Rattus norvegicus

rata grisa (Rattus norvegicus)

La rata grisa, rata parda, rata marró, rata noruega, rata chinenca, guarén o rata d'aigüera (Rattus norvegicus) és una espècie de rosegador miomorfo de la família Muridae. És una de les rates més conegudes i comunes; està lligada a les activitats humanes i gràcies a això ha colonisat tot lo món des dels seus orígens en China, sent una plaga en algunes zones. Ha donat orige a les rates albinas i atres varietats utilisades per l'home com animal de laboratori o domèstic. No es reconeixen subespecies.

És un sinònim de mus decumanus.

Característiques

Medix de 27 a 32 cm de llongitut, la coa té de 17 a 22 cm i pesa de 280 a 520 g. El cos és tosco i la coa coberta de escamas en anell; el mant és gris obscur en el llom. El morro és més romo i les orelles més curtes que les de la rata negra (R. rattus).

El seu fòrmula dental és la següent: (1/1, 0/0, 0/0, 3/3) = 16.

Història natural

Té hàbits nocturns i és molt hàbil en l'aigua, encara que, a diferència de la rata negra no és bona trepadora. Excava rets de túnels i coves. És omnívora, encara que preferix els cerealés, ous, carns i animals menuts. El seu oït i olfat són excelents. Les femelles, despuix d'una gestació de vintiun a vintitrés dies, paren de sis a catorze crío cegues i sense pèl. Tenen de dos a huit ventrades per any. Viuen fins a tres anys.

És una espècie gregaria, sent cada individu partix d'un grup jeràrquic i disciplinado. Freqüentment hi ha conflictes i a voltes verdaderes guerres entre dos grups i a voltes presenten canibalisme. S'assembla més a un rata que a una rata, tant en térmens de color com dels seus hàbits.

Distribució i hàbitat

És originària del surest de Siberia, noreste de China i algunes zones de Japó, des d'a on es va estendre al nort d'Europa a Norteamérica.

S'adapta a qualsevol hàbitat llevat al desert i els glaciarés. Comensal dels assentaments humans, prolifera especialment en les grans ciutatés, en les aigüeres, cellers i estables, freqüentment prop de l'aigua.

En les Illes Canàries, pel seu potencial colonizador i constituir una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats o els ecosistemes, esta espècie ha segut inclosa en el Catàlec Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasoras, regulat pel Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, estant prohibida en Espanya la seua introducció en el mig natural, possessió, transport, tràfic i comerç.

Etimologia

En Anglaterra, la rata parda es va cridar inicialment Mus norvegicus o Norway rat per John Berkenhout en 1769, perque va pensar que esta rata havia aplegat a Anglaterra en barcos des de Noruega i finalment fins a despuix es va poder identificar en el gènero Rattus.

Reservorio de malalties

Esta espècie té característiques de plaga, no solament perque devora els aliments de les cases i cellers, sino especialment perque transmet malalties greus, com infeccions per Hantavirus, leptospirosis, criptosporidiosis, febra hemorrágica viral i febra Q i en molt pocs casos, les seues puces han transmés la pesta bubónica, que és generalment transmesa més per les puces de la rata negra.

Enllaços externs

• Rastres de rata parda; en l'apartat de rastres de mamífers del lloc Barbastella.
• Rattus n. (com Epimys n.) en Fauna ibèrica; mamífers. Ángel Cabrera Latorre. 1914. Facsímil electrònic.

En anglés

• Comportament i biologia.
• Apartat sobre el genoma de R. n. en el lloc de la revista "Nature".
• Genoma de R. n.: base de senyes.