Reacció de Boudouard

La Reacció de Boudouard (denominat també Procés de Boudouard) és una reacció química amprada para gasificar el carbó en diòxit de carbono i obtindre monòxit de carbono, denominada en honor del químic francés Octave Leopold Boudouard (1872–1923) que va descobrir este procés químic en l'any 1905. Es tracta d'una reacció redox que es troba en equilibri químic a una temperatura donada. És la dismutación de monòxit de carbono en el seu diòxit ademés de grafit o la seua equació reversa:[1]
Este equilibri químic apareix freqüentment en processos com: alts forns, la generació del gas d'allumenat.
Característiques
[editar | editar còdic]l'entalpia de formació of CO2 és major que la de el CO, la entropía de formació és molt menor. Per lo tant, d'acort en el diagrama de Ellingham, el total de l'energia lliure de formació de el CO2 per oxidació del carbó és casi constant i indiferent de la temperatura, mentres que l'energia lliure de canvi per a la formació de el CO és una llínea descendent. Estes dos llínees es troben a 700 °C, i d'esta forma la reacció de Boudouard implica a baixes temperatures un equilibri exotèrmic en la formació del diòxit de carbono i quan es presenta a altes temperatures és endotèrmica en la formació de monòxit de carbono.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Reacción de Boudouard» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.