Quemarropa
L'alcanç a quemarropa (també a bocajarro)[1] és qualsevol distància sobre la qual una determinada arma de fòc pot alcançar un objectiu sense necessitat d'elevar el canó per a compensar la caiguda de la bala, és dir, l'arma pot apuntar horisontalment a l'objectiu.[2][3] Per a objectius més allà d'esta distància, el tirador tindrà que apuntar el canó de la seua arma de fòc a una posició per damunt de l'objectiu, i les armes de fòc que estan dissenyades per a dispars de llarc alcanç generalment tenen mires ajustables per a ajudar al tirador a alcançar objectius més allà d'esta distància. L'alcanç màxim a quemarropa d'un arma de fòc dependrà d'una varietat de factors, com la velocitat d'eixida i el tamany de l'objectiu.[4]
En l'us popular, l'alcanç a quemarropa ha aplegat a significar un alcanç extremadament propenc en un arma de fòc, pero no lo suficientment prop com per a ser un dispar de contacte.[5]
Història
[editar | editar còdic]El primer us registrat d'un terme equivalent al de a quemarropa data de la década de 1570 i provablement siga d'orige francés, derivant de pointé à blanc, «apuntat al blanc», del com provablement es derive el terme en anglés, point-blank range. Es creu[6] que la paraula blanc pot usar-se per a descriure un chicotet punt blanc per a apuntar que anteriorment es trobava en el centre dels blancs de tir. No obstant, ya que cap de les primeres fonts menciona un objectiu central blanc, blanc pot referir-se a un espai buit o un punt d'elevació zero en provar l'alcanç.[7]
El terme es va originar en les tècniques utilisades per a apuntar en canons de avancarga. Els seus canons s'estretien des de la recambra fins al canó, de modo que quan la part superior del canó es mantenia horisontal, el seu orifici en realitat es trobava en un àngul elevat. Açò va provocar que el proyectil s'elevara per damunt de la llínea de visió natural poc despuix d'eixir de la boca i després caiguera per baix d'ella despuix d'alcançar el vèrtiç del seu trayectòria parabòlica llaugerament.[8]
Disparant repetidament un proyectil determinat en la mateixa càrrega, es podia medir el punt en el que el proyectil caïa per baix del fondo de l'orifici. Esta distància es considerava l'alcanç a quemarropa: qualsevol objectiu dins d'ella requeria que es pressionara l'arma; qualsevol cosa més allà requeria elevació, fins al àngul de major alcanç alguna cosa abans dels 45 graus.[8]
Varis canons de el XIX tenien un alcanç a quemarropa de 228,6 metros (250 yd) (Obús de 12 lliures, 0,3 kg (0,595 lb) de càrrega de pólvora), fins a casi 983 m (1075 yd) (carronada de 30 lb, perdiganes sòlides, Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. carrega de pólvora).[8]
Armes curtes
[editar | editar còdic]Alcanç màxim a quemarropa
[editar | editar còdic]_superimposed_over_silhouetted_soldier.png){kind=link}
Les armes de fòc curtes a sovint s'apunten de modo que la seua llínea de visió i la trayectòria de la bala estiguen dins d'un cert marge acceptable fins a l'alcanç més llarc possible, cridat alcanç màxim a quemarropa. L'alcanç màxim a quemarropa és principalment una funció de la balística externa d'un cartuig i el tamany de l'objectiu: les rondes d'alta velocitat tenen alcanç a quemarropa llarcs, mentres que les rondes llentes tenen alcanç a quemarropa molt més curts. El tamany de l'objectiu determina fins a quin punt per damunt i per baix de la llínea de visió pot desviar-se la trayectòria d'un proyectil. Atres consideracions inclouen l'altura de la mira i la caiguda acceptable ans que un dispar siga ineficaç.[9]
Caça
[editar | editar còdic]Un objectiu gran, com l'àrea vital d'un cérvol, permet una desviació d'uns pocs centímetros (fins a 10 cm) i al mateix temps garantisar un colp ràpidament incapacitante. Animals amoladors com els gossos de la praderia requerixen una desviació molt menor, menys d'una polzada (aproximadament 2 cm).[10] L'altura de les mires té dos efectes a quemarropa. Si les mires estan per baix de la desviació permesa, llavors l'alcanç a quemarropa comença en la boca del canó, i qualsevol diferència entre l'altura de la mira i la desviació permesa es pert en la distància que podria haver estat en l'alcanç a quemarropa. Les mires més altes, fins a la desviació màxima permesa, allunten l'alcanç màxim a quemarropa de l'arma. Les mires que són més altes que la desviació màxima permesa espenten l'inici del ranc a quemarropa més llunt de la boca; Açò és comú en els rifles varmint, a on solament a voltes es realisen dispars propencs, ya que coloca l'alcanç a quemarropa fora de l'alcanç esperat dels objectius habituals.
Militar
[editar | editar còdic]Coneguda també com a «batalla zero», l'alcanç màxim a quemarropa és crucial en l'eixèrcit. Els soldats reben instruccions de disparar a qualsevol objectiu dins d'este alcanç simplement colocant la mira de la seua arma en el centre de massa de l'objectiu enemic. Qualsevol error en l'estimació de l'alcanç és efectivament irrellevant, ya que un dispar ben dirigit impactarà en el tors del soldat enemic. No es necessita correcció d'altura en la «batalla zero» o en una distància menor; no obstant, si pot resultar en un tir en el cap o inclús en un fallo total. La hebilla del cinturó s'utilisa com a punt zero de batalla en la doctrina militar russa i exsoviética.[11][12]
El primer fusil d'assalt produït en massa, el StG 44 de la Segona Guerra Mundial, i els seus prototips anteriors tenien llínees de mira de ferro elevades sobre l'eix de l'orifici per a ampliar l'alcanç a quemarropa. La tendència actual de mires elevades i dispars més plans de cartuchos de major velocitat en els rifles d'assalt es deu en part al desig d'ampliar encara més l'alcanç màxim a quemarropa, lo que fa que el rifle siga més fàcil d'usar.[13][14] Elevant la llínea de visió Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. sobre l'eix de l'orifici, introduïx un problema de paralaje inherent quan la trayectòria del proyectil creua el pla d'observació horisontal dos voltes. El punt més propenc a l'arma ocorre mentres la bala puja per la llínea de visió i es diu propenc al zero. El segon punt ocorre quan el proyectil descendix a través de la llínea de visió. Es diu zero lluntà. A distàncies més propenques, per baix del ranc propenc a zero (normalment entre Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist.), el tirador deu apuntar alt per a colocar els tirs a on desige.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «bocajarro | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAE - ASALE».
- ↑ The United Service Journal and Naval and Military Magazine, 1831 Part III: "What is point-blank range?—with the gun-carriage standing on a level plane, point-blank range is the distance to which the shot will reach from the gun fired from its horisontal position, (as specified above,) before it touches the ground"
- ↑ Charles Henry Owen (1871). The Principles and Practice of Modern Artillery: Including Artillery Material, Gunnery and Organization and Use of Artillery in Warfare p.247: "The point blank range of a gun is the range obtained at the first graze of the shot, when the piece is plagau on its carriage is fired, with the service charge, on a horisontal plane with no elevation; that is to say, when the axis of the gun is parallel to the plane."
- ↑ «Point Blank Range Calculator». ShootersCalculator.com.
- ↑ «Definition for "point blank range"». MidwayUSA. Archivat des d'el original, el 2007-12-08. Consultat el 2007-09-11.
- ↑ Forsyth, Mark (2011). The etymologicon: A circular stroll through the hidden connections of the English language (en en), Icon Books Ltd. ISBN 9780425260791.
- ↑ «point-blank | Origin and meaning of point-blank by Online Etymology Dictionary» (en en). www.etymonline.com. Consultat el 2018-10-03.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 (1848) Instruction Upon the Art of Pointing Cannon, J. and G. S. Gideon.
- ↑ «Point Blank Range». exteriorballistics.com. Consultat el 2007-09-11.
- ↑ «Point Blank Range». Lloeu From A Disk. Archivat des d'el original, el 2007-08-01. Consultat el 2007-09-11.
- ↑ Gordon Rottman (24 May 2011). The AK-47: Kalashnikov-séries Assault Rifles, Osprey Publishing, pp. 42–. ISBN 978-1-84908-835-0.
- ↑ «Using a 400 ficar zero with 5.45x39». Consultat el 2014-11-16.
- ↑ «An Improved Battlesight Zero for the M4 Carbine and M16A2 Rifle». Consultat el 2007-09-11.
- ↑ «TM 9-1005-319-10 (2010) – Operator's Manual for Rifle, 5.56 MM, M16A2/M16A3/M4 (Battlesight Zero pages 48–55)». Consultat el 2014-06-03.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Nosworthy, Brent (1995). marconibrenner, Constable and Co. Ltd. ISBN 0-09-477240-1.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Quemarropa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.