Neferefre

Estàtua de Neferefre

Neferefre, (també conegut en el nom de Raneferef i de Neferefra), fon un faraó de la dinastia V de l'Antic Egipte que va governar cap a l'any 2350 a. C.

El seu nom d'Horus fon Neferkhau (Nefer-khawand), el Nebti Neferemnebti, el Horus d'or, Neferbiknebu o Neternebunefer, el Nesut-biti Khaneferra, o Neferefra; el nom de Sa Ra, Isi o Khaneferra o Neferefra (Neferefre).

Manethó el nomena com a Keres. Apareix en la llista d'Abidos i en la llista de Saqqara, i en la de Manethó. En el papir de Torí, la part que li correspon està massa deteriorada per a ser llegida. Va succeir a Shepsekare.

Era fill, de l'anterior faraó Nefererkare i de la reina Khentkaus II, probablement el fill major. No se sap si va estar casat i si va tindre fills, pero és probable que morira jove. En un bloc trobat en Abusir, pare, mare i un fill jove apareixen gravats i se supon que el fill era Neferefre.

En la piràmide, es va trobar un cos d'un home jove d'uns 20 anys o poc més, que se supon que fora Neferefre. Durant la seua minoria, la seua mare Khentkaus II actuaria com a regenta i podria ser que Shepsekare fora un príncep de la família que es va casar en ella i va accedir al poder, pero que va morir un temps despuix.

Estudis actuals semblen indicar que va estar casat en Khentakawess III i fon el pare del futur faraó Menkauhor.

En el seu regnat, les tombes dels nobles són cada vegada més fastuoses i tenen més habitacions interiors.

Va construir un temple solar nomenat Hetep-Re, que no s'ha trobat.

El seu complex funerari es va fer en Abusir. Va construir una piràmide, pero no la va poder acabar (cosa poc provable si, com diu Manethó, regnà vint anys). La piràmide es sembla molt a una mastaba i, inicialment, se la va batejar com "el monticul"; la base era quadrada (en les mastabes, és rectangular) i l'orientació no era nort-sur com en les mastabes. Excavada en la década dels setanta, es va pensar que era la piràmide de Neferefre i que la seua mòmia estava allí enterrada.

Un gravat en el temple funerari de Neferirkare, acabat probablement per Niuserre, nomenava que la tomba de Neferefre estava en Abusir. El factor principal de l'identificació fon el nom de la piràmide, que era "El poder diví de Neferefre" i també "La piràmide divina per als espirits de Ba". Per a la construcció, es va fer l'excavació i posteriorments la base, i es va construir sobre esta. A no massa alçada, es va suspendre la construcció i va quedar inacabada. Va servir com a pedrera periòdicament fins al sigle XIX, aprofitant que no estava tancada per la part de dalt. L'entrada era pel costat nort. Com era habitual, un corredor de granit rosa portava a la cambra funerària orientada est-oest, revestida de pedra calcàrea blanca, que fon espoliada.

S'han trobat restants del sarcòfac (de granit rosa), alguns objectes d'alabastre i parts d'una mòmia que se supon que fora la del faraó, que havia estat uns tres-cents anys dins del sarcòfac abans de quedar a fora. A l'est, tenia un chicotet temple funerari alineat nort-sur, fet en pedra calcàrea. Es varen trobar numerosos papirs (uns 2.000), que foren útils per a conèixer el funcionament del temple i de la necròpolis d'Abusir i sobre la deïficació i cult a Neferefre fins al regnat de Djedkare i de Pepi II; en la part sur, es va afegir una sala hipòstila en vint columnes en forma de lotus i s'hi varen trobar algunes estàtues de Neferefre i figures de fusta de presoners de guerra i de vaixells, i algunes figures de diorita. Tot el conjunt tancat per parets. En la part sur-est, es va trobar el nomenat "santuari del gavinet", destinat al sacrifici d'animals. L'entrada monumental al costat est i el pati de columnes en els habitages dels sacerdots fon també obra de Niuserre. El cult del faraó va durar fins a la dinastia VI.

Les proves arqueològiques informen que el seu regnat fon de tres o quatre anys i el va succeir Niuserre.

Referències

• Collier, Mark; Dodson, Aidan; Hamernik, Gottfried (2010). «P. BM EA 10052, Anthony Harris, and Queen Tyti». The Journal of Egyptian Archaeology 96: 242-247. ISSN 0307-5133. doi:10.1177/030751331009600119
• de Buck, A. (December 1937). «The Judicial Papyrus of Turin». The Journal of Egyptian Archaeology 23 (2): 153-154. doi:10.2307/3854420
• Digital Egypt for Universities
• Goedicke, Hans (December 1963). «Was Magic Used in the Harem Conspiracy against Ramesses III? (P.Rollin and P.Lee)». The Journal of Egyptian Archaeology 49: 71-92. doi:10.2307/3855702
• Neferefra, en egiptomania.com

Bibliografia

• Ancient Egyptian literature: a book of readings (en anglés). University of California Press. 1973-1980. ISBN 0-520-09443-3. OCLC 705628
• Dodson, Aidan and Hilton, Dyan. The Complete Royal Families of Ancient Egypt. Thames & Hudson. 2004. ISBN 0-500-05128-3
• Harris, James E.; Weeks, Kent R. (1973). X-Raying the Pharaohs (Hardback edición). London: Macdonald and Company (Publishers) ISBN 0356043703
• Hawass, Zahi; Saleem, Sahar N. (2016). Scanning the Pharaohs : CT Imaging of the New Kingdom Royal Mummies (Hardback edición). New York: The American University in Cairo Press. ISBN 978-977-416-673-0
• Historia Universal, El Egipto Faraónico. ISBN 950-782-586-X
• Watterson, Barbara (1997). The Egyptians. The Peoples of Africa. Oxford, UK: Blackwell Publishing. ISBN 978-0-631-21195-2
• Page, et al, Willie (2005). Encyclopedia of African history and culture (en anglés). Nueva York, Estados Unidos: Facts On File. ISBN 9780816052707. OCLC 647901896
• Thomas Schneider (2002). Lexikon der Pharaonen. Albatros, Dusseldorf. ISBN 3-491-96053-3

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Neferefre.