Ragusa (Sicília)
Ragusa (Raùsa en siciliano) és un comune i ciutat italiana, capital de la província homònima, en la regió de Sicília. Es troba en surest de l'illa i té al voltant de 70 000 habitants. Està construïda sobre un tossal de calcàrea entre dos fondos valls, Cava Sant Leonardo i Cava Santa Domenica.
L'economia de la província que la rodeja es basa principalment en l'agricultura (horticultura, oliveres), granges, turisme, manufactura llaugeres i menuts camps de petròleu. Junt en atres sèt ciutats de Val vaig donar Note, es troba entre el Patrimoni de la Humanitat.
Història
[editar | editar còdic]Els orígens de Ragusa poden remontar-se a el II mileni a. C., quan en esta zona hi havia varis assentaments dels antics sículos. L'actual Ragusa Ibla queda provablement sobre un d'ells, identificat com Hybla Heraia.
L'antiga ciutat, ubicada sobre un tossal de 300 m d'alt, va entrar en contacte en les propenques colónies gregues, i es va desenrollar gràcies al propenc port de Camarina. Despuix d'un breu periodo de domini cartaginés, va ser administrada pels romans i els bizantino: estos últims fortificaron la ciutat i varen construir un gran castell. Ragusa va ser ocupada pels sarracenos en 848, quedant baix el seu domini fins a el XI, quan els normandos la varen conquistar. Seleccionada com a sèu comtal, el seu primer comte va ser Geoffrey, fill del comte Roger I de Sicília.
Posteriorment Ragusa va seguir els acontenyiments del regne de Sicília, creat en la primera mitat de el XII. Un feu de la família Chiaramonte va permanéixer com a capital del comtat despuix de l'unificació en el de Mòdica en 1296, un estatus que va perdre en el XV despuix d'un tumult popular.
En 1693 la ciutat va quedar devastada per un enorme terremot, que va matar a uns 5000 habitants. Despuix de la catàstrofe, la ciutat va ser àmpliament reconstruïda, datant d'este periodo molts edificis del barroc tardà. La major part de la població es va traslladar a un nou assentament en l'anterior districte de Patro, cridant al nou municipi Ragusa Superiore i a l'antiga ciutat Ragusa Inferiore. Les dos ciutats varen quedar separades fins a 1926, quan, per un jerarca fasciste, varen ser fusionades per a convertir-se en capital provincial (1927) en lloc de Mòdica, capital del mateix districte i més poblada.
En 1838, es va descobrir un depòsit d'asfalt, que encara actualment s'explota.
Demografia
[editar | editar còdic]Llocs d'interés
[editar | editar còdic]Ragusa forma part del lloc Patrimoni de la Humanitat declarat per l'Unesco en 2002 denominat «Ciutats del barroc tardà de Val vaig donar Note», en concret en el còdic 1024-007. Gran part dels edificis barrocs daten de la reconstrucció posterior al terremot de 1693. Ragusa ha canviat considerablement durant les últimes dos décades anys pel turisme, encara que molts llocs de la ciutat es mantenen igual que fa dos sigles, i no s'ha vist afectada pels excessos del turisme de masses. Un es pot sentir en alguns punts de la ciutat com si vixquera en el XVIII.
La ciutat té dos parts distintes: Ragusa Ibla (més antiga) i Ragusa Superiore (més elevada). Les dos parts estan separades per la Vall dels Ponts, que ho creuen quatre ponts. Un d'ells, el Posa't dei Cappuccinni, de el XVIII, és particularment bell. Esta la ciutat té 18 monuments reconeguts Patrimoni de la Humanitat.[1]
Ragusa Superior
[editar | editar còdic]Una de les construccions més impressionants és la catedral de Sant Giovanni Battista: És el principal monument de Ragusa Superiore. L'iglésia s'ubicava al principi en la part occidental de l'antiga Ragusa, baixe les muralles del castell medieval, a on està actualment la chicoteta iglésia de Santa Inés (Sant'Agnese). Es va construir ràpidament un edifici més chicotet despuix del terremot de 1693, pero pronte es va demostrar que era inadequat. L'actual edifici es va construir entre 1718 i 1778, en una frontera és barroc tardà pur, en tres pòrtics i talles i escultures representant a la Verge, sant Juan Bautista i sant Juan Evangeliste. L'orde superior de columnes té dos rellonges mostrant el temps a l'estil italià i francés, respectivament. Té un alt campanar del mateix estil, en el costat esquerre.
El ornamentado interior barroc té planta de creu llatina, en una nau central i dos laterals, separades per tres columnates revestides d'or. Per damunt de cada columna hi ha taules que mostren versículs de la Bíblia referents a sant Juan Bautista. Les voltes de les naus i el presbiteri varen ser decorades en estuc dorats rococó obra de Giuseppe i Gioacchino Gianforma, també autors de les dos estàtues en les casetes del transepto. La cúpula va ser construïda en 1783, i coberta en chapes de coure en el XX. Les capelles laterals, caracterisades per altars decorats en marbres polícromos, són de el XIX.
També en la zona superior de Ragusa és digne de menció el Museu Arqueològic Ibleo, en sis seccions dedicades a troballes des de l'época prehistòrica a l'Antiguetat tardana.
Ragusa Inferior
[editar | editar còdic]La major part de l'arquitectura barroca d'interés està, no obstant, en la Ragusa Inferiore o Ragusa Ibla.
Aixina, l'iglésia de Sant Giorgio va ser construïda a partir de l'any 1738 per l'arquitecte Rosario Gagliardi, en substitució del temple destruït pel terremot de 1693, del que només queda un pòrtic d'estil gòtic aragonés. La frontera es caracterisa per un tram de 250 escalons i unes massices columnes ornamentadas, aixina com estàtues de sants i pòrtics decorats. L'interior té planta de creu llatina, en una nau central i dos laterals arrematats en àbsits semicirculares. Està coronat per una gran volta neoclàssica construïda en 1820.
Sobre un carreró tortuoso que conecta Ragusa Ibla (el nou nom de Ragusa Inferiore, pres d'una llegendària ciutat grega que potser es va alçar en este lloc) en Ragusa Superiore està l'iglésia de Santa Maria delle Scale («Santa María dels Escalons»), construïda entre el sigle XV i el XVI. Esta iglésia és particularment interessant: molt danyada durant el terremot de 1693, la mitat d'esta iglésia va ser reconstruïda en estil barroc, mentres que la mitat supervivent es va mantindre en el gòtic original, inclosos tres pòrtics d'estil aragonés en la nau de la dreta. L'última capella d'esta última té un portal renaixentiste. Les capelles tenen llenços d'alguns pintors sicilians de el XVIII.
l'iglésia de les Ànimes del Purgatori té un pòrtic barroc. L'iglésia de Santa Maria dell'Itria, construïda pels Cavallers de Malta en el XVII, té un campanar en ceràmiques de Caltagirone i un llenç atribuït a Mattia Preti.
L'iglésia de Sant Giorgio, dissenyada per Rosario Gagliardi i construïda en 1739-1775, té una frontera en files de columnes yuxtapostes. Un Tesor conté valiosos objectes d'argent. Pareguda, encara que més menuda, és la propenca iglésia de Sant Josep (San Giuseppe), en un interior elíptic que alberga una estàtua de el XVII del sant patró.
L'iglésia de Sant'Antonino és un eixemple d'arquitectura normanda, caracterisada per un portal gòtic, mentres que l'iglésia de la Immacolata presenta un bell portal de el XIV.
Sant Giorgio Vecchio té una frontera retranqueada en un notable pòrtic de gòtic aragonés, en un altorrelieve en la luneta representant a Sant Jorge matant al dragó, i les àguiles aragoneses.
El Jardí Ibleo oferix un panorama de les tres iglésia dels Cappuccini Vecchi, Santiago (XIV) i Sant Domenico.
Finalment, i sempre en la zona de Ragusa Inferiore, el Palau Zacco és una de les més belles edificacions barroques de la ciutat, les seues columnes corintias sostenen balcons de ferro forjat, cariátides i grutescos.
Persones notables
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Qué vore en Sicília: de l'est a la costa oest». stories.weroad.és. Consultat el 3 d'octubre de 2023.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ragusa (Sicília).- Sitie web del Comune vaig donar Ragusa [1] archivat en Wayback Machine.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ragusa (Sicilia)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.