Rasterschlüssel 44

Rasterschlüssel 44, abreviada a RS 44, i que traduïda de l'alemà significa Clau de reixeta, era un sistema de sifres manuals empleat pel Eixèrcit alemà i les forces policials alemanes a partir de març de 1944. A diferència de sistemes més complexos, basats en màquines electromecàniques com l'Enigma, el RS 44 estava previst per a ser amprat a nivell tàctic per lo que la facilitat d'us era primordial. Criptográficamente, en la base del sistema hi havia una reixeta criptográfica.

Modo de sifrat

La reixeta del Rasterschlüssel 44 es componia de 600 celes, organisades en 25 columnes i 24 files. Cada una de les files horisontals contenia 10 celes buides espayades irregularment en les que es podia escriure (lo que fa un total de 240 celdillas disponibles). Cada cela i cada fila estaven identificades per un parell de lletres dispostes aleatoriamente. Estes lletres eren qualsevol parell que es poguera fer en els cinc primers caràcters de l'alfabet. Ademés, cada columna venia numerada en un cardinal entre 1 i 25, també disposts aleatoriamente.

Cada mensage devia compondre's d'un número de caràcters entre 200 i 60, mai més i mai menys. D'eixa forma mai s'omplia completament la reixeta. Els mensages majors devien dividir-se i els menors reblir-se en paraules nules.

Per a sifrar, es triava a l'encert una llínea i una columna i s'introduïa la primera lletra del mensage en la cela en blanc corresponent (si no era una cela en blanc, en la primera que hi haguera a la dreta). A continuació, s'escrivia el mensage normalment en les celes en blanc. Una volta terminat, es llegia el mensage per columnes segons les normes de la transposició columnar incompleta amprant els números de les columnes com a guia, de menor a major.

Per a remetre el mensage, s'indicava el parell de lletres de les columnes i files que s'havien amprat per a seleccionar el punt d'inici. Per a no remetre eixe punt d'inici en clar, se sifraven les lletres amprant una taula en la que la fila superior arreplegava les cinc primeres lletres (lletres que donen lloc als dígrafs) i les cinc següents totes les lletres de l'alfabet triant-se una lletra qualsevol de la columna per a representar a la lletra de la primera fila. En la pràctica, açò vol dir que l'indicació del punt d'inici era somesa a un sifrat de substitució homòfon.

Atres peculiaritats

Abans de procedir a escriure el mensage en la reixeta, els noms propis (que podrien ser identificats) eren sifrats per una substitució simple.