Quant
En física i en física quàntica, el terme quant[1] (del llatí quàntum, plural quanta, que significa «cantitat») denota en la física quàntica tant el valor mínim que pot prendre una determinada magnitut en un sistema físic, com la mínima variació possible d'este paràmetro en passar d'un estat discret a un atre.[2] Es parla de que una determinada magnitut està cuantizada segons el valor de quant. És dir, el quant és una proporció determinada per la magnitut donada.
Esta unitat va ser proposta pel conegut científic Max Planck.
Un eixemple del modo en que algunes cantitats rellevants d'un sistema físic estan cuantizadas es dona en el cas de la càrrega elèctrica d'un cos, que solament pot prendre un valor que siga un múltiple sancer de la carrega de l'electró. En la moderna teoria quàntica, encara que se seguix parlant de cuantización, el terme quant ha caigut en desús. El que les magnituts estiguen cuantizadas es considera ara un fet secundari i menys definitorio de les característiques essencials de la teoria.
En informàtica un quant de temps és un menut interval de temps que s'assigna a un procés per a que eixecute les seues instruccions. El quant és determinat pel planificador de processos utilisant algun algoritme de planificació.
Història
[editar | editar còdic]La paraula «quàntum» prové del llatí «quantus», per «quanta [cantitat]». «Quanta», abreviatura de «quanta d'electricitat» (electrons) va ser utilisada per Philipp Lenard en un artícul de 1902 sobre l'efecte fotoeléctrico, qui va acreditar a Hermann von Helmholtz l'us de la paraula en el camp de l'electricitat. No obstant, la paraula «quàntum» en general era ben coneguda abans de 1900,[3] i a sovint utilisada per meges, com per eixemple en el terme quàntum satis. Tant Helmholtz com Julius von Mayer eren mèdics ademés de físics. Helmholtz va utilisar «quàntum», fent referència a calfar, en el seu artícul[4] sobre el treball de Mayer, i de fet, la paraula «quàntum» es pot trobar en la formulació de la primera llei de la termodinàmica de Mayer en la seua carta de 24 de juliol de 1841.[5] Max Planck va utilisar «quanta» per a significar «quanta de matèria i electricitat»,[6] de gas i de calor.[7] En 1905, en resposta al treball de Planck i al treball experimental de Lenard, que havia explicat els seus resultats usant el terme «quanta d'electricitat», Albert Einstein va sugerir que la radiació existia en paquets espacialmente localisats que va cridar "quants de llum" ("lightquanta").[8]
El concepte de cuantización de la radiació va ser descobert en 1900 per Max Planck, que havia estat tractant d'entendre l'emissió de radiació dels objectes calents, coneguda com radiació del cos negre. En assumir que l'energia solament pot ser absorbida o lliberada en paquets discrets, menuts, diferencials, que va cridar "paquets" o "elements d'energia",[9] Planck va explicar el fet de que certs objectes canviaven de color quan es calfaven.[10] El 14 de decembre de 1900, Planck va informar de les seues troballes revolucionàries a la Deutsche Physikalische Gesellschaft (Societat Alemana de Física) i va introduir l'idea de la quantificació per primera volta com a part de la seua investigació sobre la radiació del cos negre.[11] Com a resultat dels seus experiments, Planck va deduir el valor numèric de h, conegut com constant de Planck, i també va poder reportar un valor més precís per al número de Avogadro-Loschmidt, el número de molècules reals en un mol i l'unitat de càrrega elèctrica, a la Societat Alemana de Física. En acabant de que es validara la seua teoria, Planck va ser guardonat en el Premi Nobel de Física en 1918 pel seu descobriment.
Vore també
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Wiener, N. (1966). Differential Solace fertoji de ghf etc, Quàntum Systems, and Prediction. Cambridge: The Massachusetts Institute of Technology Press
- ↑ E. Cobham Brewer 1810–1897. Dictionary of Phrase and Fable. 1898.
- ↑ von Helmholtz, Hermann (1896). Robert Mayer's Priorität, 4 edició (en alemà), Braunschweig: Vieweg, pp. 401-414. vore p. 405
- ↑ Herrmann, A. Weltreich der Physik, GNT-Verlag (1991) [1] (en alemà)
- ↑ (1901).Annalen der Physik.309(3)
- 564–566.doi:10.1002/andp.19013090311. (en alemà)
- ↑ (1883).Annalen der Physik.255(6)
- 358.doi:10.1002/andp.18832550612. (en alemà)
- ↑ (1905).Annalen der Physik.17(6)
- 132–148.doi:10.1002/andp.19053220607. (en alemà). A partial English translation is available from Wikisource.
- ↑ Max Planck(1901).Annalen der Physik.309(3)doi:10.1002/andp.19013090310.
- ↑ Brown, T., LeMay, H., Bursten, B. (2008). Chemistry: The Central CIENCIA Upper Saddle River, NJ: Pearson Education ISBN 0-13-600617-5
- ↑ (1961).Archive for History of Exact Sciences.1(5)
- 459.doi:10.1007/BF00327765.
12. ¿Quànt equival un quàntum d'energia? Explicat per a estudiants en la fòrmula de Planck
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cuanto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.