Anar al contingut

Ramla

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ramla

Ramla (en Plantilla:Lang-he-n, Ramlāh; en àrap: الرملة, ar-Ramla), és ciutat-capital del districte Central d'Israel. Segons les estadístiques de l'ajuntament, a finals de 2009 la ciutat tenia una població de 71.216 habitants. Fundada en 716, el seu nom prové de ramel, que significa «arena» en àrap. La ciutat, que solament tenia una chicoteta comunitat judeua, va ser conquistada per Israel durant la guerra àrap-israelita de 1948 quan, de la mateixa manera que en la veïna Lod, la majoria dels seus habitants àraps varen ser expulsats segons una orde firmada per Isaac Rabin.[1] En 2009 contava en 22,7% d'habitants àraps, lo que la convertix en una ciutat mixta.[2]

Història moderna

[editar | editar còdic]
Ramleh, fotografia de Félix Bonfils anterior a 1885.

En els inicis del periodo otomà, Ramla era un llogaret de pocs habitants. En 1548, 528 famílies musulmanes i 82 famílies cristianes l'habitaven.[3] El 2 de març de 1799, Napoleón Bonaparte va ocupar Ramla en el seu intent fallanc de conquistar Palestina, i va utilisar el seu hospici franciscano com a quarter general.[4] L'expansió de Ramla no va escomençar fins a finals de el XIX.[5] Baixe el Mandat britànic de Palestina, la seua població es va incrementar notablement, registrant 7.312 habitants en el cens de 1922 (5.837 musulmans, 1.440 cristians i 73 judeus),[6] 10.347 habitants en el cens de 1931 (8.156 musulmans, 2.184 cristians, 5 judeus i 2 drusos),[7] i que va aplegar a 12.000 musulmans i 3.300 cristians en 1945.[8] Encara que Ramla era un poble principalment àrap, va tindre una chicoteta comunitat judeua fins a les tumults àraps de 1936-1939.[9][10] Sheikh Mustafa Khairi, de la família Faruki implantada des de feya més de 7 sigles en Ramla, va ser alcalde de 1920 a 1947.[11] Segons el cens de 1945/46, 'Ramle' tenia una població de 15.160 habitants, dels que 11.900 eren musulmans i 3.260 cristians.[12]

Erro al crear miniatura:
Vista de Ramla.

El Pla de la ONU per a la partició de Palestina de 1947 situava Ramla en el territori destinat a un futur Estat àrap.[13] Pero la seua localisació geogràfica, en una posició estratègica en la principal carretera d'abastiment de Jerusalem, va fer que el poble es convertira en un punt conflictiu de la guerra àrap-israelita de 1948. Una bomba colocada per la milícia judeua Irgun va explotar en el mercat de Ramla el 18 de febrer, matant a 7 habitants i ferint a 45.[14][15] Despuix d'una série d'atacs fallancs, les forces israelites varen llançar l'Operació Dani. Ramla va ser capturada el 12 de juliol de 1948, uns dies despuix de la conquista de Lydda. La resistència àrap es va rendir el mateix dia,[16] i la majoria dels habitants que encara permaneixien en el poble varen ser expulsats per orde de David Ben-Gurion.[17] L'historiador israelita Benny Morris parla d'una «neteja ètnica parcial» en la pren israelita de Ramla,[18] mentres que els historiadors Daniel Blatman[19] i Ehud Ein-Gil[20] certifiquen dita neteja ètnica. Despuix de la conquista per Israel, uns 400 àraps es varen quedar en Ramla.

El govern d'Israel va entregar les cases dels àraps de Ramla als immigrants que estaven aplegant. En febrer de 1949, la població judeua alcançava més de 6.000 habitants. Ramla va quedar deprimida econòmicament durant les dos décades següents, a pesar de que la seua població seguia incrementándos fins a aplegar a 34.000 persones en 1972.[21]


En els anys 2000 el municipi mantenia una image degradada, en una taxa elevada de delinqüència per la seua població mixta i a la presència d'una presó. Per una atra part, el consistori sofria problemes de dèficit presupostari i de falta de transparència. Es varen implementar dos enèrgics plans de sanejament i creiximent en 2006 i 2010, per a donar-li a Ramla una nova image més neta i vert, millorar la seguritat dels seus habitants, sanear els contes de l'ajuntament i millorar les infraestructures educatives. En estos anys, en l'arribada de mils de nous immigrants de la Diàspora, Ramla ha doblat la seua superfície urbana construint sèt noves barriades. Ramla té una alta taxa de creiximent i en 2009 contava solament en 3,5% de desocupats.[2]

Notes i referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ (2011) Freedom Next Clave, Random House, p. 194. ISBN 9781407083865.
  2. ↑ 2,0 2,1 Pàgina oficial de l'ajuntament de Ramla [1] archivat en Wayback Machine.. Consultat el 16 de setembre de 2012 (en anglés i hebreu).
  3. ↑ Amnon Cohen & Bernard Lewis, Population and Revenue in the Towns of Palestine in the Sixteenth Century, Princeton, Nova York, 1978.
  4. ↑ Napoleon-séries.org (ed.): «INS Scholarship 1998: Jaffa, 1799». Consultat el 6 de maig de 2009.
  5. ↑ Yehoshua Ben-Arieh, The Population of the Large Towns in Palestine During the First Eighty Years of the Nineteenth Century, According to Western Sources, in Studies on Palestine during the Ottoman Period, ed. Moshe Ma'oz (Jerusalem, 1975), págs. 49–69.
  6. ↑ Mandat britànic de Palestina. «Cense de Palestina» (en anglés). Pág. 23. Consultat el 10 de setembre de 2017.
  7. ↑ Mandat britànic de Palestina. «Cense de Palestina» (en anglés). Pág. 56. Consultat el 10 de setembre de 2017.
  8. ↑ Estadístiques del Mandat britànic: cens de 1931, estadístiques dels pobles 1945.
  9. ↑ Britannica.com (ed.): «Ramla – Britannica Online Encyclopedia». Archivat des d'el original, el 29 de setembre de 2007. Consultat el 6 de maig de 2009.
  10. ↑ Segons les fonts citades més dalt: no hi havia judeus en 1525, 1538, 1548, 1592; dos en 1852, 35 en 1922, 8 en 1931, cap en 1944 i en 1945.
  11. ↑ Palestineremembered.com (ed.): «Sheikh Mustafa Yousef Ahmad Abdelrazzaq El-Khairi (El-Khayri) The Major of Ramla (1920–1947)». Consultat el 6 de maig de 2009.
  12. ↑ 'A survey of Palestine/ prepared in December 1945 and January 1946 for the information of the Anglo-American Committee of Inquiry' Volum 1. Publicació original de l'imprenta del govern de Jerusalem, 1946–1947. Reimpressió IPS, Washington, 1991, ISBN 0-88728-211-3. Pág. 151. Este estudi estima la població judeua a 5 persones en 1945.
  13. ↑ Mapa previst per a la partició de Palestina [2] archivat en Wayback Machine., en domine.un.org
  14. ↑ Web de l'embaixada d'Israel, Londres, 2002, citant a Zeez Vilani, 'Ramla past and present'.
  15. ↑ Scotsman, 24 de febrer de 1948, 'Jerusalem (Monday) – The ‘High Command’ of the Arab military organisation issued a communiqué to the newspapers here to-day claiming full responsibility for the explosion in Ben Yehuda Street on Sunday. It was said to be in reprisal for an attack by Irgun at Ramleh several days ago.'
  16. ↑ Benny Morris, Operation Dani and the Palestinian Exodus from Lydda and Ramle in 1948, The Middle East Journal, nº40, 1986, pág. 427.
  17. ↑ Molts dels refugiats, inclós un alt número de chiquets, varen morir (a lo manco 400 segons l'historiador àrap 'Aref al-Aref) de set, fam, calor i agotament, despuix d'haver segut despullats de les seues pertinences en la carretera per soldats israelites. Morris, Operation Dani and the Palestinian Exodus from Lydda and Ramle in 1948, The Middle East Journal, nº40, 1986, págs. 82–109; Morris (2004), págs. 429–430, citant les órdens; memòries de Rabin (censored section, The New York Claves, 23 d'octubre de 1979).
  18. ↑ «[3]». Consultat el 25 de decembre de 2016.
  19. ↑ «[4]». Consultat el 25 de decembre de 2016.
  20. ↑ «[5]». Consultat el 25 de decembre de 2016.
  21. ↑ A. Golan, Lydda and Ramle: From Palestinian-Arab to Israeli Towns, 1948–1967, Middle Eastern Studies 39,4 (2003), págs. 121–139.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ramla&oldid=852057»