Anar al contingut

RR Lyrae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:RR Lyrae.png
RR Lyrae
RR Lyrae
Constelació Lyra
Ascensió recta α 19h 25min 27,9129s
Declinació δ +42°47′3,696″
Distància aprox. 850 anys-llum
Magnitut visual +7,13
Magnitut absoluta +0,61
Lluminositat 49 sols
Temperatura 6,125 K
Massa 0.65 sols
Ràdio 5.2 sols
Tipo espectral A7III
Velocitat radial -72,4 km/s

RR Lyrae és una estrela variable de la constelació de la Lira que dona nom a una classe d'estreles variables, les estreles variables RR Lyrae. Té un periodo de variabilitat d'unes 13 hores en les que oscila entre magnitut aparent 7 i 8. La seua naturalea variable va ser descoberta per Williamina Fleming en 1901 des del observatori de Harvard. Les estreles de tipo RR Lyrae són usades com caneles estàndar aixina que conéixer la distància a RR Lyrae és fonamental per a determinar la seua lluminositat i, per lo tant, les de les estreles variables de la seua classe.

Fins a 1997 no es va obtindre una paralaje de gran precisió per a poder determinar la distància de RR Lyrae. Va ser obtinguda pel satèlit Hipparcos i, en una paralaje de 4,38 ± 0,59, indicava una distància d'uns 230 pc o uns 700 anys llum.

Més recentment s'han realisat observacions de la seua paralaje en el telescopi espacial Hubble en les que s'ha determinat en una precisió major la seua distància i, per lo tant, la seua magnitut absoluta. La paralaje obtinguda és de 3,82 ± 0,2 milisegons d'arc en lo que s'obté una distància d'uns 260 pc o uns 850 anys llum. En esta distància s'estima que la magnitut absoluta de RR Lyrae és de 0,61-0,11+0,10, lo que és unes 50 voltes la lluminositat del Sol.

Història

[editar | editar còdic]

La naturalea variable de RR Lyrae va ser descoberta per l'astrònoma escocesa Williamina Fleming en l'Observatori de Harvard en 1901.[1]


La distància de RR Lyrae va permanéixer incerta fins a 2002, quan es va utilisar el sensor d'orientació fina del telescopi espacial Hubble per a determinar la distància de RR Lyrae dins d'un 5% de marge d'error, donant un valor de 262 parsecs (855 anys llum).[2] Quan es combina en les medicions del satèlit Hipparcos i atres fonts, el resultat és una estimació de la distància de 258 pc (841 anys llum).

Característiques

[editar | editar còdic]

De la mateixa manera que atres estreles variables del tipo RR Lyrae, la pròpia RR Lyrae té una baixa abundància d'elements distints del hidrogen i el heli, lo que els astrònoms denominen el seu metalicitat. Pertany a la categoria d'estreles de població II que es varen formar en l'Univers primitiu quan hi havia una menor abundància de metals en les regions de formació estelar.[3] La trayectòria d'esta estrela es manté en una òrbita propenca al pla de la Via Làctea, desviant-se no més de 680 al (210 pc) per damunt o per baix d'este pla. El periodo de Blazhko de RR Lyrae és de 39,1 ± 0,3 dies. L'òrbita té una alta excentricitat, acostant-se fins a 6,80 kal (2,08 kpc) des del centre galàctic en periapsis, i alluntant-se fins a 59,9 kly (18,4 kpc) en apoapsis.[4]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (1978).«Burnham's Celestial Handbook».Dover Publications.New York:2
  2. «Astrometry with the Hubble Space Telescope: A Parallax of the Fonamental Distance Calibrator RR Lyrae».The Astronomical Journal.123(1)
    473–484.doi:10.1086/338087.
  3. Mike Inglis. Observer's guide to stellar evolution -the birth, life, and death of stars -- Patrick Moore's practical astronomy séries (en en), Springer, pp. 236. ISBN 1-85233-465-7.
  4. Maintz G., de Boer K. S.. “RR Lyrae stars: kinematics, orbits and z-distribution”. Astronomy and Astrophysics 442 -1: 229–237. doi:10.1051/0004-6361:20053231. Bibcode2005A&A...442..229M.

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]