Q'umarkaj

Q'umarkaj

Qꞌumarkaj, Kumarcaaj, Cumarcaj, Gumarkaaj o Gumarcaj (AFI: [qʼumarˈkah]) (del quiché: Q’umarkah ‘Lloc de la canya vella’) és un lloc arqueològic en el suroest del departament d'El Quiché, en Guatemala. Es coneix també com Utatlán Plantilla:Eti, la traducció en náhuatl del nom de la ciutat. Qꞌumarkaj era una de les ciutats mayas més poderoses quan els espanyols varen aplegar a la regió en el XVI. Era la capital del regne dels mayas quiché, en el posclásico tardà. A l'inici de la conquista espanyola, Qꞌumarkaj era una capital relativament nova, prenent en conte que la capital del regne kꞌicheꞌ havia segut inicialment situada en Jakawitz (identificat com el lloc arqueològic Chitinamit) i després en Pismachi'.

Qꞌumarkaj va ser fundat immediatament al nort de Pismachi durant el regnat de Qꞌuqꞌumatz («serp emplumada» en idioma kꞌicheꞌ) a l'inici del sigle XV. En térmens arqueològics i etnohistóricos, Qꞌumarkaj és la més coneguda de les capitals del altiplano maya del Posclásico Tardà. La primera referència al lloc en espanyol es produïx en les cartes d'Hernán Cortés des de Mèxic.

Etimologia

L'orige etimològic del nom ve del idioma quiché qꞌumarkaj «lloc de canya vella».

Qꞌumarkaj ve de Qꞌumqaraqꞌaj en l'idioma kꞌicheꞌ. Encara que a sovint li'l traduïx com a «lloc de canya vella» o «lloc de canya podrida», la traducció més exacta de Qꞌumaꞌrkaꞌaaj és «cases de canya podrida» (qꞌumaꞌr = «podrida»; kaꞌaaj = «casa o cabanya construïda de canya»).

Els aliats tlaxcaltecas que varen acompanyar als conquistadors espanyols, ho varen traduir al náhuatl com Tekpan Otlatlan. La paraula Tekpan va ser afegida per a distinguir la ciutat com una capital o sèu de govern, equivalent a la paraula Tollan utilisada en Mesoamérica en temps anteriors.

Ubicació

Les ruïnes de la ciutat es troben a a l'oest de la ciutat de Santa Creu del Quiché. Qꞌumarkaj ocupa un replanell de rodejada de barrancs en una profunditat de més de que formen bones defenses naturals. Els barrancs formen part del sistema de drenage hidrològic que alimenta el riu Negre que desemboca en el riu Chixoy, i finalment en el riu Usumacinta i el Golf de Mèxic. Una calçada natural al surest del lloc conecta el replanell en la planura a l'est.

Qꞌumarkaj és el major lloc d'una conglomeraació de cinc llocs importants en un àrea de sol . Els llocs d'Atalaya i Pakaman es troben a l'est, Pismachi se situa al sur, i Chisalin al nort de Qꞌumarkaj. Hi ha indicacions de que els terrenys entre els llocs també eren densament poblats.

Vore també

• Cerro Quiac
• Chojolom
• Regne Kꞌicheꞌ de Qꞌumarkaj
• Conquista de Guatemala

Referències

Carmack, Robert M.American Antiquity.Society for American Archaeology.46(2)

323-341.

<cite style="font-style:normal" id="CITAREFCarmack, Robert M.2001a">Carmack, Robert M. (2001a). Kik'ulmatajem li K'iche'aab': Evolució del Regne K'iche', Guatemala: Iximulew. OCLC 253481949. ISBN 99922-56-22-2.

<cite style="font-style:normal" id="CITAREFCarmack, Robert M.2001b">Carmack, Robert M. (2001b). Kik'aslemaal li K'iche'aab': Història Social dels K'iche's, Guatemala: Iximulew. OCLC 47220876. ISBN 99922-56-19-2.

Christenson, Allen J. «K’iche’ - English Dictionary and Guide to Pronunciation of the K’iche’-Maya Alphabet» (PDF). FAMSI. Consultat el 4 de febrer de 2009.

<cite style="font-style:normal" id="CITAREFCoe, Michael D.1999">Coe, Michael D. (1999). The Maya, 6ª edició edició, Londres & New York: Thames & Hudson. OCLC 59432778. ISBN 0-500-28066-5.

Díaz del Castell, Bernal (2011). Història verdadera de la conquista de la Nova Espanya II, Barcelona: Linkgua digital. ISBN 978-8-499-53906-5.

Fox, John W.American Anthropologist, New Series.Blackwell Publishing on behalf of the American Anthropological Association.Oxford/Arlington, VA:91(3)

656-681.Consultat el 1 de febrer de 2009.

<cite style="font-style:normal" id="CITAREFFox, John W.1991">Fox, John W. (1991). «The Lords of Light Versus the Lords of Dark: The Postclassic Highland Maya Ballgame», Vernon Scarborough and David R. Wilcox (eds.) (ed.). The Mesoamerican Ballgame, Tucson: University of Arizona Press, pp. pp.213–238. OCLC 51873028. ISBN 0-8165-1360-0.

Fox, John W.Current Anthropology.University of Chicago Press.37(5)

811-830.Consultat el 4 de juny de 2009.

<cite style="font-style:normal" id="CITAREFKelly, Joyce1996">Kelly, Joyce (1996). An Archaeological Guide to Northern Central America: Belize, Guatemala, Hondures, and El Salvador, Norman: University of Oklahoma Press. OCLC 34658843. ISBN 0-8061-2858-5.

Milbrath, Susan(2003).Ancient Mesoamerica, 14 (2003).Cambridge University Press.

pp.1-46.

Recinos, Adrian (1952, 1986). Pedro de Alvarado: Conquistador de Mèxic i Guatemala, 2ª edició, CENALTEX Centre Nacional de Llibres de Text i Material Didàctic «José de Pineda Ibarra». OCLC 243309954.

Rivera Dorat, Miguel (1986). Els Mayas dels temps tardans, Societat Espanyola d'Estudis Mayas. ISBN 978-8-43987-120-0.

Sharer, Robert J. (2000). «The Maya Highlands and the Adjacent Pacific Coast», Richard E.W. Adams & Murdo J. Macleod (eds.) (ed.). The Cambridge History of the Native Peoples of the Americas, Vol. II: Mesoamérica, part 1, Cambridge University Press, pp. 449–499. OCLC 33359444. ISBN 0-521-35165-0.

Sharer, Robert J. (2006). The Ancient Maya, 6a (fully revised) edició, Stanford, CA: Stanford University Press. OCLC 57577446. ISBN 0-8047-4817-9.

Stephens, John L. (1969). Incidents of Travel in Central America, Chiapas, and Yucatan, Vol. 2 (PDF online facsimilePDF online facsimile), New York: Dover Publications, pp. 169-180.

Weeks, John M.(1997).Apunts arqueològics.5(1)

7-26.