Quan vullc plorar no plore
Quan vullc plorar no plore és la quinta novela de l'escritor veneçolà Miguel Otero Silva, publicada per editorial Temps Nou, el 25 de juny de 1970. Està considerada una de les més importants dins de l'obra d'Otero i de la lliteratura veneçolana en general.
Resenya
[editar | editar còdic]Es caracterisa per un desplegament exagerat d'innovacions lliteràries com l'influència de la cinematografia i l'us de múltiples veus narratives. Basada en els anys 1950 i 1960, durant el desenroll de l'història Otero expon les condicions socials i polítiques de la Veneçola d'eixa época. Segons l'esposa d'Otero, la novela va ser escrita durant un retir de quatre mesos en la Vila Guillichini, un castell medieval de la seua propietat en Arezzo, Itàlia.[1]
El títul està pres d'un vers del poema "Cançó d'autumne en primavera" escrit pel poeta nicaragüense Rubén Darío.
La novela va ser duta al cine per Maurici Wallerstein en 1973 i produïda en Colòmbia en format miniserie en 1991. En 2009 la miniserie va ser adaptada al format telenovela baix el títul Els Victorinos pel canal nortamericà Telemundo. Al moment de la seua estrena el 23 de juny, la telenovela va obtindre la major audiència en l'història d'eixe canal.[2] En 2011 la colombiana RCN Televisió va realisar la telenovela Tres Milacres, en la que ara la profecia cau sobre tres dònes, que tindran que enfrontar el seu passat i un amor que les unix.
L'obra va ser duta al teatre pel grup Rajatabla de Caracas en 2009 en una adaptació de José Domínguez-Bo en l'Ateneu de Caracas, i reestrenada en 2012 per la mateixa agrupació per al Festival Internacional de Teatre de Caracas.
Sinopsis
[editar | editar còdic]La novela comença pocs dies abans del derrocament de Rómulo Gallecs i el començ de la dictadura de Marcos Pérez Jiménez i conta l'història de tres veneçolans de distintes classes socials que compartixen el mateix nom, data de naiximent (8 de novembre de 1948) i de mort (el mateix dia de 1966 en el que els tres es troben). El jove de classe baixa (Victorino Pérez) es torna un criminal comú, el de classe mija (Victorino Perdomo) s'unix a la guerrilla i el de classe alta (Victorino Peralta) es lliga a una colla de chicons rics. Les anècdotes vitals dels tres chicons servixen com a vehículs per a plasmar la condició en cada u dels seus estrats socials i els efectes de l'ambient de violència i inestabilitat que permeaba al país en eixe moment.
Vore també
[editar | editar còdic]- Quan vullc plorar no plore (película)
- Els Victorinos
- Quan vullc plorar no plore (Els Victorinos)
- Tres Milacres (Colòmbia)
- Tres Milacres (Mèxic)
Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ Quan vullc plorar no plore, de Miguel Otero Silva: forcalls d'una rebelia. Jacqueline Goldberg. El Nacional, 1 de març de 1998.
- ↑ Bill Gorman. «Els Victorinos Is Telemundo’s Highest Rated 10pm Premiere Ever» (en anglés). tvbythenumbers. zap2it. com. Archivat des d'el original, el 28 de juny de 2009. Consultat el 22 de novembre de 2013.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cuando quiero llorar no lloro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.