Quimiurgia

La quimiurgia és la disciplina encarregada d'estudiar l'efecte de les reaccions químiques en el camp de l'agricultura i els seus sectors afins. És també coneguda baix el nom de química agrícola o, en el seu defecte, "agroquímica". El seu estudi es troba basat en la mescla dels principis químics, biològics i bioquímics per a la transformació de matèries primeres a productes.

Història

La paraula quimiurgia (en inglés: chemurgy) va ser falcada pel químic nortamericà William J. Hale i publicitada per primera volta en el seu llibre de 1934 The Farm Chemurgic. El concepte va ser desenrollat en els primers anys de el XX, per eixemple, varis productes, inclosos raspalls i películes cinematogràfiques, es varen fabricar a partir de celulosa. A partir de la década de 1920, alguns nortamericans prominents varen començar a advocar per un víncul més ampli entre els agricultors i l'indústria. Entre ells es trobaven William J. Hale i el periodiste agrícola Wheeler McMillen.

La quimiurgia va demostrar el seu valor durant la Segona Guerra Mundial, particularment per a aliviar l'escassea de caucho causada quan Japó va tallar la major part del suministrament d'Estats Units. La dacsa es va usar com a matèria primera en gran part del caucho sintètic produït durant la guerra. Vàries atres plantes, incloent guayule i dent de lleó rus, varen ser investigades com a fonts de caucho. En el Mig Oest dels Estats Units, s'encorajava als escolars que recolectaren algodoncillo, que anteriorment es considerava una molèstia, pero que en este moment es valorava per a un nou paper com a farcidura en el jupetí salvavides militar.

En anys recentes, hi ha hagut un resorgiment d'interés en la quimiurgia, encara que la paraula va caure en desús. En 1990, Wheeler McMillen, llavors en 97 anys, va organisar una conferència d'entusiasta de la quimiurgia en Washington D. C. La conferència va crear el Consell dels Nous Usos.