Anar al contingut

RBOHD

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


La proteïna D homòloga de la oxidasa de racha respiratòria o RBOHD (per les seues sigles en anglés: Respiratory burst oxidase homolog protein D) és una proteïna que juga un paper clau en l'immunitat de les plantes. Esta enzima forma part de la família de les oxidasas NADPH i és responsable de la producció d'espècies reactives d'oxigen (ROS).[1]

De totes les proteïnes RBOH o oxidasas NADPH, la RBOHD és la que presenta una màxima expressió dels genés comuns en les seues funcions com el tancament d'estomes induït per àcit abscísico i respostes immunes induïdes per flagelina, generalment a través de la producció de ROS. En la membrana plasmática, pot presentar-se en diferents formes oligomerizadas, inclús monòmers i dímers.[2]

Les ROS són clau en la defensa de les plantes contra els patógenos i en la senyalisació celular per a activar respostes contra la sequia. RBOHD és activat per fosforilación i per mig de l'us de calcio. No obstant, la seua activació també depén de l'interacció en atres proteïnes com BIK1, que interactua directament en RBOHD i és fosforilado en resposta a la percepció de patrons moleculars associats a patógenos (PAMPs).[3] Per lo tant, esta proteïna és un nexe important entre les senyals ambientals de estrés i les respostes de defensa celular.

Descobriment i nomenclatura

[editar | editar còdic]

Durant la década de 1960 es va identificar per primera volta la NADPH oxidasa (NOXs) en les membranes de cèlules fagocíticas humanes, a on la seua producció de ROS és fonamental per a l'eliminació de patógenos.[4]
En 1999 es va reconéixer que les NADPH oxidasas formen una família d'enzimes en múltiples homòlecs, entre els quals es troba RBOHD.[5]

Les RBOH es dividixen en sèt grups: RBOHD, RBOHC, RBOHB, RBOHE, RBOHF, RBOHH i RBOHN. Estos mantenen una relació ortóloga un a un i una conservació de la sintenia. En la pèrdua de certs intrones en alguns gens, se sugerix una divergència evolutiva d'esta família de proteïnes.[6] La diferenciació entre RBOHD i atres homòlecs radica en els seus patrons d'expressió i funcions específiques. Alguna d'estes funcions són la senescencia dels fulls o les respostes hormonals, en el cas de l'homòlec RBOHF.

Localisació celular

[editar | editar còdic]

Despuix de la síntesis i modificació, RBOHD es dirigix a la membrana plasmática de les cèlules. En molts casos, s'associa en lipid rafts, que contenen colesterol i esfingolípidos i es localisen en la membrana plasmática.

RBOHD es troba en diferents tipos de cèlules vegetals, particularment en les cèlules epidérmicas i en les associades als teixits vasculars, ya que estes àrees estan més expostes als estímuls externs i són clau en el sistema de defensa de les plantes. La seua funció principal és la producció de ROS, que actuen com a molècules de senyalisació que a la seua volta activen respostes defensives en patógenos i factors d'estrés abióticos, com per eixemple ferides, fret i sequia.

Per això, l'activitat de RBOHD és particularment rellevant en cèlules expostes al mig ambient. Un eixemple serien les cèlules vegetals epidérmicas i les cèlules en regions a on la comunicació celular és fonamental per a coordinar respostes ràpides contra els atacs de patógenos. A partir de l'estudi fluorescent de localisació de RBOHD, s'observa que la fluorescència està dirigida a la membrana de les cèlules epidérmicas i, en molta expressió, en fulls, estomas, hipocótilos. i raïls.[2]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. .
  2. 2,0 2,1 The Plant Cell.26(4)
    1729–1745.ISSN 1040-4651.doi:10.1105/tpc.113.122358.Consultat el 2024-11-13. .
  3. (2015).Plant & cell physiology.56(8)doi:10.1093/pcp/pcv063. .
  4. .
  5. (2008).Journal of Biological Chemistry.25
    16961-16965. .
  6. .