Anar al contingut

Ray Kroc

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ray Kroc


Raymond Albert Kroc (Oak Park, Illinois, 5 d'octubre de 1902-Sant Diego, 14 de giner de 1984) va ser un empresari nortamericana. En 1954, es va associar en els germans Richard i Maurice McDonald per a supervisar l'expansió nacional de la hamburguesería McDonald's, i en 1961, va terminar fent-se en el control total de l'empresa. Encara que no és el fundador de McDonald's, sí és el responsable de que creixquera fins a convertir-la en la primera cadena de menjar ràpit en número de restaurants a nivell mundial.[1]

Biografia

[editar | editar còdic]

Ray Kroc va nàixer el 5 d'octubre de 1902 en Oak Park, Illinois (Estats Units), en una família d'emigrants checs de classe treballadora. Durant la Primera Guerra Mundial va falsificar la seua edat per a fer un curs de conducció d'ambulàncies en la Creu Roja, en el que coincidiria en un encara desconegut Walt Disney, pero mai va ser enviat al front.[2] Sense formació acadèmica més allà de l'institut, va tindre que dedicar-se a distints negocis i en els anys 30 es va especialisar en la venda majorista de gots de paper.[3] Posteriorment va montar la seua pròpia empresa de vendes, Prince Castle Sales, i va escomençar a comercialisar màquines de batuts per a restaurants.[1] No va tindre èxit empresarial fins als 52 anys, quan va impulsar el franquiciado de McDonald's.[2][3]

A nivell personal, va estar casat en Ethel Fleming (1922-1961) i Jane Dobbins (1963-1968), divorciant-se d'abdós.[4] En 1969 va contraure matrimoni en la seua tercera esposa Joan Kroc, de la que mai es va separar i a la que donaría tota la seua fortuna. Abdós varen residir en una mansió en Beverly Hills i posteriorment en La Jolla, Sant Diego.[1]

En el pla polític sempre va recolzar al Partit Republicà. En 1972 va aplegar a donar 255.000 dólars a la campanya de reelecció de Richard Nixon. El senador Harrison A. Williams va denunciar que en dita donació pretenia evitar una proposta de llei sobre salari mínim.[5] També va destacar pel seu filantropismo: donó diners a l'investigació de malalties, i en 1974 va impulsar la creació de la Fundació Infantil Ronald McDonald. La seua esposa Joan Kroc va llegar més de 200 millons de l'herència a la ràdio pública NPR.[6]


Els últims anys de Ray Kroc varen estar marcats per un infart i una rehabilitació per alcoholisme.[1] L'empresari va fallir en un hospital de Sant Diego el 14 de giner de 1984 als 81 anys, víctima d'una insuficiència cardíaca, i va ser enterrat en el cementeri El Camí de Sorrento Valley. La seua fortuna està estimada en més de 500 millons de dólars.[1]

En el 2016 es va estrenar la película biogràfica The Founder, dirigida per John Lee Hancock i en la que Kroc és interpretat per Michael Keaton. L'història està centrada en les maniobres de l'empresari per a expandir McDonald's i arrebatar el control total del negoci als seus fundadors.[7]

Etapa en McDonald's

[editar | editar còdic]
Artícul principal → McDonald's.


En 1954 Ray Kroc va conéixer als germans Richard i Maurice McDonald, propietaris d'una hamburguesería en Sant Bernardino cridada McDonald's. A diferència d'atres restaurants dels suburbis, els germans McDonald varen apostar des de 1948 per un autoservici en menú llimitat de baix cost, orientat a famílies, que es preparava en rapidea gràcies al Speedee Service System: un minuciós sistema inspirat en la producció en cadena.[8][9]

Kroc va aplegar a un acort en els germans fundadors per a l'expansió nacional de McDonald's a través de franquícies. Maurice i Richard varen preferir centrar-se en el seu restaurant perque ya havien contat en sis franquícies que no varen funcionar, aixina que li varen cedir la gestió en eixa matèria a canvi de regalías.[10] Per a garantisar el creiximent, Ray establiria polítiques comunes en tots els locals: un mateix disseny inspirat en els «arcs dorats», contractes individuals en gent de la seua confiança, l'estricte compliment del sistema de producció i l'estandardisació del menú.[1][10]


A finals dels anys 50, McDonald's contava en més de 30 restaurants a nivell nacional. No obstant, Kroc estava enfrontat en Maurice i Richard perque el contracte li deixava un escàs marge de benefici.[9] Al no poder renegociar-ho, es va associar en el consultor Harry J. Sonneborn per a canviar d'estratègia: en lloc de fiar tot el benefici al menjar, McDonald's Corporation invertiria en locals que despuix subarrendava als franquiciados, a canvi de percentages en els beneficis. La mida immobiliària va resultar un èxit: en més de 100 restaurants en 1960, Kroc va deixar sense poder als fundadors per a influir en els canvis.[8][10][11]

En 1961, Kroc va aplegar a un acort en els germans McDonald per a fer-se en el control de McDonald's per 2,7 millons de dólars en metàlic i un 0,5% dels beneficis anuals.[11][12] Eixa última part es va sagellar en una simple premuda de mans per «raons fiscals», per lo que el president mai va aplegar a pagar-los eixes regalías.[11] Maurice i Richard varen mantindre el restaurant de Sant Bernardino baix el nom de The Big M, a lo que Kroc va respondre en l'obertura d'un nou McDonald's just enfronte; el local original va tindre que tancar sis anys despuix.[9]

McDonald's va superar el miller de restaurants en 1968, en presència en tots els estats dels EE. UU. i plans d'expansió internacional. Kroc es va mantindre al front del negoci fins a 1974, i para llavors la hamburguesería s'havia convertit en la cadena de menjar ràpit més important del món.[1]

Vida personal

[editar | editar còdic]

La Fundació Kroc va recolzar l'investigació, el tractament i l'educació sobre diverses afeccions mèdiques, com l'alcoholisme, la diabetis, la artritis i l'esclerosis múltiple. És coneguda sobretot per la creació de la Casa Ronald McDonald, una organisació sense ànim de lucre que proporciona estage gratuït als pares prop dels centres mèdics a on els seus fills reben tractament.[13][14]

En 1973, Kroc va rebre el Golden Plate Award de la American Academy of Achievement.[15]


Republicà de tota la vida, Kroc creïa fermament en la autosuficiència i s'oponia fermament a l'assistència social del govern i al New Deal. Kroc donó 255.000 dólars a la campanya de reelecció de Richard Nixon en 1972, i va ser acusat per alguns, en particular pel senador Harrison Williams, de fer la donació per a influir en Nixon per a que vetara un proyecte de llei sobre el salari mínim que es tramitava en el Congrés.[16]

Els dos primers matrimonis de Kroc, en Ethel Fleming (1922-1961) i Jane Dobbins Green (1963-1968), varen acabar en divorç.[14] Kroc i Fleming es varen conéixer en 1919 i pronte es varen enamorar abans de casar-se en 1922 i traslladar-se a Chicago, Illinois. Varen tindre a la seua filla Marilyn en 1924.[17] La seua tercera esposa, Joan Kroc, va ser una filántropa que va aumentar significativament les seues contribucions benèfiques despuix de la mort de Kroc. Despuix de la seua mort en 2003, els 2.700 millons de dólars que li quedaven d'herència es varen distribuir entre vàries organisacions sense ànim de lucre, inclosa una donació d'1.500 millons de dólars al Eixèrcit de Salvació per a construir 26 Centres Kroc, junt en una donació de 200 millons de dólars a la Ràdio Pública Nacional, ya que creïa fermament en el poder de la ràdio pública.[18][19] Ademés, també va fer donacions a centres comunitaris de barris desfavorits de tot el país.[20]

Decés

[editar | editar còdic]

En 1980, despuix de sofrir un derrame cerebral, va ingressar en un centre de rehabilitació per a alcohòlics.[21] Va morir quatre anys despuix d'un fallo cardíac en un hospital de Sant Diego, Califòrnia, el 14 de giner de 1984, a l'edat de 81 anys, i va ser enterrat en el Camí Memorial Park de Sorrento Valley, Sant Diego.[22]

Deportes

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Sant Diego Pares.


En lloc de jubilar-se despuix de la seua eixida de McDonald's, Kroc es va fer en 1974 en la propietat d'un equip de béisbol professional, els Sant Diego Pares de les Grans Lligues de Béisbol (MLB), per 12 millons de dólars.[1][23] L'entitat travessava problemes financers i estava a punt de ser traslladada a Washington D. C., pero l'arribada de Kroc va significar la permanència en Califòrnia.[23]

Encara que la nova propietat va significar un aument dels aficionats a l'estadi, els resultats deportius varen ser pijors de lo esperat. Cansat del mal rendiment, Ray va cedir la gestió de l'equip al seu gendre Ballard Smith.[24] L'equip es va proclamar campeó de la Lliga Nacional en la temporada 1984, mesos despuix del decés de Kroc.[25] La família de l'empresari va mantindre la propietat de la franquícia fins a 1990.[23]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Ray A. Kroc dies at 81; Built McDonald's Chain» (en en). The New York Claves. Consultat el 9 d'octubre de 2017.
  2. ↑ 2,0 2,1 «The Fast Food Factory» (en en). BBC. Consultat el 9 d'octubre de 2017.
  3. ↑ 3,0 3,1 Neil Snyder (15 de juny de 2010). Vision, Values, and Courage: Leadership for Quality Management, Simon and Schuster, pp. 133–. ISBN 978-1-4516-0252-4.
  4. ↑ «Biography of Ray Kroc» (en en). Simply Knowledge. Archivat des d'el original, el 10 d'octubre de 2017. Consultat el 9 d'octubre de 2017.
  5. ↑ «[1]». Consultat el 18 de juliol de 2017 (en en).
  6. ↑ «[2]». Consultat el 9 d'octubre de 2017 (en en).
  7. ↑ «[3]». Consultat el 9 d'octubre de 2017.
  8. ↑ 8,0 8,1 «[4]». Consultat el 9 d'octubre de 2017.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 «[5]». Consultat el 9 d'octubre de 2017 (en en).
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 «[6]». Consultat el 9 d'octubre de 2017 (en en).
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 «[7]». Consultat el 9 d'octubre de 2017.
  12. ↑ «History of McDonald's Corporation» (en en). FundingUniverse. Archivat des d'el original, el 9 d'octubre de 2017. Consultat el 9 d'octubre de 2017.
  13. ↑ Pastura, Eric. Ray A. Kroc dies at 81. Built McDonald's Chain, The New York Claves.
  14. ↑ 14,0 14,1 Pompilio, Natalie (12 de octubre 2013). Joan Kroc, Unconventional Philanthropist, Legacy.com.
  15. ↑ «Golden Plate Awardees of the American Academy of Achievement». American Academy of Achievement.
  16. ↑ «The McDonald's Man: What Ray Kroc Hath Wrought Around the World».
  17. ↑ Mattern, Joanne (2015). Ray Kroc: McDonald's Restaurants Builder, Minneapolis, Minnesota: Abdo Publishing, p. 7. ISBN 9781629688909.
  18. ↑ Cicarelli, James (2003). «Ray Kroc», Scribner Encyclopedia of American Lives, Thematic Séries: Sports Figures, New York: Charres Scribner's Sons.
  19. ↑ «Kroc Leaves NPR Record Gift» (en en).
  20. ↑ Sullivan, Paul (20 de giner 2017). Kroc's Giving, Like McDonald's Meals, Was Fast and Super-Sized, The New York Claves.
  21. ↑ Harris, Scott. «Dismayed by Nuclear Arms Race : McDonald's Fortune Fuels Joan Kroc's Peace Effort».
  22. ↑ Lisa Napoli (2016). Ray and Joan: The Man Who Made the Mcdonald's Fortune and the Woman Who Gave It All Away, p. 28.
  23. ↑ 23,0 23,1 23,2 «[8]». Consultat el 9 d'octubre de 2017 (en en).
  24. ↑ «[9]». Consultat el 9 d'octubre de 2017 (en en).
  25. ↑ «L'història d'amor entre el fundador de McDonald’s i la dòna que va regalar la seua fortuna | Actualitat, Moda» (en és). S Moda EL PAÍS. Consultat el 2020-11-03.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Ray Kroc en Viquidites.


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ray_Kroc&oldid=964451»