Ransomware
Un ransomware (de l'anglés ransom, 'rescat', i ware, acurtada de software) o 'seqüestre de senyes' en espanyol, és un tipo de programa amolador que restringix l'accés a determinades parts o archius del sistema operatiu infectat i demana un rescat a canvi de llevar esta restricció.[1] Alguns tipos de ransomware sifren els archius del sistema operatiu inutilisant el dispositiu i coaccionando a l'usuari a pagar el rescat. S'han propost algunes alternatives en espanyol al terme en anglés, com a 'programa de seqüestre', 'seqüestrador', 'programa de chantage' o 'chantajista'.[2] En els primers temps el pagament es feya a través de contes bancaris de països opacs, pero com el rastreig al delinqüent era possible, es va passar a l'us de monedes virtuals no rastreables.
Encara que els atacs s'han fet populars des de mediats de la década del 2010, el primer atac conegut va ser realisat a finals de la década dels 80, pel Dr. Joseph Popp.[3] El seu us va créixer internacionalment en juny del 2013. L'empresa McAfee va senyalar en 2013 que solament en el primer trimestre, havia detectat més de 250 000 tipos de ransomware únics.[4]
Tipos
[editar | editar còdic]Hi ha tres tipos de ransomware:[5]
- Bloqueadores. El seu objectiu és bloquejar o simular el bloqueig del sistema informàtic al complet i mostra un mensage d'alerta per a demanar el rescat. S'han donat casos en els que el mensage sembla que pertany a alguna autoritat governamental i s'indica que s'ha detectat contingut illegal i demana diners per a pagar una multa i evitar entrar en presó. En este tipo s'inclou ransomware que coloca un bàner pornogràfic en l'escritori i alegava que la víctima ha vist contingut prohibit per a demanar el rescat.
- Cifradores o filecoders. El ransomware realisa sifrat del nom i/o el contingut de fichers. Inicialment usaven criptografia simètrica. Actualment solen usar criptografia asimètrica. Eixemples d'este tipo de ransomware són l'AIDS (el primer ransomware que usava criptografia simètrica per a sifrar el nom dels archius) i PGPCoder (usava criptografia asimètrica).
- Híbrits. Combina característiques de bloqueador i de cifrador. Eixemple d'este tipo de ransomware és CryptoLocker.
Métodos de propagació
[editar | editar còdic]Normalment un ransomware es transmet com un troyano o com un cuc, infectant el sistema operatiu, per eixemple, en un archiu descarregat o explotant una vulnerabilitat de software. En este punt, el ransomware s'iniciarà, sifrarà els archius de l'usuari en una determinada clau, que solament el creador del ransomware coneix, i provocarà a l'usuari que la reclame a canvi d'un pagament.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Virus: Ransomware bitcoins i mòvils». definició. Archivat des d'el original, el 21 de febrer de 2014. Consultat el 21 de giner de 2013.
- ↑ «[1]». Consultat el 7 d'agost de 2018 (en és-ES).
- ↑ «[2]». Consultat el 3 d'octubre de 2017.
- ↑ «McAfee: Cyber criminals using Android malware and ransomware the most». InfoWorld. Consultat el 16 de setembre de 2013.
- ↑ La saga del ransomware. Leonid Grustniy. 8 d'abril de 2021. kaspersky.és
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ransomware» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.