Radiació còsmica
Els rajos còsmics, també cridats radiació còsmica, són partícules subatòmiques procedents del espai exterior l'energia del qual és molt elevada per la seua gran velocitat. Es varen descobrir quan es va comprovar que la conductivitat elèctrica de la atmòsfera terrestre es deu a la ionisació causada per radiacions d'alta energia.
En 1911, Victor Franz Hess, físic austríac, va demostrar que la ionisació atmosfèrica aumenta proporcionalment a la altitut. Va concloure que la radiació devia procedir del espai exterior.
El descobriment de que l'intensitat de radiació depén de l'altitut indica que les partícules integrants de la radiació estan eléctricamente carregades i que les desvia el camp magnètic terrestre.
Ernest Rutherford i els seus colaboradors, contrària i anteriorment a les experiències de Hess, varen supondre que l'ionisació observada pel espectroscopi es devia a la radiactivitat terrestre, ya que, mides realisades en 1910 en la base i el cim de la Torre Eiffel, aixina ho detectaven.
Robert Andrews Millikan va falcar l'expressió rajos còsmics despuix de les seues pròpies medicions que varen concloure que, efectivament, eren d'orige molt lluntà, inclús exterior al sistema solar.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Radiación cósmica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.