Química matemàtica
La química matemàtica és l'àrea a les noves i no trivials, i s'ocupa principalment dels models matemàtics dels fenomens químics matemàtics.[1] La química matemàtica fa un us intensiu de l'informàtica, pero no deu confondre's en la química computacional.
Les principals àrees d'investigació en química matemàtica inclouen la teoria de grafos aplicada a la química, que tracta de la topología, per eixemple, l'estudi matemàtic de l'isomeria i el desenroll de descriptores topològics o índexs que troben aplicació en la relació quantitativa estructura-propietat, i els aspectes químics de la teoria de grups, que troben aplicacions en estereoquímica i química quàntica.
L'història de l'enfocament matemàtic en la química es remonta a finals de el XIX. Georg Helm va publicar un tractat titulat "Els principis de Química matemàtica: l'energètica dels fenomens químics" en 1894.[2] Algunes de les publicacions periòdiques contemporànees que estan més especialisades en este camp són MATCH Communications in Mathematical and in Computer Chemistry, publicada per primera volta en 1975, i el Journal of Mathematical Chemistry, publicat per primera volta en 1987.
Els models bàsics que ampra la química matemàtica són el grafo molecular i l'índex topològic.
En 2005, l'Acadèmia Internacional de Química Matemàtica (International Academy of Mathematical Chemistry, IAMC) va ser fundada en Dubrovnik (Croàcia) per Milà Randic. En 2009, els membres de l'Acadèmia eren 82 científics de tot lo món, entre els que es troben sis científics guardonats.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ A review of the book by Ivan Gutman, Oskar E. Polansky, "Mathematical Concepts in Organic Chemistry" in SIAM Review Vol. 30, No. 2 (1988), pp. 348-350
- ↑ Helm, Georg. The Principles of Mathematical Chemistry: The Energetics of Chemical Phenomena. translated by J. Livingston R. Morgan. New York: John Wiley & Sons, 1897. [1]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Química matemática» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.