Anar al contingut

Pyrenae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Pyrenae, Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental / Journal of Western Mediterranean Prehistory and Antiquity (EISSN 2339-9171, DOI 10.1344/Pyrenae), és una publicació semestral editada per la Secció de Prehistòria i Arqueologia de l'Universitat de Barcelona.[1] La revista té com a objectiu promoure la difusió dels resultats de l'investigació, aixina com la comunicació i el debat científic, dins d'un marc cronològic que comprén des de la Prehistòria fins als inicis de l'Edat Mija, especialment en la regió del Mediterràneu occidental. Pyrenae és una revista semestral en un procés de revisió per parells cegos.

Impacte i indexación

[editar | editar còdic]

Pyrenae ha tingut un llarc recorregut des de la seua fundació en 1965. El seu impacte ha segut reconegut per Carhus Plus+ (A), ANEP (B), CIRCO (B), ERIH PLUS i SCOPUS (des de 2015).[2]

Pyrenae està indexada en les següents bases de senyes: DICE. Difusió i Calitat Editorial de les Revistes Espanyoles de Humanitats i Ciències Socials i Jurídiques, CINDOC, CSIC, CCHS, ANECA; APh.[3] El Année Philologique. Bibliographie critique et analytique del Antiquité gréco-latine (Société Internationale de Bibliographie Classique/SIBC); Dialnet; Generalitat de Catalunya. Tribuna d'Arqueologia; Google Scholar Metrics; InterClassica; ISOC, Ciències Socials i Humanitats, Centre de Ciències Humanes i Socials (CCHS) de el CSIC (SE); Latindex; PIO.[4] Periodicals Index Online; RACO. Revistes Catalanes en Accés Obert, REGESTA IMPERII. Akademie der Wissenschaften und der Literatur (DE) i Ulrich's Web.[5]

Història de la revista

[editar | editar còdic]

En esta primera etapa, la direcció de la revista va recaure sobre Lluís Pericot i Joan Maluquer, la secretaria sobre Ana Mª. Muñoz Amilibia, i constaven com a professors ajudants de la revista Agustina Forta, Ricardo Martín, Anna Mª. Rauret, Carme Solsona Pere Vegué i Miquel Oliva. El primer número, Pyrenae 1 de 1965, s'inaugurava en toda una serie de artículs que mostraven la voluntat en la que s'havia creat la revista: donar visibilitat als treballs d'investigació de l'Institut d'Arqueologia i Prehistòria de l'Universitat de Barcelona, portaveu de l'anomenada Escola d'Arqueologia de Barcelona. En este número 1, es va mostrar la tònica de lo que seria Pyrenae els següents anys en artículs de la mà de Pere Bosch Gimpera, Joan Maluquer, Pere de Palol, Lluís Pericot, Miquel Tarradell, junt en texts d'Antoni Arribes, Ana Mª. Muñoz, Anna Mª. Rauret, Mª. Lluïsa Serra, Carme Solsona, Glòria Trias, entre uns atres. Pyrenae va mostrar tant a nivell hispànic com a internacional l'impacte de l'arqueologia catalana.[6]

Pyrenae es va publicar de forma regular, en format in-8º i en unes 200/250 pàgines per volum, durant dotze números fins a 1976. A partir d'esta data es varen publicar quatre volums dobles fins als números 19-20, en 1983-84. Tanca la primera época el número 21 publicat en 1985, coincidint en el nomenament del Professor Maluquer, que havia segut l'impulsor de la revista, com a catedràtic emèrit.[1]

En 1993, els membres del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de l'Universitat de Barcelona varen decidir reprendre la revista Pyrenae, despuix d'una llarga interrupció de huit anys, en la voluntat de donar a conéixer l'investigació feta al nostre país.[7] Maria Àngels Menut va assumir la responsabilitat de la revista, com a Secretaria de Redacció primer i finalment com a Directora de la mateixa, assistida per un Consell de Direcció integrat per tots els catedràtics del Departament d'aquell moment, Josep M. Chapa, Josep M. Gurt, José Remesal i Mercè Roca, i per un Consell de Redacció que va ser eructando pero que inicialment va estar format per Francisco Gràcia, Fernando Martín, José Luis Maya, Rosario Navarro, Josep Padró i Joan Sanmartí.[8]

La publicació, en esta segona época, es va adaptar al seu temps, canviant el format de in 8.º a in 4.º i mantenint un gros d'unes 300 pàgines per volum. La revista estava constituïda per tres parts molt diferenciades. Una primera d'artículs, una segona cridada vària en treballs de menor voladizo i amplitut i finalment una tercera de resenyes. També es varen incloure durant este temps les necrológicas corresponents al professorat del Departament en actiu o jubilat que nos va deixar. Parlem d'un periodo en el que no existia la necessitat de publicar en revistes indexades i alluntades del círcul habitual de treball. Per este motiu cal remarcar que en la decena de números que es varen editar dins d'esta segona etapa varen ser habituals els treballs realisats per membres del mateix Departament i del seu entorn a investigació. També cal destacar que Pyrenae va servir de plataforma per la publicació d'artículs derivats d'algunes memòries de llicenciatura o parts de tesis rellevants. Es varen publicar 10 números en total fins al volum doble dels anys 2002-2003, sent el primer el corresponent als volums 22/23 reservats per a un mereixcut homenage al professor Joan Maluquer que, no obstant es publicarien anys més vesprada al final d'este periodo.[8]


L'any 2003 es va mamprendre un procés de replanteig de la revista, donant lloc a una nova proposta de publicació mantenint el títul i l'idea de revista del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de l'Universitat de Barcelona. Esta nova proposta va ser presentada per Gisela Ripoll junt en Rosa Mª. Albert i Jaume Buxeda. Es va inaugurar aixina una nova etapa de la revista.[6]

La tercera época de Pyrenae, la d'inicis de el XXI , es va inaugurar en el volum 35 de l'any 2004. La responsabilitat de l'edició va recaure sobre Gisela Ripoll contant en Rosa Mª. Albert, Jaume Buxeda i Víctor Revilla com a Editors Adjunts. En el pas dels anys esta tasca d'Editors Adjunts ha anat eructando i hui en dia assumixen esta responsabilitat Miguel Ángel Cau i I. Dumenge. Este equip està assistit pels Editors Associats, investigadors de renom internacional que d'una manera o una atra estan lligats en l'Universitat de Barcelona i a la revista Pyrenae (vore Editors Associats).[9]

En esta nova etapa Pyrenae es vol situar com a referent dins de les publicacions científiques periòdiques de la península ibèrica i de l'oest de la Mediterrànea. A partir d'este moment Pyrenae, es va passar a denominar Pyrenae, Revista de Prehistòria i Antiguetat de la Mediterrànea Occidental / Journal of Western Mediterranean Prehistory and Antiquity. L'us doble de català i anglés del subtítul mostra la posició de la revista com a publicació de referència en este espai i en un ampli marc cronològic, des de la Prehistòria fins a inicis de l'Edat Mija. Es va tornar a un format in-8.º per a fomentar una consulta i llectures més àgils, i es varen passar a publicar dos números l'any. Des de llavors Pyrenae va aplicar tots els requisits per a convertir-se en una revista líder, el que va supondre seleccionar els artículs somesos a evaluació en molta cura, aplicar una política sèria i rigorosa en l'evaluació per pars cegos, una estricta puntualitat en la publicació, i anar adaptant Pyrenae a la mateixa velocitat que corren les noves tecnologies. La semestralitat de la revista permet una gestió i edició dinàmiques donant una eixida immediata a l'investigació en curs, la qual cosa és un dels valors que fomenta la pròpia revista. Aixina mateix, la revista en dos volums permet fer un primer número en un artícul de fondo i una série de 4 o 5 artículs. El segon número, també en una série de dos o tres artículs, un fòrum de discussió si existix tema o voluntat per a fer-ho, un apartat important de resenyes, i el llistat de Tesis Doctorals i Treballs Finals de Màster que permeten contrastar l'investigació que s'està portant a terme a la Secció de Prehistòria i Arqueologia de l'Universitat de Barcelona[10]

L'any 2009 va supondre un pas de gran importància per Pyrenae. El CRAI-Centre de Recursos per a l'Aprenentage i l'Investigació de l'Universitat de Barcelona va fer l'esforç, gràcies a les ajudes concedides pel Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC), de posar en ret a disposició de tots els usuaris en accés obert els texts publicats a Pyrenae en els seus, llavors 40 números. Des de les hores els artículs publicats es pengen en format pdf en el repositori cooperatiu Revistes Catalanes en Accés Obert un colp publicat el número en paper, facilitant l'accés als resultats de l'investigació i la seua difusió immediata.[10]


Pyrenae, Revista de Prehistòria i Antiguetat de la Mediterrànea Occidental / Journal of Western Mediterranean Prehistory and Antiquity, té la voluntat de continuar apostant per l'excelència en l'investigació, tal com varen fer els seus fundadors a mitan de el XX , adaptant-se als temps i als mijos que la societat i la ciència posen a la seua disposició. L'any 2015 es va celebrar els 50 anys de Pyrenae, en 46 números publicats fins al present i l'edició d'un volum especial: Pyrenae. 1965-2015 Número Especial 50è Natalici, a on s'arreplega l'estat de l'investigació de tots els grups d'investigació de l'Universitat de Barcelona dedicats a la Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia.[10]

Intercanvis

[editar | editar còdic]

Des de la seua fundació, en 1965, la revista Pyrenae va iniciar una important política destinada a priorisar l'intercanvi en institucions científiques de tot lo món. L'intenció era construir des de zero el fondo de la nova biblioteca de l'Institut d'Arqueologia i Prehistòria de l'Universitat de Barcelona, que més alvance passaria al Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia; el trasllat de la Facultat de Geografia i Història, en 2006, a la sèu actual de l'Arraval, en ple centre històric de Barcelona, va fer que la Biblioteca d'Arqueologia quedara integrada en el conjunt de la Biblioteca de la Facultat de Geografia i Història.[6]

La principal finalitat de la publicació i dels numerosos intercanvis era poder accedir, de forma immediata, a les novetats que es publicaven en tot lo món en els camps de la Prehistòria, el Història Antiga i l'Arqueologia. Al mateix temps Pyrenae tenia que ser l'orgue més adequat per a donar a conéixer els treballs científics dels investigadors de l'Institut d'Arqueologia i Prehistòria i, per extensió, dels llicenciats i doctors eixits de l'Universitat de Barcelona. Els intercanvis varen ser, per lo tant, una de les claus del naiximent de Pyrenae.[6]

Pyrenae s'identifica pel logotip del dibuix d'un barco. Este logotip era el de l'Institut d'Arqueologia i Prehistòria de l'Universitat de Barcelona i com tal va ser utilisat en les Publicacions Eventuals i es va incorporar a la revista en 1993, en el recomençament de la segona época de la publicació. El barco es troba representat en el cridat ‘Vas de les Naus' procedent del poblat ibèric del Cerro d'en Boscà (Badalona).[fa falta citació]

Archiu:Pyrenae 2.png
"Vas de les Naus" del poblat ibèric de Mas Boscà

Es tracta d'una gerra bitroncocònica en ceràmica grisa de la costa catalana (COTCAT) (109 cm d'altura i 108 de diàmetro) en dos nanses i una decoració incisa de dos barcos a la mar, evocat per unes llínees ondulades. La peça es data en el III La gerreta va ser donada a l'Institut d'Arqueologia i Prehistòria de l'Universitat de Barcelona. L'any 1993 el Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de l'Universitat de Barcelona va deixar ho ‘Vas de les Naus' en depòsit al Museu de Badalona (N.º Registre: MB-4581) i finalment, en 2009, es va cedir la propietat al Museu. La peça mencionada en numeroses publicacions va ser publicada en el primer número de Pyrenae, cf. Joan Maluquer de Malnoms, “Una vasija excepcional del poblat ibèric de Mas Boscà”, Pyrenae 1, 1965, 129-138, 6 figs, 2 láms. L'estudi va ser repres/représ, en la troballa de nous fragments, per E. Junyent i V. Baldellou, Una vivenda ibèrica de Mas Boscà, Publicacions Eventuals 21, Institut d'Arqueologia i Prehistòria, Universitat de Barcelona, Barcelona 1972 (aneu. Príncip de Viana 33,126-127, 1972, 5-68). Els dibuixos publicats pel Dr. Maluquer són del dibuixant Antonio Bregante, i han segut represos per Ramon Álvarez, incorporant les noves peces trobades per Junyent i Baldellou. Les fotos del 'Vas de les Naus' que veeu en esta pàgina són del fotógraf A. Guillén.[8]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «Pyrenae». Consultat el 17 de març de 2017.
  2. «Descripció de Pyrenae - Dialnet» (en és). Consultat el 21 de març de 2017.
  3. G.I. Evaluació de Publicacions Científiques www.cchs.csic.es/epuc Centre de Ciències Humanes i Socials Consell Superior d'Investigacions Científic.Consultat el 18 de setembre de 2020.
  4. EC3: Evaluació de la Ciència i de la Comunicació Científica Universitat de Granada.
  5. «Presentació» (en català). Consultat el 21 de març de 2017.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Vol. 46, Núm. 1, Pyrenae.
  7. «Pyrenae | enciclopèdia.cat» (en català). Consultat el 21 de març de 2017.
  8. 8,0 8,1 8,2 Pyrenae, Vol. 46, Núm. 1,.
  9. Pyrenae, Vol. 46, Núm. 1.
  10. 10,0 10,1 10,2 Pyrenae, Número especial 50è aniversari.


Referències

[editar | editar còdic]