Ròtula
La ròtula[1] (patella) és un os sesamoideo situat en el pla anterior de l'articulació del genoll, engastada en el tendó del cuádriceps. És aplanada, de forma triangular en vèrtiç inferior, i el seu eix major medix uns 5 cm. La vora superior (base) i la cara anterior reben les fibres del tendó del cuádriceps, i del seu vèrtiç partix el lligament rotuliano que continua al tendó del cuádriceps. La cara posterior (cara articular) posseïx la superfície articular per al fèmur i, per davall, una zona rugosa relacionada en formacions adiposas de l'articulació del genoll. La superfície articular consta de dos alvertents laterals separades per una cresta roma central que s'adapten a la superfície rotuliana del fèmur. Es considera l'os sesamoideo més gran del cos humà.
En el cos humà
[editar | editar còdic]
Es troba en la part anterior de la genoll. El seu vèrtiç s'articula en el fèmur. La ròtula és un os pla i redonejat que es troba inclós en el tendó terminal del múscul cuadriceps femoral i està situat per davant de l'extremitat inferior del fèmur.
Poden considerar-se en ell una cara anterior, una cara posterior, la base, el vèrtiç o apex i dos vores laterals.
Els quatre caps del cuádriceps (M. vast intermig, M. vast lateral, M. vast medial, M. recte femoral) es condensan en làmines tendinosas que confluïxen en la proximitat de la ròtula formant el tendó del cuádriceps, en la gruixa del qual es localisa la ròtula. El major component de fibres emergix pel vèrtiç inferior de la ròtula i forma una potent cinta tendinosa denominada lligament rotuliano que s'inserta en la tuberosidad de la tíbia.
Del sector inferior de les vores laterals de la ròtula emergixen làmines fibrosas, les quals contribuïxen a reforçar l'articulació del genoll. Un aspecte d'interés és que els components tendinosos fibrilares de cada pancha del cuádriceps ocupen plans diferents i poden ser identificats en la regió rotuliana. Les fibres del recte femoral, són les més superficials i algunes d'elles boten fins al lligament rotuliano sense insertar-se en la ròtula. Les fibres dels vast mijal i vast lateral i ocupen un pla més profunt i, com s'ha descrit abans, part dels seus components emergixen per les vores laterals de la ròtula per a reforçar l'articulació del genoll. Les fibres més profundes són les del vast intermig, que s'agoten en la vora superior de la ròtula. Per damunt de la ròtula pot aparéixer una bossa sinovial interposta entre els plans tendinosos superficial i profunt del tendó del cuádriceps (bossa subtendinosa prerrotuliana).
Cara anterior o cutànea
[editar | editar còdic]
És convexa de dalt avall i també en sentit travesser. Està coberta de manojos fibrosos procedents del tendó del cuádriceps, únic múscul que s'inserta en la mateixa. La separa de la pell una bossa serosa anomenada bossa prerrotuliana i complexa. La seua articulació és en la tíbia i peroné.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Drake RL. Gray, atles d'anatomia per a estudiants.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rótula» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.