eixa mateixa época, l'immigració dels mexicans als Estats Units estava motivada per factors associats en la revolució mexicana. L'inestabilitat econòmica de Mèxic i l'oportunitat de millors treballs en els Estats Units varen ser factors determinants per a moltes persones al moment de decidir inmigrar a l'atre país, especialment donat l'aument de treballs en el sector agricultural en els Estats Units.[11]Ademés, la violència per la guerra va crear condicions perilloses en Mèxic.

Al mateix temps, les noves lleis migratòries promulgades pel govern nortamericà varen restringir l'entrada d'atres poblacions immigrants. Despuix d'una campanya de pressió organisada per interessos agrícoles nortamericanes interessades en protegir les seues fonts de mà d'obra barata, els poblacions de migrants mexicans no varen ser inclosos en eixes lleis, i podien inmigrar més fàcilment en comparació a atres grups nacionals.[12]Els mexicans estaven considerats "nacionals" dels Estats Units, i podien entrar el país per a treball sense impacte per les restriccions llegals.[1]

El desenroll de les comunitats punyabíes en els EEUU

[editar | editar còdic]

Despuix de la promulgació de la llei coneguda com l'acort de cavallers de 1907, va haver una restricció dels migrants provinents de Japó, la qual cosa va reduir l'influix de nous treballadors agrícoles. Per a bregar en esta falta de treballadors, va haver un aument del número de migrants provinents de Punyab i Corea. [1]

Ademés, els baixos salaris i les mals condicions laborals varen convéncer als treballadors punyabíes d'unir els seus recursos per a arrendar terres i cultivar els seus propis productes, establint-se aixina en l'incipient economia agrícola del nort de Califòrnia.[7]

Matrimoni mixt

[editar | editar còdic]

Els hòmens punyabíes es casaven en les dònes mexicanes perque compartien similituts fenotípicas i socioculturals, i que les prohibicions dels matrimonis interracials en Califòrnia impedien als punyabíes casar-se en dònes blanques o negres, pero els permetien casar-se en dònes mexicanes.[7] Tradicionalment, els mexicans i els punyabíes compartien un modo de vida rural, en tipos similars d'alimentació i valors familiars, i per tant mantenien una cultura material i social similar. Ademés, els mexicans i els sudasiáticos compartien inicialment un estatus de classe baixa en la societat nortamericana.[4]

D'algunes maneres, els matrimonis varen servir com un benefici a les dos ètnia, proveint privilegis que no tenien d'un atre modo, com a seguritat per a les dònes mexicanes. Generalment, el ràtio d'hòmens a dònes estava desigual per als dos grups, en més hòmens punyabíes en comparació de les dònes punyabíes, i viceversa per a la població mexicana.[1] Una estructura inicial de les comunitats immigrants punyabíes va incloure grups de molts hòmens vivint junts en la mateixa casa, en molts dels hòmens deixant als seus marits en Punyab o permaneixent fadrí per a periodos llarcs.[7] Com a resultat, hi havia un desig a tindre una presència femenina en la casa, especialment per a les tasques de la llar. Hagueren buits llegals que els hòmens podria aprofitats de per a obtindre propietat de la terra en el nom de les seues esposes. A l'atre costat, les dònes mexicanes tingueren l'oportunitat de tindre més estabilitat econòmica a través dels seus matrimonis. En comparació a la majoria dels hòmens mexicans durant eixa época, els punyabíes eren en millors posicions financeres en negocis exitosos.[7]

Els hòmens punyabíes es varen casar en treballadores mexicanes, i havien casi quatrecentes d'estes parelles biétnicas agrupades en les valls agrícoles de Califòrnia.[4] Quan estes parelles varen començar a tindre fills d'ascendència mixta mexicana i punyabí, va començar a formar-se una ètnia distinta. Encara que la majoria d'estos matrimonis mixts varen ocórrer en el centre-nort de Califòrnia en el Valle Central, en àrees com Yuba City, Stockton o Sacrament, els matrimonis punyabi-mexicans varen ocórrer en llocs tan lluntans com Nou Mèxic; Nevada; Utah; Arizona; o El Pas, Texas.[13][14]

Els hòmens tendien a ser majors (és dir, entre els trenta i els quaranta) i les dònes tendien a ser més jóvens (és dir, entre els vint i els trenta). Els marits i les esposes parlaven entre sí en un anglés o espanyol rudimentari.[7] Els hòmens punyabíes varen deprendre espanyol per a comunicar-se en els treballadors agrícoles mexicans i parlar en les seues esposes. Alguns hòmens punyabíes varen adoptar noms o renoms espanyols.[4]

Els matrimonis entre els hòmens punyabíes i les dònes mexicanes varen dependre d'un sistema de parentesc.[1] Usualment, les dònes casades organisarien els matrimonis dels seus parents d'atres àrees a hòmens que estaven associats als seus marits, com els parents o els socis de negocis. Per eixemple, moltes parells de germanes es varen casar en els socis de negocis, conectant encara més a la comunitat tant per llaços de sanc i treball.[15]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Leonard, Karen Isaksen. Making ethnic choices: Califòrnia's Punjabi Mexican Americans, Philadelphia: Temple University Press. ISBN 978-1-56639-202-0.
  2. ↑ Leow, H. M. A.. «The “Mexican-Hindus” of Rural Califòrnia» (en en-us).
  3. ↑ Palhotra, Nishi. "The 'dirty Hindus' [1] archivat en Wayback Machine.." Hardnews.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Karen Leonard, PhD. «The World & I». The Washington Claves Corporation.
  5. ↑ 5,0 5,1 LaBrack, Bruce (22 de agost 1984). “Conflict and Compatibility in Punjabi-Mexican Immigrant Families in Rural Califòrnia, 1915-1965”. Journal of Marriage and Family 46 (3): 527–537. doi:10.2307/352595. ISSN 0022-2445.
  6. ↑ Leonard, Karen (1989). «Califòrnia's Punjabi-Mexican-Americans».
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 Jayasri Majumdar Hart. «Roots in the sand». PBS.
  8. ↑ Provost, Nyla. “Mixing: A History of Anti-Miscegenation Laws in the United States”. History in the Making 16 (1).
  9. ↑ Affairs, Public. «Berkeley Talks: The Page Act and the making of racialized US immigration control» (en en).
  10. ↑ «Immigration Act of 1917 (Agraneu Zone Act)» (en en-us).
  11. ↑ «Early Twentieth Century Mexican Immigration to the O. S.».
  12. ↑ «Background Essay on Early Twentieth Century Mexican Immigration to the O. S.».
  13. ↑ «Punjabi-Mexican Communities in South Texas | Ovations | UTSA's College of Lliberal and Fine Arts Magazine».
  14. ↑ Villegas, Jordan (2021-09-14). «The History of Califòrnia's Punjabi-Mexican Communities» (en en-us).
  15. ↑ «Interview with Karen Leonard on the Punjabi Mexican Community» (en en).

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Punyabíes-mexicans&oldid=1026686»